Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
pipa
Liu Fang amb el seu pipa
Música
Instrument de cordes pinçades xinès de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de pera i de fons bombat, amb la taula harmònica plana amb dues obertures acústiques, un mànec curt i de quatre a sis cordes.
Es toca recolzant-lo en posició vertical sobre la falda
mridanga
Música
Instrument membranòfon de membrana doble, d’origen indi, amb una membrana més petita per als sons aguts i una de més gran per als sons greus, constituït per una estructura de fusta cilíndrica, més ampla a la part central, amb tensors de pell.
Es toca amb les mans, recolzant-lo sobre la falda en posició horitzontal
vícitra vina
Música
Instrument cordòfon d’origen indi constituït per un mànec llarg, sense trasts, als extrems del qual hi ha dues caixes de ressonància esfèriques de la mateixa mida, tradicionalment fetes de carbassa, amb cinc cordes principals, tres bordons i onze cordes harmòniques.
Es toca amb un plectre en una mà mentre amb l’altra es pressionen les cordes amb una peça de vidre o de pedra, recolzant-lo a terra en posició horitzontal
erhu
Música
Instrument de corda i arquet xinès de la família de les cítares.
És constituït per una caixa de ressonància de forma hexagonal sense obertures acústiques, amb un mànec llarg sense claviller ni trasts que travessa la caixa, i amb dues cordes aixecades per un pont, que es toca assegut recolzant-lo sobre la falda
xiulet
Música
So que es produeix xiulant, és a dir, inspirant o espirant aire per la boca amb una certa pressió i a partir d’una determinada posició dels llavis i de la llengua i, de vegades, també amb l’ajut dels dits, que s’introdueixen a la boca d’una manera apropiada.
S’utilitza, bàsicament, per a la crida entre persones o bé en la conducció d’animals Tradicionalment, pastors i traginers s’han servit de crits i xiulets codificats individualment com a vehicle de comunicació personal i en la conducció de ramats o d’animals de tir Sovint, per tal d’augmentar el volum sonor i disminuir la fatiga, hom s’ajuda de dos dits posats convenientment entre els llavis, o també aprofitant la petita obertura que hi ha entre l’índex i l’anular amb la mà tancada, i amb l’ajut d’un casquet o didal d’aglà que es disposa entre aquests dos dits tot recolzant-los…
crwth
Música
Instrument de corda, un tipus de lira de 55 a 60 cm de llargària i d’uns 23 a 25 cm d’amplària que, amb el temps, passà a tocar-se amb un arquet.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt de mànec Arribà a Irlanda, procedent del nord d’Europa, cap al segle V Fins al segle X consistia en una caixa rectangular amb els caires arrodonits i feta d’una sola peça, exceptuant-ne la taula harmònica Les seves tres cordes s’estenien entre les clavilles que hi havia al travesser superior aguantat per dos braços laterals i al cordal inferior Al final del segle X deixà de puntejar-se i passà a tocar-se amb un arc, si bé totes dues tècniques coexistiren encara durant el segle XI Al segle XIV s’hi incorporà un mànec amb un…
pizzicato
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a polsar les cordes amb un dit de la mà i no amb l’arc.
A la partitura, el compositor prescriu l’ús d’aquesta tècnica amb la indicació pizzicato sovint abreujada pizz la indicació arco o col arco anulla el seu efecte El terme prové de l’italià pizzicare , que significa pessigar, puntejar Aplicada als instruments de corda pinçada, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- es coneix com a puntejat Tot i que ben conegut i practicat com a alternativa tímbrica i expressiva des dels orígens dels instruments d’arc, la primera cita explícita de l’ús del pizzicato es troba en la música per a…
mohana vina
Música
Instrument cordòfon pinçat constituït per una caixa de ressonància en forma de vuit, amb un mànec llarg dividit en trasts, al llarg del qual hi ha tres cordes melòdiques, quatre o cinc bordons i dotze cordes harmòniques, que hom toca amb plectre, recolzant-lo sobre la falda en posició horitzontal.
shamisen
Música
Instrument de cordes pinçades japonès de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma quadrangular i de fons pla, amb la taula harmònica plana, el mànec llarg, amb tres cordes, que es toca generalment amb un plectre, en posició vertical i recolzant-lo sobre la falda.
contrabaix
Música
Instrument d’arc de tessitura greu, primer inclòs en la família de les violes d’arc, i posteriorment en la dels violins.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec S’anomena també verra i violó De les antigues violes, conserva l’esquena plana i les espatlles caigudes, a més de l’afinació per quartes Té uns dos metres d’alçada i es toca dret, recolzant l’instrument en una pica telescòpica Sona una octava més greu que el violoncel, i la seva música s’acostuma a escriure una octava més aguda del que sona instrument transpositor a l’octava El nombre de cordes ha anat oscillant al llarg de la seva història, si bé s’ha estabilitzat en quatre o cinc, afinades, del…