Resultats de la cerca

Fill d’Antoni Oller i Biosca, es formà a Montserrat 1854-57 quan el seu pare era mestre de capella de l’escolania Fou director de l’Escola Municipal de Música de Sabadell És autor d’obres religioses

Estudià violoncel a Barcelona, i fou autodidacte en composició Amplià els coneixements musicals amb Robert Gerhard  1931-36 Estrenà obres als festivals de la Societat Internacional de Música Contemporània, a París 1937, Varsòvia 1939, Estocolm 1956 i en altres de França, Anglaterra i Amèrica El festival de Barcelona li dedicà un concert monogràfic 1974 La seva producció comprèn unes 200 obres Les més significatives són el Quartet de corda núm 1 1938, Sonata per a violí 1941 Variacions sobre un tema popular 1943 la Sonata per a piano 1945, Via Crucis , per a veu, quintet de corda i tambor 1956…

Fou anomenat Mateuet Estudià composició amb Francesc Queralt i orgue amb Carles Baguer Succeí aquest darrer el 1815 com a organista de la catedral El 1830 fou nomenat mestre de capella de la mateixa catedral El 1827 dirigí el Teatre de la Santa Creu, quan el deixà Carnicer Fou mestre dels músics Saldoni, Manent, Rovira i Porcell Era un gran improvisador a l’orgue, especialment sobre temes de cant pla De la seva producció religiosa es destaquen un Benedictus i un responsori Compongué obres escèniques i vocals, i composicions per a instruments de tecla

Deixeble de Jacint Boada a l’Escolania de Montserrat 1818-22, fou mestre de capella de l’església parroquial d’Igualada 1823 i primer fagot del Teatre Principal de Barcelona 1828-29 Del 1829 al 1832 actuà a la capella de la catedral de Toledo com a baix i a la capella reial de Madrid com a fagot El 1836 fou nomenat organista de la catedral de Barcelona Fou el primer mestre no monjo de l’Escolania de Montserrat 1854-57 actuà com a mestre de capella i organista de les esglésies parroquials de Terrassa i de Sabadell Autor de l’oratori El manto de la Virgen 1860, de tres misses de rèquiem, de…

Vida Encoratjat pel seu pare, a vuit anys inicià els estudis de violoncel, que, juntament amb el batxillerat, acabà el 1922 Foren, però, les converses mantingudes amb Enric Roig, posseïdor d’una vasta cultura, les que el dugueren a interessar-se per tota mena de creacions plàstiques i literàries, i que influïren de manera clara en la formació de la seva personalitat artística Abans de tenir vint anys entrà en contacte amb els cercles intellectuals de la ciutat, freqüentant l’estudi de l’arquitecte Ramon Sastre, on se celebraven reunions periòdiques a les quals assistien poetes i músics Durant…

S’educà a la capital francesa, on es traslladà amb la seva família quan tenia dos anys, i posteriorment anà a Bilbao Després de viatjar arreu del món, ja d’adult retornà a París, on, a més d’altres activitats empresarials, es dedicà a la promoció d’espectacles musicals El 1876 fundà el Fantaisies Oller, el primer music-hall que s’obrí a París, i alguns anys més tard, associat amb altres empresaris, inaugurà sales que han esdevingut tan emblemàtiques com el Téâtre des Nouveautés 1878, dedicat a l’opereta i el vodevil, el Moulin Rouge 1889 o la sala Olympia 1893

Fou escolà a Montserrat sota el magisteri de J Boada, del 1818 al 1822 L’any 1823 fou mestre de capella a Santa Maria d’Igualada El 1827 anà a Barcelona com a primer fagot al Teatre Principal, i l’any següent oposità a la capella reial Baix cantant a la catedral de Toledo el 1829, el 1832 obtingué el mateix càrrec a la capella reial En dissoldre’s aquesta el 1836, tornà com a organista a la catedral de Barcelona Del 1854 al 1857 fou mestre de l’Escolania de Montserrat, el primer mestre seglar en els anys de crisi del monestir, després de les exclaustracions que es patiren com a conseqüència…

Conegut popularment com a Mateuet, estudià amb F Queralt, mestre de capella de la catedral de Barcelona, i amb C Baguer, a qui succeí des del 1808 com a organista de la seu, càrrec que mantingué fins la seva mort A partir del 1827 fou director del Teatre de la Santa Creu, en substitució de Ramon Carnicer, i des del 1830, mestre de capella de la seu barcelonina Ferrer tenia uns grans dots com a organista, especialment improvisant-hi fugues, i la seva fama s’estengué més enllà de Catalunya Casa seva fou un lloc de trobada per a alguns dels compositors catalans més notables, com ara BS Saldoni,…

Llicenciat en administració i direcció d’empreses per ESADE i en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona, ha estat gerent de l’Orquestra Simfònica del Vallès 1995-98, de la Fundació Pablo Sarasate de Pamplona 1998-2000 i de l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó 2000-2001 Des del 2001 fins al 2010 ocupà la direcció general del Consorci de L’Auditori i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya OBC Al febrer del 2011 assumí la direcció general del Palau de la Música Catalana, tenint com a primera missió la refundació administrativa de la institució…

Es formà a l’Escolania de Montserrat amb el pare Boada i el pare Palau Quan aquest abandonà el monestir durant el període desamortitzador el seguí a Granollers, i amb ell estudià piano, violí, composició i orgue Malgrat que estudià advocacia a Barcelona, durant tota la seva vida es dedicà a la música Fou organista de l’església parroquial de Caldes de Montbui Collaborà amb Josep Anselm Clavé en l’organització de cors populars i fundà, a Caldes, l’Euterpe Caldense, entitat per a la qual compongué diferents peces corals Aquestes obres seves foren molt ben acollides i conegudes per les societats…