Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
a tempo
Música
Indicació que prescriu el retorn al tempo original després que aquest hagi sofert alguna variació (ritardando, ritenuto,etc.).
De vegades la locució tempo primo s’empra impròpiament com a equivalent
barrilet

Barrilet de clarinet
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part del tub del clarinet -curta i sense forats- que serveix per a connectar l’embocadura amb la primera secció proveïda de forats.
La seva longitud, sumada a la de la resta del tub, influeix decisivament en l’afinació de l’instrument D’aquí que n’hi hagi de diferents mides
nacra
Música
El terme nacra, juntament amb altres com ara ’nàcara', s’aplica a qualsevol conquilla de cargol marí en forma de corn.
Aquesta mena de conquilles foren emprades com a corn o trompa entre els mariners i caçadors D’aquí que, posteriorment, el mot hagi pogut emprar-se per a anomenar alguns instruments de broquet del tipus trompeta o trompa
novena
Música
Element constitutiu fonamental dels acords pèntades (de cinc sons).
Els acords pèntades tenen, a més de 5a, 3a i 7a, la 9a que pot ser major o menor Aquest element constitutiu s’expressa en forma d’interval compost a diferència dels altres, que s’expressen sempre en la seva reducció a l’interval simple per a indicar que per a la seva comprensió és imprescindible que hi hagi com a mínim una 9a entre la fonamental i aquesta nota
ronde
Música
Dansa medieval francesa de caràcter popular, ballada en cercle.
Originalment alternava una part cantada per un solista -a la qual corresponia coreogràficament una pausa- amb un refrain cantat pel cor i dansat en cercle El fet que no hagi arribat cap melodia característica de la ronde medieval permet pensar que possiblement emprà músiques de formes com la ballata , el rondeau , el rondellus o el virelai Durant els segles XVIII i XIX fou utilitzada als vaudevilles i opéras-comiques Encara es pot trobar avui dia en diversos jocs infantils
cant
Música
La part melòdica en una textura constituïda per una melodia acompanyada o la part principal en una textura constituïda per diverses parts.
Consegüentment, el cant ocupa el primer pla de la percepció de l’oïdor La paraula cant es pot aplicar tant a la part melòdica d’una obra vocal com a la d’una obra instrumental, encara que, tot i que no s’hagi d’executar amb la veu necessàriament, el seu caràcter cantabile l’aproxima al de l’execució cantada Bibliografia Complement bibliogràfic Villar i Miralles, Ernest Nociones generales de música y canto , AReus, Alicante 1900
soprano
Música
Nom donat a la veu humana, sobretot femenina (la de noi és anomenada preferentment tiple i la d’home, sopranista), de tessitura més aguda.
Correspon a l’antic discant Hom distingeix les veus de soprano, per la qualitat de llur registre o timbre, en dramàtiques, líriques, lleugeres o d’agilitat o de coloratura , etc En general la tessitura de soprano s’estén del do 3 al do 5 , llevat la de soprano lleugera, que sol estendre's del fa 3 al fa 5 o sol 5 El caràcter brillant d’aquesta tessitura ha fet que tostemps s’hagi valorat especialment, tant en la música escènica com en la religiosa
gymel
Música
Nom anglès, derivat del llatí cantus gemellus, que designa una forma de la primitiva polifonia anglesa consistent en la divisió d’una veu en dues de paral·leles de la mateixa tessitura a distància de tercera o sexta.
El mateix terme serveix per a indicar les veus resultants Aquesta tècnica fou segurament utilitzada des de temps molt antics de forma improvisada, sense que se n’hagi conservat cap constància escrita Les primeres fonts que empren el terme gymel per a referir-se a aquesta pràctica són del segle XV i d’origen continental Tot i que alguns documents amb notació musical són una mica anteriors, la major part d’exemples de gymel daten també del segle XV Un dels primers i més complets repertoris és l' Eton Choirbook , compilat a final de segle El seu ús començà a extingir-se durant la…
harmonització
Música
Acords disposats per a acompanyar una melodia.
Normalment, s’harmonitza una melodia que originàriament no té harmonia, com ara una melodia popular o un coral S’entén que una harmonització ha de fer explícita l’harmonia implícita d’una melodia, sense que això vulgui dir que una melodia només sigui susceptible de rebre una única harmonització, com ho demostra el fet que, per exemple, un mateix coral hagi rebut diferents harmonitzacions JS Bach, Jesu, der du meine Seele , ’Jesús de la meva ànima', BWV 352, 353, 354 D’altra banda, l’harmonització a quatre veus de melodies cant donat, així com la realització de baixos baix donat,…
Midori
Música
Violinista japonesa.
Començà estudiant amb la seva mare, Setsu Goto, i el 1982 marxà cap a Nova York, on rebé lliçons de Dorothy Delay, Jens Ellerman i Yang-Ho Kim La seva brillant trajectòria internacional s’inicià aquell mateix any, en actuar en el concert de cap d’any amb la New York Philarmonic Orchestra, sota la direcció de Zubin Mehta Des de llavors ha compartit els escenaris més importants del món amb artistes com Claudio Abbado, Daniel Baremboim, Charles Dutoit, Yo Yo Ma o Isaac Stern El 1988 el govern japonès la nomenà “Millor artista de l’any”, essent la persona més jove que hagi rebut…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina