Resultats de la cerca

Estudià musicologia a la Universitat de Breslau 1935-39, on fou alumne d’Arnold Schmitz i es doctorà el 1940 Fou professor des del 1949 i posteriorment director de l’Institut Musicològic de la Universitat de Halle, centre on obtingué el postdoctorat el 1951 Presidí la Societat Georg Friedrich Händel 1989-91 i edità les Edicions de Händel 1957 i l'"Anuari de Händel" 1955-90 Com a musicòleg influent, fou l’instigador de la separació dels musicòlegs de la República Democràtica Alemanya del Gesellschaft für Musikforschung Societat per a la Investigació Musical el 1968 La seva recerca era…

Vida Entrà al Conservatori de Moscou el 1925, on fou alumne de N M’askovskij i A Goldenweiser Des del 1932 hi impartí classes, i el 1939 obtingué la càtedra de composició Situat entre l’Associació Revolucionària de Músics Proletaris i la de Música Contemporània, de concepcions oposades a l’anterior, finalment reclamà una nova associació que apliqués el marxisme leninisme a l’art i marqués el paper social de l’artista Formà part, des de la seva creació el 1938, del Comitè Organitzador de la Unió de Compositors, de la qual fou membre de la presidència i després secretari Fou…

Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup inicial s’afegiren els pintors H Arp, M Ernst, A Masson i J Miró, i els escriptors M…