Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Rafael Ferrer i Fitó

Rafael Ferrer i Fitó
© Fototeca.cat
Música
Violinista i compositor.
Deixeble d’E Toldrà, de Lluís Millet i d’E Morera premi extraordinari de composició de l’Escola Municipal de Música de Barcelona 1950 Autor de Suite mediterrània 1951, del ballet Romance de la fragua, estrenat a París 1952, d’un Concert per a violí i orquestra en si menor 1958, de la suite per a cor mixt i orquestra Una nit de Nadal 1960, etc Premi Itàlia de la RAI 1962 amb La tarde, la noche y el amanecer per a veus i orquestra També és autor de Mediterrània-3 1976, De la terra, del mar Cant a Barcelona sobre un poema de M Costa i Llobera 1980, per a dos cors i…
música de Còrsega
Música
Música desenvolupada a Còrsega, illa de la mar Mediterrània annexada a França des del 1768.
Música culta Vegeu França Música popular El clergat i l’orde franciscà, aquest darrer installat a l’illa el 1236, foren el vehicle principal d’aprenentatge musical i el nexe d’unió amb el continent fins al final del segle XVIII A través d’aquests arribaren a Còrsega la polifonia medieval i del Renaixement Al mateix temps, però, l’aïllament afavorí una simbiosi entre cant religiós i cant profà molt característica de Còrsega anomenada paghjella Ja al segle XVII l’orgue s’introduí en esglésies i convents i fou assimilat dins d’aquests cants polifònics La revolta contra la dominació genovesa…
Nana Moskouri
Música
Cantant grega.
Féu estudis de música al conservatori i començà d’estudiar lírica operística un defecte en una corda vocal l’obligà a dedicar-se a la cançó lleugera Resultà guanyadora al segon festival de la Cançó Mediterrània, a Barcelona, que fou la seva consagració internacional S'establí més tard a París on ha prosseguit la seva carrera d’intèrpret de cançons, gairebé sempre en francès, però també en anglès i en grec
Josep Maria Roma i Roig
Música
Compositor, pianista i organista.
Estudià a l’Escolania de Montserrat i a Barcelona Concertista de piano des del 1924, fundà amb F Longàs i J Caminals l’Acadèmia Albèniz Catedràtic d’orgue del Conservatori del Liceu, dirigí també la Filharmònica de Barcelona i la del Liceu És autor d’obres orquestals com Obertura mediterrània i Brises de la maduresa , les òperes Eridón y Amina i Nausica , peces i transcripcions per a piano, la cantata Romanç de l’ocell enamorat i sardanes orquestrades
Alberto Chirucuel Hemsi
Música
Compositor, etnomusicòleg i editor italià.
Format inicialment a la Scuola Comerciale Italiana d’Esmirna, posteriorment estudià al Conservatori de Milà amb C Gatti, G Zampieri, ME Bossi i C Andreoli Interessat en l’estudi de la música jueva, a partir del 1920 es dedicà a la cerca de materials per tota la Mediterrània Fou el fundador de l’Édition Orientale de Musique d’Alexandria, director de l’Alexandria Philarmonic Orchestra 1928-40 i, també, director musical de diferents sinagogues La seva obra sobresurt pel seu vincle amb la música sefardita
Companyia Elèctrica Dharma

Companyia Elèctrica Dharma
© J.M.Morales/Arxiu Elèctrica Dharma
Música
Grup instrumental de rock format el 1974 per Esteve Fortuny (guitarra) i els seus germans Joan (saxo soprano) i Josep (bateria), Carles Vidal (baix) i Jordi Soley (teclats), que el 1983 fou substituït per Lluís Fortuny.
El 1989 s’hi incorporà Maria Fortuny teclats com a membre estable Inscrit en el corrent jazz-rock , incorpora en el seu estil molts elements la tradició musical catalana i mediterrània La seva discografia comprèn Diumenge 1975, L’Oucomballa 1976, a partir de la collaboració en un espectacle de Comediants, Tramuntana 1977, L’àngel de la dansa 1978, Ordinàries Aventures 1979, L’Atlàntida 1981, Catalluna 1983, Força Dharma 1985, No volem ser 1986, Homenatge a Esteve Fortuny 1987, dedicat al membre del grup mort l’any anterior, Fibres del cor 1989, Tifa Head 1991, Que no es perdi aquest so 1993,…
,
Noa
Música
Cantant israeliana, de nom real Achinoam Nini.
De pares israelians i avis iemenites, de ben petita visqué als EUA, on començà la seva carrera musical Tornà a Israel per consolidar la seva formació i l’any 1991 publicà el primer disc, Achinoam Nini and Gil Dor , en què cantava en anglès temes propis i alguna versió de Madonna i The Beatles El 1994 edità el primer disc amb el nom de Noa , que assolí repercussió al món occidental, amb un estil de pop melòdic arrelat a la Mediterrània i elements del folk hebreu Ha collaborat amb artistes ben diversos, com ara Santana, Stevie Wonder, Miguel Bosé o Carlos Núñez El 2003 presentà el…
llaüt
Música
En la classificació Hornbostel-Sachs, categoria taxonòmica (ordre decimal 321) que agrupa els instruments cordòfons compostos (cordòfon) en els quals el pla de les cordes és aproximadament paral·lel a la taula sonora.
Aquests instruments disposen d’una estructura que subjecta les cordes des de l’exterior de la caixa harmònica, normalment en forma de mànec o de jou fixat mitjançant dues columnes en un mateix pla que la taula harmònica Segons això, la classificació Hornbostel-Sachs subdivideix aquesta categoria en tres llaüts de mànec arquejat ordre decimal 3211, llaüts o lires de jou 3212 i llaüts de mànec 3213 El seu nom procedeix dels instruments cordòfons, descrits en classificacions anteriors, construïts amb un mànec fixat a un cos piriforme amb el fons bombat, tant si aquest és fet d’una sola peça o bé…
Salomé
Música
Nom artístic de la cantant Maria Rosa Marco i Poquet.
D’origen valencià, estudià belles arts i, a l’escola Magriñà, ballet clàssic Anà a París, on formà part del ballet del marquès de Cuevas 1959-61 Començà a cantar a Ràdio Barcelona El 1962 actuà al Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona, que guanyà el 1963, juntament amb Raimon, amb la cançó Se’n va anar A partir de llavors començà a cantar temes sovint compostos per Lleó Borrell, fins que el 1968 edità el seu primer disc i guanyà el I Festival de Cançó Catalana Compartí el primer premi del festival d’Eurovisió de l’any 1969, en què representà Espanya amb Vivo cantando…
,
István Kertéstz
Música
Director hongarès naturalitzat alemany.
Estudià amb Z Kodály i L Weiner a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest Posteriorment amplià la seva formació com a director d’orquestra amb L Sómógyi També rebé consells d’O Klemperer i B Walter, abans de ser contractat a Györ el 1953 Dos anys després passà, com a repetidor, a l’Òpera de Budapest El 1956 abandonà Hongria i es traslladà a Alemanya, on en 1958-63 fou contractat a l’Òpera d’Augsburg, i des del 1964, a la de Colònia, on desenvolupà un ampli repertori que abraçava des de WA Mozart fins a HW Henze, passant per R Wagner, B Britten o I Stravinsky El 1966 debutà amb Un ballo in…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina