Resultats de la cerca

Practicà de petita el cant i la dansa, i debutà a dotze anys amb l’espectacle Rapsodia española El 1948 interpretà el seu primer film Jalisco canta en Sevilla , de F de Fuentes, i prosseguí la seva carrera com a cantant i intèrpret cinematogràfica La hermana San Sulpicio  1952, de L Lucía  La fierecilla domada 1956, d’A Román  La venganza 1957, de JA Bardem  King of Kings 1960, de N Ray  La loba y la paloma 1973 i  Beatriz 1976, de G Suárez, etc La dècada de 1990, retirada ja del món del cinema, centrà la seva activitat professional com a presentadora de televisió Telecupón , 1991-97 Cine…

Bisbe de Sevilla 599-636, l’any 633 presidí el quart concili de Toledo, que tenia com a objectiu la unitat doctrinal i litúrgica a la Península Ibèrica i a la Gàllia Narbonesa Fou un dels escriptors de més pes durant tota l’Edat Mitjana, i entre les seves obres destaca Etymologiarum sive Originum libri XX El llibre tercer, De quatuor disciplinis mathematicis , parla de l’aritmètica, la geometria, la música i l’astronomia En l’apartat musical, Isidor divideix el so en tres categories la primera és l’harmònica, originada en cantar, la segona és l’orgànica, que és el resultat de bufar un…

Un dels primers documents relacionats amb la música trobats a la ciutat fou obra d’Isidor de Sevilla ~559-636 Aquest autor, en el tercer llibre d' Etymologiarum sive Originum libri XX parla de música i divideix el so en tres categories harmònica, orgànica i rítmica De fet, però, la història coneguda de la música a Sevilla començà amb la dominació àrab segles VIII-XIII Durant aquest període fou un important centre de fabricació d’instruments que proveïa el nord d’Àfrica Després de la reconquesta de la ciutat pels cristians 1248, atragué un gran nombre de trobadors i joglars Alfons el Savi la…

Fundat el 1971 dins del moviment del teatre independent, sota la direcció de Salvador Távora En les seves produccions, hom ha intentat combatre la imatge de l’Andalusia més tòpica mitjançant el recurs a l’èmfasi sobre el dolor i la violència silenciada La presència de màquines ha estat una constant en l’escenografia dels espectacles d’aquest grup, juntament amb la música i el cant D’entre els seus muntatges destaquen Quejío 1972, de clar predomini de la plàstica sobre qualsevol altre component, sia interpretatiu o textual  Los palos 1975 …

Vida Era germà de Pedro Guerrero, amb qui es formà musicalment A la catedral de Sevilla també treballà amb Cristóbal de Morales La major part de la seva vida es mantingué vinculat a aquesta institució eclesiàstica, on entrà com a cantor el 1542 El 1551 passà a exercir el càrrec de mestre de capella associat a Pedro Fernández de Castilleja i, finalment, el 1574 ocupà aquesta plaça amb totes les responsabilitats Durant un breu període entre el 1546 i el 1549 ocupà una plaça a la catedral de Jaén i feu algunes curtes estades en altres centres El 1553 intentà de ser admès com a mestre de capella…

Sacerdot en 1956-70 Es formà a la seva ciutat natal, on fou deixeble de N Almandoz Més tard amplià els estudis musicals al Conservatori de Música de Madrid, on fou deixeble, entre d’altres, de Conrado del Campo A París continuà la seva formació amb Lazare Lévy i Nadia Boulanger El 1954 esdevingué professor d’història i estètica de la música al Conservatori de Sevilla, el 1956 ocupà el lloc de catedràtic en aquest centre, i posteriorment en fou subdirector 1963 i director 1968-78 El 1964 deixà definitivament la docència per dedicar-se de ple a la tasca compositiva Si bé les seves primeres…

El 1778 fou nomenat organista segons de la catedral de Sevilla, càrrec que exercí fins a la seva mort Gaudí d’una gran fama com a improvisador a l’orgue, al clavecí i a l’incipient piano Compongué unes 170 obres entre música religiosa i peces per a clavecí, de les quals són prou conegudes les Seis sonatas para clave y fortepiano , opus 1, reeditades a Madrid el 1964, d’estil atractiu i virtuosístic i que posen de manifest el seu talent com a instrumentista

Estudià amb Cristóbal de Morales Fou mestre de capella de les catedrals de Jaén 1546-48, Màlaga 1554 no ocupà el càrrec i Sevilla des del 1555 El 1582 anà a Roma, on conegué Palestrina, i de camí cap a Terra Santa conegué Zarlino, a Venècia Havent-ne tornat, publicà una relació del viatge 1590 És autor de música religiosa motets, misses, etc d’una gran rigor tècnica L’Institut de Musicologia del CSIC de Barcelona n'inicià 1957 la publicació de l’obra completa

Fou nen cantor a la catedral de Sevilla Ocupà una canongia a la collegiata d’Osuna, i es llicencià a la universitat d’aquesta ciutat el 1591 Aquest mateix any tornà a Sevilla com a assistent del mestre de capella Francisco Guerrero Des del 1593 fins al 1604 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Toledo, i després succeí a Ambrosio Cotes en el magisteri de la catedral de Sevilla La seva obra musical, molt influïda per Guerrero i TL de Victoria, inclou sis misses, set motets i altres composicions vocals religioses, moltes de les quals foren escrites per a dos cors Molt valorat…

Destacà per les seves collaboracions amb els dramaturgs castellans del Segle d’Or Fou un dels guitarristes més notables del principi del segle XVII i, a la vegada, un compositor innovador La major part de les dades biogràfiques sobre aquest músic són proporcionades per Lope de Vega en les seves obres, on el comparà amb Juan Blas de Castro Tan sols es coneixen algunes cançons i romances seus, conservats en cançoners com el Cancionero musical de Turín o el Cancionero de la Sablonara