Resultats de la cerca
Es mostren 267 resultats
opera seria
Música
Al segle XVIII, tipus d'òpera en què es prescindia dels personatges còmics abans habituals, descartats per llibretistes i compositors en nom del bon gust literari.
Els arguments de l' opera seria solien ser de tema clàssic, històric o mitològic grecollatí, encara que adaptats a la mentalitat de l’època, sense gaires pretensions de fidelitat als models De vegades també es basaven en les històries cavalleresques de les croades, seguint La Jerusalem alliberada , de T Tasso, o altres autors semblants L’estructura de l' opera seria era molt senzilla després d’una obertura tripartida inicial, l’acció es desenvolupava mitjançant recitatius gairebé sempre secs només amb baix continu i àries que s’anaven repartint entre els personatges, donant preferència als…
entrada
Música
Desfilada o dansa inicial de personatges en els espectacles musicals de l’edat mitjana.
soubrette
Música
Terme ('minyona', ’donzella') que té els seus orígens en el teatre francès del segle XVIII i, concretament, en el personatge de la criada que, d’una manera força impertinent, fa comentaris sobre el comportament dels senyors de la casa i esdevé part fonamental de la intriga de l’obra.
En el repertori operístic, i exclusivament des del punt de vista teatral, el terme soubrette ha estat tradicionalment adoptat per a tots aquests tipus de personatges femenins, com és el cas de Serpina en La serva padrona de GB Pergolesi, Despina en el Così fan tutte de WA Mozart i Adele en Die Fledermaus 'El ratpenat' de J Strauss Tot i ser normalment personatges secundaris força superficials, en alguns casos, com Susanna de Les noces de Fígaro i Zerlina en el Don Giovanni de Mozart, poden esdevenir personatges de gran personalitat El terme soubrette , des del punt de vista de…
Pau Esteve i Grimau
Música
Compositor.
Emigrà a Madrid el 1760, on participà en la formació de la tonadilla escénica , gènere al qual donà un impuls notable El 1761 estrenà la tonadilla Los zagales i adaptà òperes de Scarlatti i de Piccinni, en les quals introduí fragments musicals propis El 1778 rebé el títol de maestro compositor adscrit als teatres municipals de Madrid Fou el primer compositor, juntament amb el navarrès Blas de Laserna, a rebre aquest nomenament Estigué uns quants anys al servei del duc d’Osuna, i es retirà el 1790 De les seves tonadillas es destaquen El juicio del año 1779, El luto de Garrido 1781 i Garrido…
Carlo Goldoni
Música
Dramaturg i llibretista italià.
Fins el 1762 visqué a Venècia Aquest any anà a París, on escriví textos per a la Comédie-Italienne Carlo Goldoni és considerat el gran renovador de la comèdia italiana En aquest gènere, les seves innovacions constituïren una ruptura amb la tradició de la Commedia dell’Arte Bàsicament, substituí els personatges estereotipats de determinats caràcters o tipus socials per personatges de comportament i afeccions molt més individualitzats i matisats, d’acord amb una visió realista del desenvolupament del drama La complexitat dels personatges repercutí també en…
tenor
Música
Varietat aguda de veu masculina i amb una extensió aproximada del do2 al la3, si bé pot estendre’s per tots dos extrems, particularment en composicions per a solista (cant).
Al segle XVI, i fins a l’expansió de la moda dels castrati a la segona meitat del XVII, la veu de tenor, amb una tessitura molt similar a la del baríton modern, esdevingué la més important en el cant solista protagonisme compartit amb la veu de soprano en el repertori secular Fou en aquest període que sorgiren els primers tenors de fama internacional Giulio Caccini, compositor de Le nuove musiche i de Nove musiche e nuova maniera di scriverle obres fonamentals per a conèixer l’estil virtuós de les obres per a veu solista d’aquesta època, i Luigi Rossi, també cantant i compositor Si bé en les…
entrada
Música
Peça breu generalment instrumental que, des del segle XVI, anunciava l’entrada de personalitats al començament de representacions escèniques (teatre, òpera, ballet).
Durant el Barroc, peça que acompanyava l’aparició en escena dels diferents personatges d’una obra teatral Cada personatge podia tenir una música que li era pròpia i que el caracteritzava
follia
Música
Dansa d’origen popular, molt alegre, possiblement provinent de Portugal.
Madame de Sévigné la descriu dansada per dos personatges en solo El ritme és a tres temps En francès era anomenada folies d’Espagne Diversos compositors n'empraren temes, com Corelli, JSBach, CPhEBach, Liszt, etc
Alexander Agricola
Música
Compositor flamenc.
A França i a Itàlia estigué al servei de diversos personatges i, finalment, al de l’arxiduc Felip d’Àustria, amb qui es traslladà a Castella Compongué misses, motets i moltes altres obres, però excellí en el gènere profà amb més de 90 cançons
Don Giovanni
Música
Òpera en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Lorenzo da Ponte, basada en diferents versions (Molière, Goldoni, Giovanni Bertati) de la llegenda de Don Joan.
Estrenada a Praga l’any 1787 a Barcelona, el 1849, esdevingué la més popular de les òperes de Mozart De concepció teatral remarcable a l’escena del ball hi ha tres orquestres a l’escenari, es destaca també per la reeixida caracterització dels personatges i per una gran riquesa vocal i orquestral
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina