Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Elisard Sala i Casassas
Arts decoratives
  Literatura catalana
  Música
  Excursionisme
Músic, ceramista, escriptor i excursionista.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, una Missa dels excursionistes 1966, Oratori de Nadal 1966,  Bucòliques 1966, per a cor i…
, , , 
Festa de la Cançó de Muntanya
Excursionisme
  Música
Certamen musical relacionat amb l’excursionisme que se celebra anualment a Catalunya des del 1965.
La tradició del cant coral en el si de les entitats excursionistes catalanes sorgí de la necessitat de recuperació cultural durant la dècada de 1950 Una de les primeres corals fou el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, creada l’any 1954 per Elisard Sala Casassas, que també fou el creador de la Festa de la Cançó de Muntanya La festa aplega anualment corals de diferents entitats excursionistes de Catalunya en diferents indrets de la geografia catalana Un dels seus impulsors també fou Jaume Ramon Morros
Pere Jordà i Valls
Música
Compositor i director coral català.
Estudià solfeig amb Ll Millet, i harmonia, contrapunt i composició amb E Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Posteriorment es formà com a violinista al Conservatori Superior de Música del Liceu Dirigí, entre altres grups, els cors La Violeta d’En Clavé, l’Orfeó Gracienc, l’Orfeó Social Metropolità i la Coral Núria de la Unió Excursionista de Catalunya Fou professor de solfeig de l’Escola Municipal de Música Com a compositor, és autor de diverses sardanes per a cobla i per a cor, a més de cançons i poemes escènics El 1947 guanyà el certamen convocat per la Comissió…
Pere Fontàs i Puig
Música
Intèrpret de fiscorn i piano i compositor de sardanes.
Actuà amb les cobles la Moderna d’Amer 1946-51, on començà, Els Montgrins 1955-60, la Principal Amerense 1961-63 i la Selvatana 1964-84, de la qual esdevingué director 1984 Autor d’un centenar de sardanes entre les quals destaquen Carme 1949, Somni d’una nina 1951, Ben meva , Lliurança 1954, La planxadora de casa 1956, Els amics d’Horta 1956, De Lloret a Santa Cristina 1957, Anaigada 1975, Cant íntim 1979, Montsevalls 1975, Sardana de l’Any, El parc de la Guineu 1977, Sardana de l’Any, Ariadna 1979, Petit aplec a la Cellera 1980, Castell d’Estela 1980, premi Joaquim Serra, Ofrena a Olot 1982…
Francesc de Paula Baldelló i Benosa
Música
  Cristianisme
Musicòleg i organista.
Vida i obra Cursà estudis al seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1912 Exercí com a musicòleg i organista, a més de divulgador del cant gregorià Fou mestre de capella a la parròquia de Sant Just i Pastor i organista de la de Betlem, de Barcelona, i fundador 1915 de l’Associació Gregoriana i de l’Associació d’Amics dels Goigs 1921 Musicalment es formà amb Josep Barberà, Vicenç M de Gibert i Gregori M Suñol Des del 1946 collaborà amb Higini Anglès a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC Desenvolupà una intensa activitat en favor de la difusió del cant gregorià, de la cançó…
, , 
Joaquim Pecanins i Fàbregas
Música
Compositor i director català.
Vida Inicià els estudis musicals al seu poble natal, després els amplià a Vic i, més tard, a Barcelona, amb A Nicolau i J Lamote de Grignon El 1908 s’inicià com a director de cors al capdavant de l’Orfeó Manresà Becat per l’ajuntament d’aquesta ciutat, assistí a uns cursos a Hellerau, prop de Dresden, amb el compositor i pedagog suís E Jaques-Dalcroze En tornar a Catalunya, posà en pràctica les teories dalcrozianes, que propugnaven un mètode d’aprenentatge musical basat en la gimnàstica rítmica A partir del 1920 dirigí l’Escola Municipal de Música de Terrassa, que reorganitzà, i fundà el…
Joaquim Cabot i Rovira
Joaquim Cabot i Rovira Retrat al carbó per Ramon Casas (1900)
© Fototeca.cat
Economia
  Literatura catalana
  Música
  Política
Orfebre, financer, escriptor i polític.
Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer , continuà el negoci familiar És germà del colleccionista Emili Cabot  Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació 1921-26, Centre Excursionista de Catalunya 1899 i Orfeó Català 1901-35 El 1900, en contra de la voluntat de la Junta i sobretot de Lluís Millet, accedí a la vicepresidència de l’Orfeó Català En molt poc temps aconseguí el suport de la Junta, i es convertí…
, , 
Obra del Cançoner Popular de Catalunya
Música
  Entitats culturals i cíviques
Institució dedicada a la recopilació sistemàtica de música tradicional en l’àmbit dels Països Catalans fundada el 1922 i activa fins el 1939.
Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis…
, 
Orfeó Català de Mèxic
Música
Entitat social, musical i cultural del catalans residents a la ciutat de Mèxic.
Es fundà el 1906, com a continuació del Centre Català, creat el 1905 pel Quintet Jordà-Rocabruna El primer consell directiu fou presidit per Enric Botey Des de l’inici la secció central i més important fou el grup promotor de la massa coral, dirigida per Guillem Ferrer i Calvé tanmateix, encara que menys, l’Orfeó també organitzà altres activitats, sobretot vetllades literàries, conferències, excursions i celebraren les principals festes oficials de Catalunya i Mèxic Durant el període de la revolució Mexicana 1910-1917 promogué dues revistes en català Catalònia  4 de setembre de 1912, de la…
música de Catalunya
Música
Música desenvolupada a Catalunya.
Música culta Vegeu Renaixement  Barroc  Classicisme  Romanticisme  Segle XX  Música popular La música tradicional catalana està íntimament relacionada amb la de terres franceses, italianes i espanyoles El caràcter de terra de pas que ofereix fa que hi apareguin influències nombroses i diverses provinents dels països veïns Aquest fenomen es manifesta en els textos de les cançons, on abunden tant els castellanismes com els gallicismes Dins l’àmbit geogràfic català es poden delimitar dues zones vagament diferenciades des del punt de vista etnomusicològic i que de manera aproximada coincideixen…