Resultats de la cerca

Fou anomenat Monopoli Estudià a Nàpols amb FFeo i F Durante Autor destacat de l’escola napolitana, refeu òperes d’altri per a empresaris Foren d’èxit L’osteria di Marechiaro 1768, Didone 1770 i Arianna e Teseo 1773

Deixeble del pianista Alexandre Josep Ribó, del 1920 al 1926 fou director de l’Orfeó de Sants Aquest darrer any fundà l’Orfeó Canigó de Perpinyà i es feu càrrec de l’Orfeó Atlàntida de Barcelona, que dirigí fins el 1930 També fundà l’Orfeó Montsià d’Ulldecona 1930, al capdavant del qual romangué fins el 1936 Després de la Guerra Civil Espanyola, reprengué la direcció de l’Orfeó Atlàntida fins el 1955, any en què refeu l’Orfeó Canigó de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí aquesta formació fins a la seva jubilació 1974 En el seu catàleg abunden les obres corals i les sardanes

Construí l’orgue de Puigcerdà 1788 i el de Sant Joan de les Abadesses, i collaborà amb el seu pare a Santa Maria del Mar i l’església de la Mercè 1797 de Barcelona, i a Castelló d’Empúries 1805 El 1807 s’establí a Montpeller, on restaurà l’orgue de l’església de Sant Pere, i més tard, el de la seu de Carcassona Feu obra nova a la catedral de Vic, i treballà a Lleida 1818, Navarra i El Escorial 1820 Installat de nou a Tolosa 1822, restaurà els orgues de Nimes i Galhac 1824 Es traslladà a París, on s’associà amb el seu fill Aristides, amb qui refeu l’orgue de la seu de Perpinyà 1850

Fill de Joan Pere Cavaillé i Maria Francesca Coll, aprengué l’ofici del seu pare Uní els cognoms dels seus progenitors, amb els quals foren coneguts des d’aleshores els membres d’aquella família Amb l’esclat de la Revolució Francesa s’installà amb la seva família a Catalunya A disset anys s’encarregà dels orgues de Puigcerdà i de Sant Joan de les Abadesses Amb el seu pare, treballà a Santa Maria del Mar i a l’església de la Mercè, a Barcelona 1797 Havent acabat el de Castelló d’Empúries 1805, marxà a Montpeller, on restaurà el de Saint-Pierre 1807, i més tard reparà el de la seu de Carcassona…

El primer membre destacable fou Pál Esterházy 1635-1713, poeta i compositor El 1674 creà el cor i l’orquestra de l’església del palau d’Eisenstadt Àustria, iniciant així el que posteriorment fou la vida musical de la residència dels Esterházy, centre modèlic de mecenatge musical Era un bon virginalista i pel que fa a les seves composicions només en resta una collecció de cinquanta-cinc cantates sacres per a solista, duet i cor, datades el 1711, en les quals posa música a textos llatins i també als seus poemes i les seves paràfrasis Un descendent seu, Pál Antal 1711-1762, fou qui contractà els…

Fou construït el 1737 al costat del Palau Reial per iniciativa de Carles de Borbó, el futur Carles III d’Espanya, dins la política de renovament urbanístic de la nova capital d’un regne autònom Dissenyat per Giovanni Antonio Medrano, amb 184 llotges i una gran llotja reial, era el més gran i bell d’Europa Es bastí en vuit mesos i s’inaugurà amb Achille in Scirro , de DN Sarro amb llibret de P Metastasio El 1812, durant el govern del mariscal J Murat, Antonio Niccolini hi feu una nova façana, i el mateix arquitecte, ja sota la restauració borbònica, el refeu després de l’incendi del 1816 dins…

És formada per dues ciutats diferents Buda i Pest, unides des del 1873 Quan els mongols envaïren la regió a mitjan segle XIII anihilaren la florent cultura medieval existent Amb Lluís el Gran 1342-82, que designà Buda capital, Hongria conegué una època de gran esplendor durant la qual les arts foren protegides pels monarques La invasió dels turcs a mitjan segle XVI comportà una nova època de foscor que es prolongà fins a l’arribada dels Habsburg austríacs al segle XVII La vida musical de la ciutat es refeu, però prengué un caràcter eminentment germànic No fou fins molt més tard que els…

El 1694 inicià els estudis musicals amb Wilhelm Zachow En 1702-03 estudià dret a Halle, on fou organista de la catedral El 1703 anà a Hamburg, on actuà com a violinista i clavecinista del teatre Hi estrenà les seves dues primeres òperes Almira i Nero 1705 Sobtadament es traslladà a Itàlia i visità Florència, on estrenà Rodrigo 1708, Roma, Nàpols i Venècia Es relacionà amb Lotti, els Scarlatti, Corelli i Pasquini El 1708 escriví els oratoris Resurrezione i Il trionfo del tempo i l’òpera Agrippina , estrenada a Venècia 1709 amb un gran èxit Gràcies a la protecció d’Agostino Steffani, director…

De família modestíssima, destacà aviat per la seva aptitud musical i fou enviat a Milà, on es formà amb VLavigna Cap de la banda municipal de Bussetto 1836-39, pogué estrenar l’òpera Oberto, conte di San Bonifacio 1839 amb èxit a la Scala de Milà, però fracassà amb l’òpera còmica Un giorno di regno 1840 fou escrita quan estava a punt de perdre, a causa d’una malaltia, la muller i dos fills Reféu, però, el seu prestigi amb Nabucco 1842, en la qual emprà el tema del captiveri jueu a Babilònia com a allusió a la Itàlia del seu temps, dividida i dominada el públic italià veié en el…

Música culta Durant algunes excavacions arqueològiques dutes a terme a Suècia foren descoberts diversos instruments, datats entre el segle XIII i el segle IX aC Es tracta, bàsicament, de trompetes de bronze, flautes, corns d’animals i algunes restes d’instruments de corda Sembla que la música tenia un paper important en les cerimònies religioses, sobre les quals es té molt poca informació Amb la introducció del cristianisme, hi arribaren nous gèneres musicals que s’organitzaren a partir de nous centres, les catedrals i els monestirs S’han conservat diversos manuscrits amb mostres del cant…