Resultats de la cerca

Als Països Catalans els músics professionals al servei d’una ciutat o de particulars figuren en la vida cívica i cultural des de temps immemorials El 1599 un grup de músics barcelonins i forasters demanaren al lloctinent l’autorització per a construir una confraria de músics que protegís llurs interessos i que controlés l’accés de nous professionals al gremi Aquell mateix any fou concedida l’autorització, i la confraria, de caractèr gremial, fou posada sota l’advocació de sant Gregori, papa, i de santa Cecilía La confraria era dirigida per quatre majorals, eligits pels seus membres Calia…

La caixa, en forma de mitja pera, és unida a un mànec de llargada variable, segons els diferents tipus que se n'han derivat El claviller forma amb el mànec un angle que pot arribar a ésser de 90° Les cordes, habitualment cinc de dobles i una de senzilla la prima , són pinçades És d’origen oriental i fou molt emprat als s XV-XVII, però posteriorment caigué en desús Una varietat més grossa és l'arxillaüt

Hiriam King Williams, més conegut com a Hank Williams, fou l’home que revolucionà el country i que influí decisivament en el naixement del rock and roll El 1936 cantà per primera vegada en una emissora de ràdio, la WSFA, i aviat es convertí en un dels seus intèrprets més populars A setze anys abandonà els estudis i inicià la seva carrera professional com a músic Rebé la influència del country i el gòspel, i aprengué blues de Rufus Payne, un músic de carrer de Georgiana L’actitud de Williams dalt de l’escena i la seva manera de cantar el country tradicional o honky tonk marcaren el patró del…

Inicià la seva activitat professional acompanyant intèrprets de lieder i, posteriorment, fou professor als conservatoris de Berlín i Stuttgart Influït per Hindemith, escriví més de 200 lieder , les òperes Saul 1928, Der verlorene Sohn 1928, Don Juan und Faust 1950 i Hamlet 1980, diversos ballets i obres corals i instrumentals

La seva trajectòria professional s’inicià a Toledo l’any 1541 com a assistent de l’organista cec Francisco Sacedo El 1549, després de la mort de Sacedo, fou elegit per a succeir-lo Tot i haver intentat accedir al càrrec d’organista de la catedral de Palència l’any 1564, sembla que continuà a Toledo fins el 1579

Fou tenor de sarsuela i actor còmic professional Tota la seva producció dramàtica són sainets en català En el pecat va la penitència 1883, Ensomiant 1883, El cullerot 1886, la peça més popular, amb títol pres d’una de les revistes satíriques alacantines més llegides, des del 1884 al 1889, El testament d’ultratumba 1901, Un casament per música i Vaja una boda

Jubilee , veu anglesa per jubileu, feia referència a la llavors recent emancipació dels esclaus El primer cor professional que cantava jubilee  fou format el 1871 per estudiants de la Fisk University de Tennessee amb el nom de Fisk Jubilee Singers A redós de la gran reputació que l’esmentada formació assolí, es crearen altres cors que adoptaren la denominació comuna de Jubilee Singers

Segons B Saldoni, la seva formació musical tingué lloc al monestir de Montserrat, probablement com a membre de l’Escolania El 1659 professà com a monjo del monestir, on exercí el càrrec d’organista, en què aconseguí un gran prestigi professional Tanmateix, s’ocupà d’altres comeses importants en l’estructura de funcionament de la comunitat benedictina fou sagristà, procurador a Barcelona i prior de Castellfollit

Estudià amb João Älvares Frouvo L’any 1685 ocupà el càrrec de mestre de capella a Santa Maria Magdalena, de Lisboa, i més tard a Nosa Senhora da Conceição Bona part de la seva activitat professional se centrà en l’ensenyament en diverses institucions religioses de Lisboa Publicà els tractats Arte minima, que com semibreve prolaçam tratta en tempo breve, os modos de maxima & longa sciencia da musica Lisboa, 1685

Possiblement era originari de Noyon, a la Picardia Tota la seva activitat professional coneguda es desenvolupà a Itàlia Fou cantor de la Capella Sixtina des del 1488 Molt probablement treballà també a Florència al servei dels Mèdici S’han conservat quinze chansons a quatre veus, la major part paràfrasis de melodies populars, que constitueixen la part més interessant de la seva producció, alguns motets, una missa i una lauda