Resultats de la cerca

Aquest terme s’utilitza de manera quasi exclusiva en el context de la forma sonata i formes afins i es refereix a la secció que connecta el grup principal amb el secundari Aquest fragment, també conegut com a ’pont', té lloc tant en l’exposició com en la reexposició de la forma sonata, si bé amb diferències harmonicotonals significatives En efecte, el caràcter normalment modulant de la transició en l’exposició al to de la dominant o del relatiu major, segons el mode del to principal és reinterpretat en el moment reexpositiu vegeu l’apartat ’reexposició’ de forma sonata En els…

En la cançó americana amb la tornada en forma AABA, o també AABA', és on el terme ha adquirit el seu sentit més específic, designant la part B Representa un canvi melòdic i harmònic Sovint hi ha modulació, tant a una tonalitat veïna, com en What’s New , o bé a una de més llunyana, com en Smoke Gets in Your Eyes

Es troba entre els desenvolupaments dels temes principals

Fou l’organista calvinista holandès Jan Pieterszoon Sweelinck 1562 - 1621 qui, adaptant les variacions per a teclat dels virginalistes anglesos a les melodies corals protestants, creà aquest gènere Cadascuna de les seves sèries presenta usualment quatre variacions, de dues a quatre veus El coral és tractat com a cantus firmus i presentat en notes llargues, de vegades lleugerament ornamentades, al llarg d’una sèrie d’episodis en els quals varia la textura i el nombre de veus, connectades mitjançant passatges de transició H Scheidemann i S Scheidt, deixebles i principals successors…

El 1934 formà part de l’orquestra de Teddy Hill i, posteriorment, de les de Fletcher Henderson 1936 i Artie Shaw 1944-45, amb les quals adquirí un gran renom Collaborà també amb Billie Holiday, amb qui enregistrà nombrosos discs El seu estil constitueix una transició entre Louis Armstrong i Dizzy Gillespie

Fou un dels concertistes més coneguts internacionalment del seu temps Deixeble de WAMozart, com a compositor el seu estil se situa en la transició del classicisme al Romanticisme La seva obra més important és pianística Compongué, entre d’altres, cinc simfonies, sis sonates per a piano i cinc concerts per a piano i orquestra

Fou cantor a Schleusingen i a Weimar La seva música, que pertany a una època de transició, té la simplicitat pròpia de l’estil musical protestant Les seves obres principals són Pars prima et secunda Cantionum sacrarum 1603, els cants litúrgics Kirchen Gesang und Geistliche Lieder 1604, una Passió segons sant Mateu i Sonntägliche Evangeliensprüche ‘Versicles evangèlics dominicals’, 1610

Vida Molt probablement es formà a Lleida amb Domènec Teixidor Estigué a Barcelona, on fou deixeble dels mestres de capella Bernat Tria, de la capella del Palau de la Comtessa, i Pau Llinàs, de la capella de l’església de Santa Maria del Pi El 1733 intentà aconseguir la plaça de mestre de capella de la seu de Vic, però no tingué èxit Finalment, el 1735 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Girona en substitució de Tomàs Milans A la seu gironina es jubilà el 1774 i Francesc Juncà li succeí en el càrrec Tot i així continuà vinculat a la catedral, perquè es té constància que…

Consisteix en una sèrie de frases melòdiques curtes, sempre de ritme ternari, que hom canta sobre algunes síllabes o vocals, i que es caracteritza per la transició ràpida del registre greu a l’agut i de la veu de pit al falset Sovint hom l’executa polifònicament a base de repetir la melodia a la tercera i a la sexta Molt difosa durant el s XIX, Rossini la introduí en el seu Guglielmo Tell