Resultats de la cerca

La síllaba la també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra A del sistema de notació alfabètica segons la terminologia germànica i anglosaxona, pel fet que és el so emprat com a referència en l’afinació d’instruments Els diapasons habitualment donen com a patró d'afinació el la3 de 440 Hz

El llibret és de Felice Romani, basat en una novella de Charles-Victor Prévot Malgrat el seu èxit sorollós, no ha estat representada després de 1839-40

Hi ha alguns dubtes sobre l’autoria de la música Composta el 26 d’abril amb el propòsit d’encoratjar els soldats francesos que lluitaven contra l’exèrcit austríac, que intentava envair França per restaurar-hi la monarquia, rebé inicialment el nom de Chant de guerre pour l’armée du Rhin Al juliol, després de ser cantada pels voluntaris marsellesos a París, rebé el nom amb què és coneguda actualment i que ha esdevingut oficial Amb el temps foren fetes diverses modificacions al text i a la música Actualment és l’himne de l’Estat francès, bé que arreu té…

La síllaba la també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra A del sistema de notació alfabètica segons la terminologia germànica i anglosaxona, pel fet que és el so emprat com a referència en l’afinació d’instruments Els diapasons habitualment donen com a patró d'afinació el la3 de 440 Hz

Format per Toni Cruz i Llauna Girona, 14 de juliol de 1946 — Barcelona, 11 de juliol de 2025, Josep Maria Mainat i Castells  Canet de Mar, 24 d’octubre de 1946 i Miquel Àngel Pascual i Llinàs Mataró, 4 de gener de 1949, conreà el gènere humorístic i satíric, i assolí un alt nivell de popularitat arreu del país amb cançons i espectacles musicals Esdevingué el màxim venedor de discs del país i per aquesta mateixa projecció, un cas singular dins de la Nova Cançó Ultra les seves pròpies cançons, musicà texts d’altres autors — Jaume Picas , Maria Aurèlia Capmany , Terenci Moix , Jaume Vidal i…

Sorgí el 2009 a Vic com a projecte individual del compositor, cantant i guitarrista Ernest Crusats, a qui s’afegiren aquell any Jordi Casadesús contrabaix, baix, teclats i xilòfon i Jordi Torrents bateria Després de guanyar el concurs VicSona, publicà la maqueta El meu vaixell 2010, a la qual pertanyia la cançó ""Jo vull ser la meva iaia'', que li donà popularitat Guanyà el concurs de maquetes Sona 9 i el premi al grup revelació, per votació popular, de la revista Enderrock El 2011 enregistrà el seu primer disc oficial Les ratlles del banyador , produït pel músic asturià Paco Loco, que…

Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou…

El 1776 s’establí a Madrid, on excellí en el cant i la declamació Interpretà sarsueles, tonadillas i música andalusa Adoptà el paper de maja quan la situació escènica ho demanava, i sabé imitar gràcilment les dames aristocràtiques del moment Molt popular en el seu temps, la seva vida dissoluta li atorgà certa fama i feu que fos molt sollicitada pels nobles de l’època Cantà, també, en algunes òperes italianes, entre les quals I portentosi effetti della madre natura , de Giuseppe Scarlatti, obra traduïda per Ramón de la Cruz Al final dels seus…

Per primer cop Verdi tractà un assumpte contemporani i donà un èmfasi realista a la seva òpera, una de les més populars del món, considerada la iniciadora d’un canvi estilístic

Amb text de Charles Rogier 1860, ha esdevingut l’himne belga