Resultats de la cerca

Fou inventat per ACavaillé-Coll 1842

Consisteix en un angle agut, collocat horitzontalment, que abraça tot el fragment que s’ha d’interpretar amb un augment o una disminució progressiva de la intensitat sonora Té la forma d’un angle que s’obre per a indicar que el so creix i que es tanca quan indica que el so decreix El compositor especifica de vegades el grau d’intensitat del qual s’ha de partir i al qual s’ha d’arribar També es poden presentar els angles l’un a continuació de l’altre, completats amb termes que precisen el seu significat, com ara poco , molto

Equival a diminuendo Es pot abreviar decresc o decr La paraula es pot substituir per un signe en forma d’angle obert que es va tancant, anomenat regulador És convenient que el compositor indiqui la dinàmica o intensitat de so amb què s’ha de començar i acabar el decrescendo

Es pot abreujar cresc La paraula es pot substituir per un signe en forma d’angle tancat que es va obrint, anomenat regulador És convenient que el compositor indiqui la dinàmica o intensitat de so amb què s’ha de començar i acabar el crescendo perquè el resultat sigui fidel a la seva intenció

Llevat possiblement del cas de l’orgue hidràulic, l’orgue occidental només ha conegut el sistema de manxes que se serveix de l’aire per a produir el vent necessari per al so de l’instrument Al principi, d’una manera similar a la manxa del forjador, l’aire era enviat directament al salmer sense cap dipòsit estabilitzador intermediari Manxa de falca de l’orgue portatiu © Fototecacat/ Studi Ferrer La manxa de falca del petit orgue portatiu, accionada pel mateix organista amb una mà i que perdurà des dels segles X-XI, és d’aquest tipus Altres portatius disposaven de dues manxes, cosa que permetia…

D’acord amb el material de què són fetes, es parla de canyes clarinet, oboè, tenora, de llengüetes labials llavis de l’instrumentista en els instruments de metall o de llengüetes metàlliques harmònica, acordió Quan es troba simplement adossada a un element rígid, es parla de llengüeta simple clarinet, saxòfon, harmònica en el cas que vagi aparellada amb una altra, es parla de doble llengüeta oboè, fagot, llavis Tant la doble llengüeta com la llengüeta simple acompanyada de l’element rígid constitueixen el que s’anomena dispositiu d’autoexcitació Aquest dispositiu és el responsable de…

L’estudi del fenomen rítmic no es pot limitar a l’estudi de les durades dels sons -variable més propera a l’articulació que al ritme- ni a la dels seus valors valor Si bé sovint el terme ritme s’empra per a designar la mera combinació de valors combinació que, normalment, serà recurrent al llarg de la peça, cal tenir present que l’organització rítmica és, en general, el resultat de la combinació de tots els paràmetres musicals Cal assenyalar que el present article es concentra exclusivament en la música occidental, circumstància que no ha de fer pensar que el fenomen rítmic no està present…

De fet, el terme harmonia que pot ser també sinònim d''acord’ en expressions com ’notes estranyes a l’harmonia' es reserva de manera més específica per a les relacions acòrdiques dins el sistema tonal tonalitat Aquesta identificació entre harmonia i tonalitat queda palesa en el fet que les obres d’autors renaixentistes com ara Palestrina, que admeten una descripció en termes d’acords però que encara s’inscriuen en el sistema modal, no són, en general, objecte d’atenció en els manuals dits d''harmonia', paraula que en aquest context també designa el conjunt de normes i teories que regulen i…