Resultats de la cerca

Estudià medicina a Barcelona 1845-52 i pintura amb Martí i Alsina, i rebé la influència del filòsof Llorens i Barba El 1857 obtingué la càtedra d’anatomia a la Universitat de Barcelona Fou un anatomista remarcable, i feu notables dibuixos de temes mèdics Personalitat polifacètica, s’interessà pels problemes econòmics i culturals del seu temps Estigué vinculat a la Renaixença, i presidí els Jocs Florals del 1872 escriví poemes en català i influí en el wagnerisme de Joaquim Marsillach i Lleonart Era un mestre d’oratòria brillant, i tingué una remarcable influència entre els seus contemporanis…

Fou un dels introductors de la música de R Wagner a Catalunya Orfe de pare, la seva família passà per situacions de precarietat econòmica que el jove Letamendi ajudà a palliar tot fent classes particulars de matemàtiques Cursà estudis de medicina 1845-52 i el 1854 aconseguí una plaça d’ajudant a la facultat de medicina de Barcelona El seu nom sonà aviat per la seva eficaç intervenció durant una epidèmia de còlera Ràpidament desenvolupà un important currículum en la professió mèdica i arribà a ésser degà del Collegi de Sant Carles i acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina També…

Estudià medicina a Barcelona amb Josep de Letamendi, que també influí en la seva formació musical Malalt de tisi, anà a Suïssa a fer una cura, i s’hi familiaritzà amb la música de Wagner Anà a Alemanya a conèixer-lo personalment, i assistí al primer festival de Bayreuth 1876 fou membre del Patronatverein del festival Des d’aleshores es dedicà a propagar la música wagneriana a Catalunya El 1878 publicà Ricardo Wagner Ensayo biográfico-crítico amb un pròleg de Jde Letamendi, primera obra sobre Wagner als Països Catalans el 1881 hom en publicà, a Milà, una traducció a l…

Començà els seus estudis musicals a Barcelona i el 1852 es traslladà a Madrid per continuar la seva formació pianística Se sap que en aquesta ciutat actuà juntament amb el pianista nord-americà LM Gottschalk Oferí concerts també a Saragossa, Tarragona, la seva ciutat natal, Reus, i a l’estranger Entre el 1886 i el 1889 dirigí la capella de música del monestir d’El Escorial Hi estrenà el 1887 la Missa de Rèquiem de Josep de Letamendi Compongué i li foren editades diverses obres per a piano, dins l’estil de saló, entre les quals destaquen Le Chant de Ninon i peces ballables

Vida Estudià música amb Anselm Barba, i medicina amb Josep de Letamendi, que també influí en la seva formació musical Durant una estada a Suïssa per a superar la tisi -que finalment el portà a la mort- entrà en contacte amb la música de R Wagner i en quedà fascinat Assistí a la inauguració del Teatre dels Festivals de Bayreuth 1876 -en fou membre del patronat- i al primer festival de música que s’hi celebrà La seva tasca com a crític se centrà quasi exclusivament en la difusió de la música wagneriana a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol El 1878 publicà a Barcelona Ricardo…

Capdavanters d’aquest moviment foren, a Alemanya, Liszt i diversos músics de renom, com Hans von Bülow al Regne Unit, Houston Stewart Chamberlain, David Irvine i sobretot Bernard Shaw als Països Baixos, Hendrik Viotta, fundador de la Wagner-Vereniging d’Amsterdam i a França, on l’obra de Wagner topà amb una fortíssima resistència, Antoine Lascoux, fundador de la societat Le Petit Bayreuth, a més de compositors com Saint-Saëns i el grup de músics francobelgues encapçalat per Vd’Indy i Ernest Chausson, a més d’Ernest Reyer, EChabrier, Henri Duparc i d’altres El 1885 aparegué una Revue…

No inicià els estudis musicals fins a quinze anys el 1831 ingressà a la Universitat de Leipzig, i el 1833 fou mestre de cor a Würzburg Influït per Beethoven i Weber, escriví en aquesta època la seva Simfonia en do , única obra seva d’aquest gènere Atret per l’òpera, cap al 1833 compongué Die Feen ‘Les fades’, que restà inèdita fins el 1888, i La prohibició d’estimar 1836, que no tingué èxit En aquesta època el seu model era, fins a un cert punt, la grand’ opéra de Meyerbeer i les òperes de Weber, la influència del qual es palesà encara en les dues següents Rienzi , que pogué estrenar a…

Una obra, un pensament i un compositor tan influents deixaren una enorme petja tant en el terreny de la composició com en la recepció, i generaren arreu moviments associatius A França, el wagnerisme s’inicià a partir del 1861, després del fracàs antològic que patí Tannhäuser , i fou obra d’intellectuals i artistes, a excepció dels músics Ch Baudelaire redactà un dels primers articles en defensa de la música wagneriana E Reyer, des del "Journal des Débats", defensà la ideologia wagneriana a Europa, i alhora compongué una òpera, Sigurd, basada en el tema del Nibelung Un dels primers crítics que…

Un fet determinant de l’òpera com a espectacle és, amb poquíssimes excepcions, el seu contingut profà, i no pas religiós altrament, el gènere rebria un altre nom oratori, passió i, malgrat les similituds, el seu esperit i la seva mentalitat no serien els mateixos Hi ha nombroses varietats d’òpera, des de la qualificada com a seriosa, fins a l’ opera buffa italiana des de la completament cantada fins a la que empra la fórmula mixta de cant i parla, sigui l’ opéra-comique , a França, el singspiel alemany, el masque anglès o, a Espanya, la sarsuela Del llenguatge comú de l’òpera en nasqué, al…

La seva funcionalitat i el tipus de públic al qual s’adreçava canviaren, tot adoptant uns trets estètics sovint antagònics, segons els models o les zones geogràfiques on es desenvolupà Orígens del terme En sentit estricte, el mot Romanticisme no és representatiu de la major part del segle XIX, ni tampoc té el mateix significat a tots els llocs on es manifestà El moviment aparegué en la literatura anglesa al final del segle XVIII, en les obres de W Wordsworth, ST Coleridge, PB Shelley i W Blake Per als escriptors anglesos, romantic significava quelcom salvatge i capriciós En citacions de la…