Resultats de la cerca

Vida Es formà al Conservatori de Florència, on estudià piano amb E Del Valle de Paz i fou deixeble de composició d’I Pizzetti, i ben aviat obtingué importants guardons Amb la composició de la peça per a piano Questo fu il carro della morte 1913 es revelà com un compositor d’expressió intensa Fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial es guanyà la vida com a compositor i pianista a la seva ciutat natal en aquesta època rebé la influència de Pizzetti i M Ravel Els 33 Shakespeare songs 1921-25 demostraren ja que era un compositor atrevit s’hi troben elements molt interessants en el camp harmònic…

Guanyà el premi de l’estat italià amb la seva òpera La Mandragola 1925 A partir del 1939 residí a Los Angeles EUA Del seu catàleg d’obres, molt extens, sobresurten els concerts per a una i dues guitarres, d’escriptura neoclàssica, i la música per a obres de Shakespeare

Començà a estudiar música a Friburg, però aviat viatjà a Nancy i adoptà el sobrenom de Martini il Tedesco Amb aquesta identitat es traslladà a París, on assolí certa reputació com a compositor per a banda militar Després d’una estada a Lió durant la Revolució aconseguí, gràcies a l’èxit de la seva òpera Sappho 1794, el càrrec d’inspector i professor de composició del Conservatori de París 1795-1802 El 1814, Lluís XVIII el nomenà director de l’orquestra de la cort Acabà essent conegut com a compositor d' opéras-comiques , entre les quals L’amoureux de quinze ans 1771 i Annette et…

El seu cognom real era Martin per això sovint fou dit Martini il Tedesco , per distingir-lo de Vicent Martín i Soler Serví Estanislau Lesczyński i treballà després a París, on estrenà òperes com Le rendez-vous nocturne 1774 Avui és recordat per la romança Plaisir d’amour

Anà a residir a Florència, on fou conegut amb el nom d’Arrigo Tedesco i d’on fugí durant la revolta del 1494 passà al servei de l’emperador Maximilià a Augsburg i a Viena Hi tornà amb els Mèdici 1512, i fou prepòsit de la capella de la catedral 1514-17 Escriví una trentena de misses, cançons corals i peces instrumentals, que revelen un concepte nou de les formacions orquestrals

Fou un dels noms de més rellevància dins el panorama musical nord-americà, i moltes de les seves obres han assolit la categoria de clàssics dins el repertori americà Estudià amb M Castelnuovo-Tedesco i E Krenek Del 1945 al 1947 fou pianista i arranjador a la Tex Beneke Orchestra L’any 1952 fou contractat per la Universal International, i en només sis anys compongué més de 100 bandes sonores per a pellícules, entre les quals Touch of Evil O Welles 1958, Breakfast at Tiffany’s B Edwards 1961, que conté el tema Moon River , Days of Wine and Roses B Edwards 1962 i The Pink Panther B…

Inicialment s’escrivien exclusivament per a llaüt, però posteriorment esdevingueren peces per a conjunt de cambra A Itàlia, el terme s’aplicà en un primer moment a qualsevol dansa d’origen estranger, tant si era un ballo francese com un bal boemo o, molt especialment, un balletto tedesco , d’on prové l’estreta relació amb l' allemande , dansa de la qual a penes es podia distingir en aquella època A poc a poc, se n’anaren concretant les característiques compàs binari -ocasionalment ternari-, tempo molt variable -des de largo fins a presto -, forma binària amb repeticions, estil…

Estudià a la seva ciutat i es diplomà a l’ Accademia Musicale Chigiana de Siena Amplià estudis amb Julian Bream i Andrés Segovia L’any 1975 guanyà el premi Mario Castelnuovo Tedesco i el 1979 el concurs internacional Andrés Segovia És un dels guitarristes clàssics més reconeguts internacionalment, i du a terme gires de concerts arreu del món És també professor de guitarra al Conservatori de Vicenza La seva vinculació amb Catalunya ha estat especialment intensa arran de la difusió en enregistraments i en concerts de l’obra de diversos guitarristes catalans, molt especialment…

Fundat el 1935, Sándor Vegh 1935 i Zoltán Székely 1935-70 foren, successivament, primer violí Peter Szervansky 1935, Sándor Vegh 1935-40, Alexandre Moskowsky 1940-59 i Michael Kuttner 1959-70 ocuparen el lloc de segon violí Denes Koromzay 1935-70 fou la viola, i Vilmos Palotai 1935-56 i Gabriel Magyar 1956-70, el violoncel Destacà per la divulgació que feu de la música contemporània, especialment de la de B Bartók, compositor del qual estrenaren el quartet número 5 El grup s’establí a Holanda des del 1937, i a partir del 1950 fou quartet resident de la Universitat del Sud de Califòrnia…

Inicià els estudis de violí a tres anys, i a sis tocà el primer concert Estudià al Conservatori Imperial de Sant Petersburg, on fou deixeble de Leopold von Auer, i debutà, el 1911, en aquesta mateixa ciutat La seva presentació internacional tingué lloc el 1912 a Berlín i fou convidat per Arthur Nikisch per a interpretar el Concert per a violí en re M de Cajkovskij amb la Filharmònica de Berlín Es presentà al Carnegie Hall el 1917 En esclatar la Revolució Russa, fixà la residència als EUA, on continuà la seva carrera internacional, tot i que esporàdicament tornà a la Unió Soviètica El 1920…