Resultats de la cerca

Vida S’inicià en la música com a escolà de la catedral de Saint Paul sota la direcció de Charles King Quan el canvi de veu no li permeté continuar en el cor, Maurice Greene, l’organista de la catedral, l’admeté com a alumne El 1734 ja exercia d’organista en diverses esglésies de Londres, entre les quals hi havia l’Oxford Chapell, la de Vere Street i la de Cavendish Square, activitat que compaginà amb classes de clavecí en algunes escoles de la ciutat En aquesta època fou alumne de G Pepusch, que inculcà al seu pupil el gust pels compositors antics, cosa inusual en aquell temps L’any 1736…

Quatre generacions que en l’actualitat tenen el seu màxim exponent en els guitarristes Juan Carmona 1934 i Pepe Carmona 1944, que interpreten amb la seva trajectòria com a acompanyants i com a solistes el jondo i l’avantguarda del nou flamenc

El 1902 inicià la seva carrera de concertista Intèrpret modèlic de Beethoven i de Brahms, les seves versions es caracteritzen per una gran noblesa de dicció i una tècnica al servei de la musicalitat Ha estat el primer exponent d’una generació de pianistes que trencà amb la tradició romàntica de Liszt i Rubinstein

Pertangué a la primera generació de violistes Juan Bermudo el cita en El libro primero de la declaración de instrumentos Osuna, 1549 com un dels més importants intèrprets de viola de mà del seu temps També li atribueix composicions per a viola de mà de set ordres, però cap obra seva no s’ha conservat fins avui Les fonts de l’època el mencionen com a exponent d’alguns tipus particulars de scordatura

Es donà a conèixer l’any 1969 i, a partir del 1970, formà part del Grup Guillem de Cabestany, amb el qual cantà a la major part de pobles de la Catalunya del Nord És l’exponent més valuós de la cançó catalana aparegut al nord de l’Albera, on ha enregistrat els seus discs Près d’aquest país sóc 1973, amb cançons sobre lletres de Joan Amade i de Jordi Pere Cerdà, i A la recerca d’una terra 1976, amb lletra i música pròpies

El 1951 tocà breument amb Charlie Parker abans d’iniciar la seva important associació amb Gerry Mulligan Les gravacions que realitzà amb el quartet d’aquest últim el feren famós i quedaren com a exponent de l’estil West Coast cool jazz Particularment destacable fou la seva interpretació de la balada My Funny Valentine , en què s’aprecia el seu to clar i la seva manera suau i lírica Després liderà els seus propis grups Visqué llargues temporades a Europa, on els anys vuitanta realitzà força actuacions i enregistraments

Membre del grup futurista, el 1909 signà el manifest d’aquest moviment, juntament amb UBoccioni i CCarra El 1913, en el manifest L’Art dels sorolls concebé un tipus de música basada en l’organització de sons de qualsevol origen i, amb aquesta finalitat, construí una sèrie d’instruments que anomenà intonarumori , amb els quals féu alguns concerts per Europa Greument ferit a la Primera Guerra Mundial, el 1927 s’establí a París, on es relacionà amb Varese i Honnegger Com a pintor, fou un exponent típic del futurisme

Cantor a la cort de Bagdad, el 1393 es traslladà a Samarcanda seguint Tamerlà després de la presa de la ciutat Els incidents polítics entre ambdues ciutats feren que es desplacés successivament de l’una a l’altra, si bé el 1401 s’establí definitivament a Samarcanda Considerat l’escriptor de música més gran del seu temps, escriví tres tractats que són un complement del tractat de Ṣafī al-Dīn, el primer exponent de l’escola sistematista Des del punt de vista teòric no fou gaire original, però els seus escrits sobre instruments d’arc tenen un gran interès

Estudià lleis i ciències a Berlín i a Halle, però influït per Johann Wolfgang Goethe vers el 1800 es decantà per les lletres Amb el seu amic Clemens Brentano recollí una gran quantitat de llegendes i música popular alemanya destaquen el recull Des Knaben Wunderhorn 'El corn meravellós del minyó', molts poemes dels quals foren musicats per diversos compositors alemanys, i tota la mitologia centrada en el Rin, font d’inspiració per als romàntics alemanys, i de la qual l’obra de Richard Wagner és l’exponent culminant Autor també de poesia, algunes de les seves composicions foren…

Debutà el 2002 amb Vengue , però és amb Barí 2003 que explotà tota la seva creativitat en una síntesi de hip-hop , flamenc, funk , reggae i sonoritats ètniques Se'n vengueren més de 100 000 còpies i la gira de presentació els dugué a actuar arreu del món, amb concerts a Londres, Oslo, Budapest o Bogotà, que suscitaren crítiques entusiastes El mateix any obtingueren un premi de la BBC en la categoria de músiques del món Se'ls considera l’exponent més internacional de l’escena mestissa sorgida al principi de la dècada del 1990 a la ciutat de Barcelona