Resultats de la cerca

Fou professor de fiscorn a Figueres Compongué prop d’un miler de sardanes entre les més difoses es poden esmentar El foc de Castelló, La festa de santa Màxima i Joguines d’una pastora Compongué, d’altra banda, tres misses i alguns motets

Guanyà el Prix de Rome al conservatori de París 1822 Succeí GSpontini a l’Institut 1851 i DFE Auber en la direcció del conservatori de París 1871 Tingué un talent predominantment dramàtic, que reflectí en les òperes Le Caïd 1849, Le songe d’une nuit d’été 1850, Mignon 1866, que superà el miler de representacions, Hamlet 1868, també molt cèlebre, Françoise de Rimini 1882 i el ballet La Tempête 1889 Oscillà entre la influència italiana i la de la música germànica

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Manlleu i posteriorment al Conservatori del Liceu 1906-07 Fundà una acadèmia de música a Barcelona, La Colosal És autor d’un miler de títols que abracen des de sardanes a cuplets, sarsueles, pasdobles i tangos Entre d’altres, és autor de les sardanes Catalunya plora , dedicada a la mort d’Àngel Guimerà, La sardana republicana , Empordà lliure i La sardana d’en Manelic , i del tango Fumando espero 1923 Fou germà de l’escultor Josep Viladomat

Vers el 1713-14 es traslladà a Madrid, on probablement fou deixeble de José de Torres El 1717 accedí al càrrec d’organista de la catedral de Salamanca, i per l’octubre del 1733 obtingué el lloc de mestre de capella de la catedral de Màlaga, càrrec que exercí fins l’abril del 1766, pocs mesos abans de la seva mort Autor d’una copiosa obra litúrgica i de romanç que frega el miler de composicions, Iribarren palesa una evolució que, partint del Barroc tardà, arriba a les galanteries típiques del preclassicisme mediterrani

Fou deixeble d’Aleix Mercè a la catedral de Lleida, on era membre del cor Més tard estudià clarinet amb A Santamaña i violí amb P Ichart Les dades que es tenen sobre ell el situen com a instrumentista de la catedral de Lleida, i també en diferents orquestres actives a la ciutat Fundà una orquestra de ball que portava el seu nom, amb la qual actuà arreu de Catalunya Posteriorment s’establí a Barcelona com a violinista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, tasca que compaginà amb la gestió d’un establiment de venda de partitures Compongué obres simfòniques i realitzà un miler d…

Fou creada el 2005 per la Comissió Europea , que l’obrí al públic el 2008 El fons, que aquest any constava d’uns dos milions de documents i que hom preveu augmentar fins els deu milions l’any 2010, prové de més d’un miler d’institucions de tots els països europeus, bé que en aquesta primera etapa França destaca especialment pel volum de les aportacions més del 50% Els documents inclouen tant imatges com textos i enregistraments sonors fotografies, vídeos, mapes, manuscrits, pintures, diaris, llibres, partitures i té com a objectiu recopilar i posar a l’abast del públic mitjançant…

Estudià al Conservatori de San Pietro a Maiella de Nàpols, on tingué com a mestres F Pinto violí, C Costa contrapunt i harmonia i C Conti i S Mercadante composició Del 1867 al 1870 fou professor assistent al mateix conservatori i organista a la catedral de la seva ciutat natal Després es traslladà a Roma Allí donà a conèixer les seves primeres composicions i fou nomenat professor de cant de la princesa Margarida de Savoia i encarregat de l’arxiu musical de la cort El 1875 s’installà a Londres, on les seves obres aconseguiren un gran èxit, i fou professor de cant de la casa reial Tornà a…

El membre més cèlebre fou Antonio, fill d’Alessandro Stradivari i Anna Moroni, originaris de Bèrgam i establerts a Cremona Antonio nasqué probablement el 1644, però no és segur que ho fes a Cremona, perquè no consta en els registres de la ciutat Possiblement era d’un poble de la rodalia, ja que en aquella època les tropes espanyoles assetjaven Cremona i els seus ciutadans cercaven refugi lluny del conflicte bèllic Antonio, el famós lutier, es casà dues vegades La primera fou el 1667, amb Francesca Ferraboschi, de la qual tingué sis fills, Giulia Maria, Francesco, Giacomo Francesco, Caterina,…

El 1537 ingressà a l’escolania de Santa Maria Major, on estudià les obres de l’escola francoflamenca i italiana de la seva època El 1544 fou nomenat organista de la catedral de la seva ciutat natal El papa Juli III, que havia estat cardenal bisbe de Palestrina, el cridà a Roma 1555 i el nomenà mestre de cor dels nens de la basílica de Sant Pere del Vaticà, i més tard cantor de la seva capella privada Posteriorment actuà a Sant Joan del Laterà 1560, Santa Maria Major 1561, al Seminario Romano 1563 i a la cort del cardenal Ippolito d’Este 1567-71, i tornà novament a Sant Pere del Vaticà 1571-94…

Nasqué el 1989 com a mercat musical dels Països Catalans, de periodicitat anual, amb vocació internacional i pensat com a punt de trobada per als diferents integrants de la indústria musical programadors, artistes, promotors, directors de festivals, discogràfiques, distribuïdores, periodistes i públic El Mercat, iniciat sota la direcció de Víctor Jou, és fruit d’un projecte de Jordi Gratacós i Jordi Coll i rep la collaboració de l’Ajuntament de Vic Els tres primers anys topà amb les reticències de la indústria musical Amb el nomenament de l’aleshores director de Ressons, Ramon Muntaner, i amb…