Resultats de la cerca

Nasqué dins una família cristiana adinerada i rebé una completa formació clàssica i religiosa Fou un dels darrers pares de l’Església grecs Entrà al monestir de Sant Saba prop de Jerusalem, on restà tota la seva vida La seva obra teològica es consagrà a la lluita contra la iconoclàstia i el seu escrit més important és La font del coneixement Segons la tradició bizantina, fou el creador dels vuit modes eclesiàstics i s’encarregà d’escriure l' Okt´oeckhos , un llibre litúrgic que conté els oficis ordinaris de tot l’any, estructurats d’acord amb aquests vuit modes Sembla, però, que aquesta…

Estudià cant a la Juilliard School de Nova York, ciutat on debutà el 1954 en l’estrena nord-americana de Capriccio R Strauss El 1958 fou contractat per la Deutsche Oper de Berlín, on es presentà amb el paper d’Escamillo Carmen Representà el mateix paper al Covent Garden de Londres 1960, escenari que revisità amb diversos papers de R Wagner A partir d’aleshores fou convidat a Bayreuth, i hi actuà assíduament fins el 1975 amb els principals personatges wagnerians, com ara els de Wotan, Donner, Amfortas i Gunther Del 1966 al 1980 cantà al Metropolitan de Nova York, especialment en òperes de G…

Estudià al Conservatori d’Estrasburg i perfeccionà la disciplina de direcció d’orquestra al Mozarteum de Salzburg Organista titular de la catedral d’Estrasburg, els primers anys de la seva carrera els dedicà a aquest instrument El 1975 fou nomenat assistent d’Alain Lombard en l’Orquestra Filharmònica d’Estrasburg Del 1989 al 1995 estigué al capdavant de l’Orquestra de Bretanya Ha estat convidat a dirigir les orquestres més importants de França i en teatres com l’Òpera de París, el Liceu de Barcelona, el Regio de Torí o la Monnaie de Brusselles Destacat director d’òpera contemporània, presentà…

Després de treballar a Hongria, el 1860 es traslladà a Viena Escriví òperes La reina de Saba , 1875, concerts per a violí i composicions de cambra

Fill d’una família jueva rural amb pocs recursos econòmics, la seva formació fou bàsicament autodidàctica Amb tot, combinava, de manera intermitent, el treball al camp amb els estudis a Viena A la capital austríaca assistí a classes de violí amb L Jansa i després amb J Böhm violí i G Preyer teoria al conservatori Després dels incidents revolucionaris del 1848 treballà com a violinista en diversos teatres d’Hongria i Viena El seu primer èxit com a compositor l’aconseguí el 1860 amb el Quartet de corda , opus 8 A partir de llavors s’introduí en el món musical vienès com a crític i defensor de…

Aprengué el fiscorn amb Pau Guanter i rebé lliçons d’Enric Morera Fou membre de la cobla Els Rossinyols, de Castelló d’Empúries, i dirigí La Principal de Peralada 1915-40 Escriví 130 sardanes, que combinen la tècnica i la saba popular Les més difoses foren La molinera i el músic, La deixaflaires, Tardoral, El que veié la lluna, etc

Orfe de pare, fou iniciat en la música per la seva mare Estudià amb Reicha, Halévy i Lesueur i fou premi de Roma 1839 amb la cantata Fernand A Roma conegué la música religiosa italiana i alemanya i féu amistat amb Mendelssohn Tornà a París, i l’amistat amb Lacordaire l’inclinà cap al sacerdoci, però el 1852 es casà amb Anne Zimmermann Per consell de Pauline Viardot compongué òperes, com Sapho 1851 i Le médecin malgré lui 1858, amb la qual inicià la relació amb els seus llibretistes habituals Jules Barbier i Michel Carré, autors del text de Faust 1859, que li valgué fama universal Escriví…

Vida A vuit anys d’edat inicià els estudis de violí i viola El 1891 ingressà al Liceo Musicale de Bolonya, on tingué com a mestres F Sarti, C Dall’Olio, LTorchi i G Martucci El 1900 viatjà a Rússia, on fou membre de l’Orquestra del Teatre de Sant Petersburg, en qualitat de violista primer, i on fou alumne de N Rimskij-Korsakov També residí durant una temporada a Berlín, on estudià amb M Bruch Fou professor del Conservatori de Santa Cecília de Roma a partir del 1913 i el 1923 fou nomenat director d’aquest mateix centre Ocupà aquest darrer càrrec fins el 1925, any que l’abandonà per dedicar-se…

Trajectòria i obra Entrà a formar part d’ Els Setze Jutges  l’any 1967, poc després d’haver-se traslladat a Barcelona, i es convertí en un dels integrants de la Nova Cançó  de trajectòria més sòlida i més dilatada Posseïdora d’una veu de registre mitjà, plena i de gran expressivitat, i que perfeccionà fins a aconseguir-ne un gran domini i una gran expressivitat, la seva música mostra un profund arrelament a la cultura de les Balears, especialment de Mallorca Tot i que el seu primer èxit fou la reivindicativa Què volen aquesta gent 1968, amb lletra de Lluís Serrahima, en general ha defugit la…

Vida Orfe de pare a cinc anys, rebé la primera formació musical de la seva mare, la pianista Victorine Lemachois Abans d’entrar al Conservatori de Música de París, el 1836, havia estudiat música al Lyceé Saint Louis i, privadament, amb A Rejcha Al conservatori rebé classes de Halévy contrapunt, Lesueur composició i Zimmermann piano A més, cursà estudis universitaris de filosofia Amb la seva cantata Fernand guanyà el Premi de Roma de composició el 1839, gràcies al qual aconseguí la beca que li donà la possibilitat d’installar-se a la Villa Medici durant més de tres anys Aquella època fou vital…