Resultats de la cerca

L’estudi del fenomen rítmic no es pot limitar a l’estudi de les durades dels sons -variable més propera a l’articulació que al ritme- ni a la dels seus valors valor Si bé sovint el terme ritme s’empra per a designar la mera combinació de valors combinació que, normalment, serà recurrent al llarg de la peça, cal tenir present que l’organització rítmica és, en general, el resultat de la combinació de tots els paràmetres musicals Cal assenyalar que el present article es concentra exclusivament en la música occidental, circumstància que no ha de fer pensar que el fenomen rítmic no està present…

Aquesta coincidència de durada pot mesurar-se en nombre de pulsacions o, també, en temps real minuts, segons, etc En aquest sentit, dos o més fragments de música molt sovint dins d’una mateixa peça es diu que són isòcrons o que mostren isocronia quan tenen una durada perceptiblement igual o bé quan tenen el mateix nombre de pulsacions

Rebé, com Xaver, una primera formació a l’institut de Poznan i quan la seva família es traslladà a Berlín, el 1865, estudià composició amb H Dorn i Wüerst a la Nova Acadèmia d’Arts Musicals, on tres anys més tard encetà la seva llarga carrera docent El 1881 començà a ensenyar teoria i composició al Conservatori Scharwenka, fundat pel seu germà, centre del qual posteriorment fou codirector, coincidint amb la residència temporal de Xaver als Estats Units El seu catàleg conté 123 obres instrumentals principalment pianístiques, amb nombroses peces orquestrals i de cambra, en què…

Vida Començà els seus estudis amb J Ferrés a Barcelona i els continuà amb J Domènec a Berga, on la seva família s’havia installat durant la guerra del Francès El 1814 retornà a Barcelona, i tingué com a mestres F Queralt i de M Ferrer Aviat començà a destacar com a compositor, primer d’obres religioses com la Missa pastoril , que estrenà el 1828 Aquesta fou, pel que sembla, una de les seves obres de més anomenada i, segons J Llongueras, encara s’interpretava a Barcelona al principi del segle XX El 1829 anà a estudiar a Milà, on, com recull la premsa de l’època, fou contractat com a director…

Cursà estudis de dret i fou funcionari del ministeri de justícia 1859 El 1863 dimití per dedicar-se exclusivament a la música En acabar els estudis 1866 fou professor d’harmonia al conservatori de Moscou D’aquesta època són la Primera simfonia 1866, l’òpera El voivoda 1868, etc Durant una visita a Sant Petersburg 1868 conegué els músics joves que treballaven per la causa del nacionalisme en l’art i que havien format el Grup dels Cinc Balakirev, que n'era el fundador, i Rimskij-Korsakov exerciren una influència temporal damunt seu Segona simfonia 1872, basada en temes populars…

Fill d’un catedràtic de llatí i germà de l’escriptor Miguel Labordeta, es llicencià en filosofia i lletres i exercí com a professor d’institut L’any 1968 inicià la seva activitat d’intèrpret i autor de cançons i el 1974 enregistrà el disc Cantar y callar , seguit d’altres, entre els quals Tiempo de espera 1975, Que no amanece por nada 1978, Cantata para un país 1979, Las cuatro estaciones 1981 Qué queda de ti, qué queda de mí 1984, Aguantando el temporal  1985,  Qué vamos a hacer 1987, Trilce 1989, Tú, yo y los demás 1991, Canciones de amor  1993, Paisajes 1991, 30 canciones en…

A l’origen es contraposà a la musica plana o cantus planus , això és, el cant gregorià de ritme lliure Alguns autors de l’Edat Mitjana, com Johannes de Grocheo, teòric parisenc actiu vers el 1300, es referiren a la musica mensurata com a sinònim de polifonia Vegeu notació

Molts instruments presenten propietats semblants o funcionen d’acord amb els mateixos principis físics Per això és útil classificar-los en famílies segons criteris unificadors Aquests criteris poden ser acústics o organològics El criteri acústic habitual, o classificació acústica, es relaciona amb el tipus d’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument En aquest cas, s’obtenen dues famílies els instruments de règim lliure i els instruments de règim autoexcitat Els primers demanen només una actuació puntual i curta de l’instrumentista per tal de produir el so En termes físics, això equival…

Metre © Fototecacat/ Jesús Alises Com a denominador comú subjacent a aquests valors valor , l’oient percep una o diverses unitats de temps, sempre iguals a elles mateixes, anomenades pulsacions, que permeten que són, ja, de fet la mesura del temps musical D’aquí prové el nom de metre, del grec metron , ‘mesura’ Atès que, de fet, es tracta d’una qualitat del ritme -més que de metre caldria parlar de ritme mètric, ritme no mètric, etc-, el seu estudi i el d’aquest són indestriables La percepció simultània de diverses pulsacions -diversos nivells de pulsació- crea una estructura…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic El tible és una evolució, a causa del seu ús popular, de les antigues xeremies, i té com a avantpassats directes les tarotes emprades en les cobles primitives La seva forma actual, tant en el disseny interior com en el sistema de claus, data de l’època de la incorporació de la tenora en la cobla, a partir de mitjan segle XIX El tible consisteix en un tub cònic de fusta dura, normalment de ginjoler, d’uns 60 cm de llargada, que s’eixampla gradualment i acaba en un pavelló acampanat, d’uns 7,5…