Resultats de la cerca

Estudià música i cant a València i posteriorment amplià la seva formació a Madrid El 1920 debutà al Teatro Real amb Lohengrin , de R Wagner, i poc després fou contractada per a cantar en diversos teatres d’Itàlia, especialment a Palerm Desenvolupà una intensa carrera repartida entre teatres italians i de Madrid Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, decidí retirar-se dels escenaris Actuà moltes vegades al Gran Teatre del Liceu i sovint fou parella artística de Miguel Fleta, amb qui el 1933 protagonitzà la pellícula Miguelón , d’Adolfo Aznar i H Behrendt, sobre una sarsuela de…

Estudià cant amb L Lehmann i P Bernac i debutà el 1969 com a Musetta La bohème a la New York City Opera, on interpretà diversos papers lírics El 1975 cantà a Chicago i un any més tard ho feu a l’Òpera de Viena El 1977 actuà al Covent Garden de Londres i el 1978 fou Vitèlia La clemenza di Tito a Colònia, paper que repetí per al film de JP Ponnelle sobre l’òpera de Mozart 1980 i amb el qual es presentà a Salzburg el 1989 El 1979 debutà al Metropolitan Opera de Nova York Després d’una brillant carrera a Europa, repartida bàsicament entre el Regne Unit i Itàlia, tornà als Estats…

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat Fou, de ben jove, vicemestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona El 1769 feu oposicions per a la plaça de mestre de capella de Las Descalzas Reales de Madrid, que no aconseguí També intentà, infructuosament, obtenir la plaça a la seu de Màlaga, i el 1774, a la catedral de Girona, on guanyà les oposicions com a successor de Manuel Gònima El 1780 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, on romangué durant dotze anys Es jubilà el 1792 i per reial ordre fou nomenat canonge de Girona El seu catàleg és format bàsicament per…

Per la seva condició d’hugonot, hagué de fugir de França a conseqüència de l’edicte de Nantes 1685 Establert a Amsterdam l’any següent, hi aprengué l’ofici d’impressor, i el 1695 figurava en les llistes del gremi d’impressors, relligadors i llibreters Bé que publicà obres de tota mena, Roger sobresortí en la publicació de partitures, tant per la qualitat com perquè fou un dels pocs editors que, en el seu temps, disposaren d’un catàleg internacional, en què destacaven, pel seu nombre, els compositors italians entre d’altres, A Vivaldi, G Torelli, T Albinoni i A Corelli, seguits dels francesos…

Vida Es formà a la capella de música de la catedral de Girona amb Josep Barba, i amb l’organista de l’església collegial de Sant Feliu, Anton Vidal De jove fundà una escola de música a Girona i, del 1851 al 1860, exercí de mestre de capella a la catedral de la ciutat Posteriorment s’establí a Barcelona, on fou membre de l’orquestra del Liceu i professor de música a l’escola de cecs i en una de sordmuts En aquelles dates havia començat a aplegar una important biblioteca musical a partir de l’adquisició de diferents impresos i manuscrits, i també una notable collecció d’instruments En la seva…

Vida Després dels primers estudis a l’illa de Spetzes, el 1940 ingressà a l’Institut Politècnic d’Atenes Durant l’ocupació de les tropes de l’Eix, se sumà a la Resistència Condemnat a mort per desertor, fugí d’Atenes on ja havia aconseguit el títol d’enginyer i entrà a França com a refugiat el 1947 Establert a París, es dedicà a la composició i treballà amb Le Courbusier El 1951 assistí als cursos d’anàlisi musical d’O Messiaen Es donà a conèixer amb Metastasis 1953-54, peça del tot innovadora en què cadascun dels seixanta-un intèrprets segueix una partitura diferent A partir d’aquí elaborà…

Vida Inicià els estudis musicals, principalment pianístics, a Barcelona, amb Claudi Martínez i Josep Font deixebles del cèlebre mestre Pere Tintorer, i rebé els valuosos consells de Felip Pedrell i d’Enric Granados En 1907-08, i després d’haver estrenat a Barcelona les seves primeres composicions, amplià estudis a Munic, on assistí a les classes d’anàlisi, estètica i teoria musical dels professors Wiedermeyer i F Klose Durant el mateix període rebé també lliçons de Max Reger, compositor que sempre venerà Després d’una breu estada a Barcelona, el 1911 inicià una nova etapa fora de Catalunya i…

Vida Fou fill del violoncellista i contrabaixista Leopold Boccherini, adjunt a la capella palatina de Lucca Toscana des del 1747, i de Maria Santina Prosperi Fou el tercer de set germans, alguns dels quals també destacaren en l’àmbit artístic i no usà mai el seu primer nom de fonts, Ridolfo La germana gran i la petita es dedicaren al ballet i un dels germans, Giovanni Gastone, a més de ballarí, fou poeta i escriví llibrets per a A Salieri i J Haydn, com ara el text de l’oratori del compositor austríac Il ritorno de Tobia 1775 Boccherini rebé del seu pare les primeres lliçons de violoncel i…