Resultats de la cerca
Es mostren 746 resultats
moment musical
Música
Peça musical, generalment per a piano, el nom de la qual prové del títol que l’editor Leidesdorf donà a un recull de sis peces breus per a piano de F. Schubert (Moments musicals, opus 94, D780) publicades l’any 1828 (el títol original, en un francès dubtós, era Momens musicals).
No hi ha gaires motius per a pensar que aquestes peces formin un cicle coherent Són, més aviat, un recull d’obres compostes en diferents períodes i algunes d’elles, fins i tot, publicades individualment amb anterioritat Després de Schubert, l’opus 7 d’IJ Paderewski i l’opus 16 de S Rakhmaninov són, probablement, els únics exemples de moments musicals
entrada
Música
En la interpretació d’una peça, moment en què comença o recomença (després d’una pausa) una veu o part.
Per extensió, fragment de música que s’interpreta en aquest moment o, també, gest que fa un director d’orquestra o de cor per a indicar a un o més intèrprets un d’aquests moments En aquest darrer sentit, s’utilitza molt l’expressió ’donar l’entrada'
improvisació
Música
Creació musical realitzada en el moment de la seva execució.
Generalment, en tota improvisació hi ha elements predeterminats a partir dels quals s’improvisa La improvisació, doncs, no sol afectar tots els paràmetres musicals alhora És molt freqüent, per exemple, improvisar una melodia a partir d’una progressió harmònica preestablerta, o bé improvisar ornamentacions sobre una melodia donada La improvisació és un element essencial en molts tipus de música, entre els quals mereix un lloc destacat el jazz Però també en la música culta de tradició europea sempre hi ha estat present, per exemple en l’ornamentació de melodies, en la realització del baix…
clàssic | clàssica
Art
Literatura
Música
Dit del període que ha representat un moment culminant dins un art nacional.
albada
Folklore
Música
Peça de música que ha estat composta pensant en el moment de l’alba.
comunió
Música
En la missa romana, antífona que acompanya el moment de la comunió dels fidels.
És anomenada també cant de comunió El cant dels salms amb antífona -una de les més primitives és Gustate et videte , del salm 33- és testimoniat des del segle IV Els versets s’anaren perdent amb la desaparició de la comunió dels fidels i aquest cant restà reduït a la simple antífona la reforma del concili II del Vaticà els ha restablert Les antífones més primitives provenen dels Salms posteriorment, n’hi ha moltes que són extretes de l’evangeli del dia Les melodies, en general, són sillàbiques, poc ornamentades El tractament polifònic d’aquest cant es redueix pràcticament al Lux aeterna de…
clàssic
Art
Literatura
Música
Dit d’un autor que ha representat una maduresa o un moment culminant dins una literatura, dins un art.
combinació
Música
En l’orgue, comandament, de botó o de pedal, d’un sistema mecànic, pneumàtic o elèctric que permet de col·locar instantàniament un conjunt determinat de registres excloent-ne tots els altres.
La combinació pot ésser fixa, si és establerta en el moment de la construcció de la consola, o lliure, si dóna a l’organista la possibilitat de preparar-la al seu gust abans d’executar cada peça i d’introduir-la al moment volgut
Escola de Borgonya
Música
Nom donat al conjunt de compositors vinculats en algun moment de la seva trajectòria a la cort ducal de Borgonya al segle XV.
Durant els ducats de Felip el Bo 1419-67 i de Carles el Temerari 1467-77 aquesta regió de l’est de França esdevingué un centre polític de primer ordre amb dominis territorials que abraçaven bona part del nord de França i els Països Baixos Fou també un centre cultural i musical de gran importància, segurament el més brillant del seu temps Musicalment la cort borgonyona fou molt cosmopolita i, encara que la denominació Escola de Borgonya no es refereixi a compositors nascuts en el territori, gairebé tots els compositors més importants del primer Renaixement hi mantingueren relacions més o menys…
embocadura
Música
Posició o acció dels llavis i la cavitat bucal de l’intèrpret sobre un instrument de vent al moment de fer-lo sonar.
En les flautes i els clarinets els llavis sempre resten més o menys oberts deixant una sortida contínua per a l’aire dels pulmons En els instruments de broquet, en canvi, en prémer-los l’un contra l’altre, els llavis actuen de forma interruptiva tot generant la vibració inicial En general, la posició dels llavis és un factor determinant de la qualitat i el control correcte del so En aquest sentit, es parla d’una embocadura correcta o bona, associada a una bona sonoritat de l’instrument
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina