Resultats de la cerca

Format musicalment al Conservatori de Varsòvia, treballà com a pianista i compositor a Varsòvia, Berlín, Viena, Londres i París, fins que el 1940 s’establí a Hollywood contractat pels estudis MGM Compongué algunes cançons que esdevingueren populars, a més de bandes sonores per a pellícules Algunes de les seves mi-llors partitures per a films les compongué durant els anys seixanta Entre aquestes destaquen les de les pellícules Mutiny on the Bounty Lewis Milestone 1962 i Lord Jim Richard Brooks 1965 La seva música és arrelada en les tradicions del Romanticisme europeu tardà i revela una inusual…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou nomenat catedràtic de piano el 1942 i sotsdirector el 1967 És autor de sarsueles, música lleugera i música per a pellícules

El 1935 actuà per primer cop al Gran Teatre del Liceu El 1940 començà a cantar sarsueles amb el mestre Pablo Sorozábal i el 1950 inicià la carrera cinematogràfica Es retirà el 1972, havent rodat més de 50 pellícules

Ha gravat un gran nombre de discs i compost una gran varietat de composicions tant per a la seva pròpia interpretació com per a bandes sonores de pellícules i obres de teatre Bibiloni és un referent per la música de les Illes Balears

Estudià a París amb Vd’Indy Es donà a conèixer amb comèdies musicals i cançons que es feren cèlebres, com Night and Day, Begin the Beguine, etc Escriví també música sentimental i melòdica per a pellícules The Girls, 1959 i l’opereta Kiss me Kate

Debutà com a tenor al Liceu de Barcelona amb La traviata i cantà opereta a l’Amèrica Llatina Tornà a Barcelona, on el 1922 fundà i dirigí el jazz-band anomenat Orquestra Planas, amb el qual introduí el jazz a Catalunya També compongué música per a pellícules

El 1940 fundà un trio que donà proves d’una gran qualitat, bé que la seva popularitat es basà, a partir del 1946, en les cançons comercials Tenia un swing nerviós i viu i sabia donar relleu a temes insignificants Féu enregistraments amb Lester Young i Coleman Hawkins Collaborà en diverses pellícules, entre les quals Saint Louis Blues 1958

De la seva obra, que palesa certes influències de PHindemith i IStravinsky, cal destacar tres concerts per a violí, per a viola i per a violoncel, dues simfonies, l’oratori Belshazzar's Feast ‘El festí de Baltasar’, 1931 i unes variacions sobre un tema de Hindemith 1963 Compongué també música per a diverses pellícules El 1951 rebé el títol de sir

Després de sortir de l’orfenat, a 15 anys començà a cantar en locals públics El 1971 enregistrà el seu primer gran èxit, No tengo dinero , i des d’aleshores es convertí en el cantant llatinoamericà de més projecció internacional, en un gènere melòdic i sentimental Publicà més d’un centenar de discos, i en vengué més de 150 milions de còpies També participà en pellícules i sèries de televisió

El seu nom real era Édith Gassion Es crià d’una manera irregular restà cega a tres anys, però recuperà la vista Cantà pels cafès durant la guerra de 1939-45 descoberta per Maurice Chevalier, esdevingué una chansonneuse mundialment cèlebre Les seves cançons més destacades foren Non, je ne regrette rien, La vie en rose, Milord, Mon vieux Lucien i altres, amb texts de JCocteau, Michel Prévert, etc També protagonitzà algunes pellícules