Resultats de la cerca

Estudià cant a Barcelona amb el mestre Blanch i posteriorment viatjà a Itàlia, on actuà ben aviat Especialitzat en un primer moment en papers còmics, poc després interpretà personatges dramàtics com el de Hunding La valquíria , que representà a Nàpols el 1926 Entre el 1930 i el 1932 actuà a la Scala de Milà i al principi dels anys trenta també freqüentà els teatres americans, especialment el Teatro Colón de Buenos Aires Amic de J Palet i d’A Pertile, sovint cantà al seu costat Durant el seu declivi actuà amb èxit en papers secundaris al Gran Teatre del Liceu, i el 1957 participà en un…

Començà estudis de cant amb el mestre Vidal i Nunell, el 1912 El 1915 debutà al Teatre del Bosc de Barcelona, amb La favorita , de Donizetti El mateix any cantà La Gioconda al Liceu barceloní Passà a Itàlia ~1917, on cantà amb èxit a Bolonya, Gènova i Roma Actuà més tard a Buenos Aires, a São Paulo i tornà a Itàlia, on debutà al Teatro alla Scala de Milà el 1929 amb La forza del destino Després de la guerra civil de 1936-39 actuà novament a Barcelona

Format a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona, fou el primer secretari d’Òmnium Cultural El 1962 fou nomenat administrador del Palau de la Música Catalana, càrrec que exercí durant divuit anys, i el 1969 fundà l’entitat Fòrum Musical , que gestionà les activitats del Palau Aquest mateix any s’incorporà a la redacció del segell discogràfic Antologia Històrica de la Música Catalana Entre els anys 1976 i 1982 dirigí el Festival Internacional de Música a Barcelona, i fou membre de l’equip directiu de l’Association Européenne des Festivals de Musique Durant el període…

Fou fundada a Barcelona el 1971 sota la direcció d’ Antoni Sàbat com a societat anònima i amb unes funcions administratives, anteriorment a càrrec de l’ Orfeó Català S’ocupà del funcionament de la sala de concerts del Palau de la Música i de serveis complementaris El seu objectiu principal era la promoció i difusió de tota classe d’activitats musicals, tant pel seu compte com per compte d’altri Entre les iniciatives que portà a terme destaquen alguns cicles de concerts i la publicació de la Guia Musical Del 1974 al 1982, s’ocupà del Festival Internacional de Música de Barcelona…

Vida Estudià al seminari de Tortosa i fou ordenat el 1956 La seva afició per la música el portà a estudiar harmonia a l’Escola Superior de Música Sagrada de Madrid i a prendre lliçons de cant amb C Badia, C Sàbat i A Capella Feu la llicenciatura i el doctorat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, ciutat on fou canonge de la catedral i investigador titular emèrit del Consell Superior d’Investigacions Científiques i del departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals La seva tesi doctoral, La música a la Catedral de Barcelona durant el segle XVII 1986 i…

Tenia per objectiu l’organització i difusió d’activitats musicals, com també la representació d’intèrprets i l’edició i difusió de fonogrames Les seves activitats es basaren en l’organització de tres cicles de concerts la “Temporada Musical”, també anomenada Euroconcert, al Palau de la Música Catalana, que constava de deu concerts en aquesta sala i dos més al monestir de Pedralbes, i que oferia una curosa programació, de nivell internacional i reconegut prestigi, centrada en la música de cambra el “Cicle d’Orgue” a la catedral de Barcelona, amb vuit concerts, i el cicle “Música i Músics de…

És la seu d’aquesta institució, que n’és la propietària, i un dels centres principals de la vida musical catalana Formalment és digne de ser remarcat el tractament de l’espai sobre el qual fou bastit, la preeminència atorgada al factor lumínic, la decoració de temàtica floral i l’harmonia volumètrica A l’exterior, de maó vist, cal assenyalar una gran balconada amb una columnata de motius florals, l’escultura de Miquel Blay La cançó popular i un mosaic de Lluís Bru allegòric de l’Orfeó Català La seva sala de concerts, de planta oval i parets de vidre, amb platea i dos pisos, té una capacitat…