Resultats de la cerca

Es formà a la catedral de Vic i a la capella de música del palau de la Comtessa de Barcelona El 1739 optà al càrrec de mestre de capella de la parroquial de Sant Esteve d’Olot, lloc que s’atorgà al seu oponent Josep Carcoler Segurament, Antoni Jordi ja era mestre de capella de la seu de Vic abans del 1778 Malauradament, se n’han conservat poques obres a causa de la destrucció que tingué lloc durant la Guerra Civil No obstant això, l’escadussera mostra de composicions es conserva als arxius de la Biblioteca de Catalunya, de la catedral de Tarragona i de l’església parroquial…

Fou organista de l’església parroquial de Camprodon Se'n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics

Fou organista de l’església parroquial de Mataró i de la catedral de Girona 1829 No se n’han conservat les composicions musicals

Treballà a Catalunya, on construí, entre altres, l’orgue de la seu nova de Lleida i el de l’església parroquial de Sant Salvador, del Vendrell, encara existent amb contracte del 1775

Estudià amb Pere Rabassa i fou tiple de la catedral de València 1741-47 Organista de l’església del Patriarca, de València, i de la parroquial de Castelló de la Plana, fou mestre de capella de les seus de Conca 1758-68 i València 1768-93 Deixà música religiosa hom en conserva uns tres-cents villancicos , misses, magníficats, himnes i una Salve , molts amb acompanyament instrumental

Inicià la carrera musical a Mataró, probablement a Santa Maria, on romangué fins el 1916, any en què fou nomenat mestre de capella de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot, càrrec que exercí fins a la seva mort el 1836 Compongué música sacra, de la qual s’han conservat un Dixit Dominus a vuit veus i una salve a quatre veus i orquestra dipositats a la Biblioteca de Catalunya

Deixeble de Pere Rabassa, fou mestre de capella a Albarassí, a l’església parroquial dels Sants Joans Fou nomenat mestre de capella del Collegi del Corpus Christi cap al 1750 Algunes de les seves obres conservades són Salve Regina, a vuit veus, Magnificat , a dotze veus, Laudate Dominum , a disset veus, Dixit Dominus , a dotze veus, Nunc dimittis, a onze veus, Beatus vir, a deu veus, i Domine ad adjuvandum , a set veus

Estudià a l’Escolania de Montserrat i, de retorn a la seva vila natal, fou organista i mestre de la capella a l’església parroquial Amic personal de Juli Garreta, en fou també deixeble A partir del 1925 dirigí l’Orfeó Nova Gesòria i en 1927-28 fou tenora de la Cobla Guixolense Morí en plena Guerra Civil Espanyola a l’hospital de Girona Compongué diverses obres, entre les quals cal destacar les sardanes i algunes peces religioses

Començà a estudiar música amb alguns mestres terrassencs, i prosseguí la seva formació a l’Escolania de Montserrat, on tingué el guiatge d’Anselm Viola i Jacint Boada Fou mestre de capella de l’església parroquial de Martorell També destacà com a cantant, activitat que el dugué a les catedrals de Santiago de Compostella, Segòvia, Burgos i Palència Així mateix fou mestre de capella a les seus de Lerma i Lleó Guanyà la plaça d’organista de l’església de San Isidoro de Madrid

Ingressà a set anys a l’escolania dels benedictins francesos de Sant Pere de Besalú Posteriorment estudià piano amb Antoni Bassols, organista de l’església parroquial, i amb Joan Baptista Lambert a Barcelona Autor d’unes seixanta-cinc sardanes, desenvolupà una gran activitat dins els cercles musicals gironins Fou el creador, entre altres entitats, de la Secció Musical de Cercle Artístic, l’Associació de Música i la Capella Polifònica Participà en diversos aplecs de sardanes i fou membre del jurat en diferents concursos sardanístics