Resultats de la cerca

En foren presidents el marquès de Sentmenat 1958-68, Agustí Sensat i Estrada 1969-76 i Lluís Portabella i Ràfols 1977-84, el qual n'exercí tothora la direcció artística Del 1958 al 1984 organitzà anualment un cicle de concerts al Palau de la Música i del 1981 al 1984 un Festival d’Òpera al Liceu, acabada la temporada habitual Cessà en les seves activitats l’any 1984

El terme també pot referir-se a un concert musical Bibliografia Complement bibliogràfic Martín i Rovira, Ezequiel Cicle de conferències musicals amb audició de piano , Institut de Cultura, Biblioteca Popular per la Dona, Barcelona 1912-1915 Riera i Pujal, Carles Sons en el temps , Fundació "La Caixa", Barcelona 1992 Vilar i Torrens, Josep Maria Recursos per aprendre a escoltar la música , Associació de Mestres Rosa Sensat, Barcelona 1994 Escalas i Llimona, Romà Galofré i Mora, Francesca Riera i Pujal, Carles Audició musical 1 forma i color a la música , Dinsic Publicacions,…

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on fou deixebla de MLl Torrà de Gibert i C Callao Posteriorment amplià la seva formació a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Debutà el 1950 amb la Passió segons sant Mateu a Barcelona i més tard cantà Messiah Especialitzada en lied i oratori, ha actuat arreu de l’Estat espanyol, Suïssa, França, Itàlia, Alemanya, Txecoslovàquia, Anglaterra, Bèlgica, etc, destacant en interpretacions d’obres de JS Bach, WA Mozart, GB Pergolesi, A Honegger i M de Falla, entre d’altres Ha estat professora de tècnica vocal a l’Escola Rosa Sensat i de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de la família de les flautes amb conducte d’aire intern El so s’origina per l’acció combinada de la vibració associada a la sortida de l’aire per una escletxa -l’extrem del canal que dirigeix l’aire contra el bisell- i la vibració que, en tallar-lo, el bisell imprimeix a l’aire Aquest so inicial es produeix a la finestra, obertura situada al cap o embocadura de l’instrument, on desemboca el canal i hi ha tallat el bisell A la mateixa embocadura hi ha l’entrada del canal, situada en una secció més prima que la resta,…

Llicenciada en filosofia i lletres, en l'especialitat de pedagogia i psicologia per la Universitat de Barcelona 1964, s’orientà vers la musicoteràpia Posteriorment cursà l’especialitat com a interna a l’Essex County Overbrook Hospital Center de Nova Jersey 1966-67 i aplicà la musicoteràpia a nens autistes i esquizofrènics al Creedmoor State Hospital de Nova York 1967, experiència a partir de la qual elaborà la seva tesi doctoral, Musicoterapia para niños autistas Historia de la Musicoterapia , que llegí a la Universidad Complutense de Madrid 1972 Posteriorment exercí, entre d’altres…

Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants A l’Edat Mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i alguns com a mestres de capella, que molt sovint…

Originàriament, l’etnomusicologia, en la seva qualitat d’hereva de la denominada musicologia comparada, se centrava en l’estudi de les músiques no occidentals i les de tradició oral d’origen europeu El desenvolupament que experimentà la disciplina, a partir sobretot dels anys seixanta del segle XX, amplià considerablement el seu àmbit d’actuació, de manera que allò que avui la defineix amb més propietat no són les menes de música en concret, ja que qualsevol música pot ser estudiada etnomusicològicament, sinó la seva particular percepció del fet musical com a fenomen sociocultural Aquest…

L’antecedent directe d’aquesta institució fou la societat musical anomenada La Aurora, formada per un conjunt d’instrumentistes, que Clavé dirigí a partir del 1845 i per a la qual fixà un reglament Cal dir que La Aurora fou un dels molts grups de rondalla que realitzaven cantades, generalment a l’aire lliure, en dates assenyalades, com la nit de Nadal, Carnestoltes, Pasqua i durant les revetlles d’estiu Clavé optà per suprimir els instruments de La Aurora i transformar la institució en una societat coral, cosa que donà lloc a la Societat Coral La Fraternitat el 2 de febrer de 1850 Aquest fet…

Un fet determinant de l’òpera com a espectacle és, amb poquíssimes excepcions, el seu contingut profà, i no pas religiós altrament, el gènere rebria un altre nom oratori, passió i, malgrat les similituds, el seu esperit i la seva mentalitat no serien els mateixos Hi ha nombroses varietats d’òpera, des de la qualificada com a seriosa, fins a l’ opera buffa italiana des de la completament cantada fins a la que empra la fórmula mixta de cant i parla, sigui l’ opéra-comique , a França, el singspiel alemany, el masque anglès o, a Espanya, la sarsuela Del llenguatge comú de l’òpera en nasqué, al…

Música culta Vegeu Renaixement Barroc Classicisme Romanticisme Segle XX Música popular La música tradicional catalana està íntimament relacionada amb la de terres franceses, italianes i espanyoles El caràcter de terra de pas que ofereix fa que hi apareguin influències nombroses i diverses provinents dels països veïns Aquest fenomen es manifesta en els textos de les cançons, on abunden tant els castellanismes com els gallicismes Dins l’àmbit geogràfic català es poden delimitar dues zones vagament diferenciades des del punt de vista etnomusicològic i que de manera aproximada coincideixen…