Resultats de la cerca
Es mostren 273 resultats
entrada
Música
Peça inicial de la suite, semblant al preludi o l’obertura.
En ocasions, però, es pot trobar dins la suite i no al començament, com ara en l’obra de Paul Peuerl Newe Padouan, Intrata, Däntz unnd Galliarda 'Noves pavanes, entrades, danses i gallardes', 1611 Passà de moda al final del segle XVII, per bé que, esporàdicament, se’n puguin trobar de posteriors
color
Música
Embelliment d’una melodia (entre els s. XII i XVIII) amb procediments com la repetició, la imitació o l’addició d’ornaments ( flors)
.
Aquest darrer sentit persistí en el terme coloratura aplicat al cant
Robert Tear
Música
Tenor gal·lès.
Estudià música a Cambridge, on el 1963 debutà com a membre del cor de l’English Opera Group Abans de fer el debut al Covent Garden de Londres 1970 intervingué en diversos papers petits amb la Welsh National Opera Amb un repertori eclèctic, que li permeté abordar personatges de C Monteverdi, GF Händel, WA Mozart, G Rossini o R Strauss, centrà part de la seva activitat en la música del segle XX Estrenat obres de diversos compositors, com K Penderecki, M Tippett o L Berio Al mateix temps, destacà com a cantant d’òperes i obres vocals de B Britten, A Berg o L Janácek El 1990 interpretà el paper…
gènere
Música
A l’antiga Grècia s’aplicava el mot ’gènere’ o l’expressió ’gènere melòdic’ a la manera de dividir un tetracord en diferents intervals.
Les notes extremes del tetracord eren fixes a distància de 4a J i les dues internes eren mòbils Tot i que la variabilitat de les notes internes sembla que era molt gran entre els músics pràctics, els teòrics parlaven de tres menes de gènere el diatònic on els tres intervals, de greu a agut, eren de mig to, to i to, el cromàtic mig to, mig to i un to i mig i l’enharmònic quart de to, quart de to i dos tons Aquests tres tipus de gènere melòdic s’apliquen també a l’escala completa del sistema grec formada per diversos tetracords encadenats del mateix gènere diatònic, cromàtic o…
cadència
Música
Passatge de virtuosisme d’un solista, que interromp una cadència harmònica en un concert o en una altra composició instrumental o vocal, de la qual desenvolupa el material temàtic amb un estil variat i fantasiós.
Originàriament era improvisada pel cantant ol’instrumentista, però aviat fou escrita pels mateixos compositors de l’obra o per altres
elegia
Música
Peça vocal o instrumental, generalment de poca extensió i de caràcter trist o melancòlic, que, a la manera de la composició poètica homònima, evoca el lament per la pèrdua d’algú que ha mort i ret tribut a la seva memòria.
Entre les elegies instrumentals més conegudes hi ha l' Élégie per a violoncel i piano de G Fauré ol' Elegy per a orquestra de corda, opus 58, d’E Elgar
cantus
Música
Forma abreujada de cantus firmus.
Aplicat a la polifonia dels segles XV i XVI, pot designar també la part més aguda d’una composició, independentment de la tessitura de la veu ol’instrument que l’executi
Astor Piazzolla
Música
Compositor i bandoneonista argentí.
Destacà com a intèrpret i compositor de tangos Balada para un loco, Libertango , així com en obres de més envergadura, com l’òpera María de Buenos Aires 1967 ol’oratori El pueblo joven 1970
ornament
Música
Conjunt de notes, improvisades o bé previstes, que figuren en una partitura musical com a afegit o embelliment d’una línia melòdica, sense alterar-la.
Inicialment foren fruit de la decoració espontània d’un text musical per l’intèrpret posteriorment els compositors assenyalaren els ornaments que calia incorporar-hi L’ornament pot anar indicat per signes en la partitura, com el mordent ol' apoggiatura , o bé ésser completament escrit en el text musical
lento
Música
Peça o moviment amb aquesta indicació de tempo.
Més en general, qualsevol peça o moviment més lent que l' adagio , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu lento Com el largo , es tracta usualment d’un dels moviments centrals A diferència d’aquest, però, no constitueix cap determinació del caràcter ol’execució