Resultats de la cerca

Formada amb Maria Canals a l’Escola Ars Nova, finalitzà els seus estudis a tretze anys, i el 1966 guanyà el primer premi i el premi especial del Concurs Maria Canals Es presentà al Palau de la Música Catalana amb només set anys, i quan en tenia tretze fou solista a l’Albert Hall de Londres amb la London Philarmonic Orchestra La seva intensa carrera pianística ha estat completada amb l’activitat com a compositora Creadora d’una obra extensa i àmplia, en destaquen l’òpera Woyzeck und Marie 1990, els quatre concerts per a piano i orquestra dos d’ells per a la mà…

Té sis cordes principals i entre onze i tretze cordes harmòniques

Membre dels grups Ja t’ho diré , amb el qual enregistrà sis discs i, des del 1999, de Menaix a Truà, format per ell, Juanjo Muñoz i Toni Xuclà, conjunt amb el qual ha publicat els àlbums Menaix a truà 2000, Petits moments d’estricta simpatia 2002,  Com el Vent 2008 i Guia de petits senyals 2012 L’any 2004 publicà el seu primer disc en solitari Memòria , versions pop-rock del repertori popular menorquí, en clau pop-rock , que rebé els premis Enderrock al millor artista, disc i directe de cançó d’autor, al qual seguí Jocs d’amagat 2005, de caràcter més intimista Amb Vola’m a sa lluna 2006 i Tot…

Fou mestre de capella del palau i de l’església del Pi, de Barcelona De la seva producció religiosa sobresurt un Stabat Mater , que esdevingué cèlebre al seu temps Escriví villancicos , com Un copo con gusto per a tretze veus i acompanyament de violins, Oh qué dulces finezas per a tres veus, i una Salve per a sis veus i violins

Deixeble de J Bausis, a deu anys ingressà a l’Escolania de la Mercè i quan en tenia tretze formà part de diverses orquestres Posteriorment fou membre de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu Des del 1897, fou catedràtic de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on desenvolupà una important tasca pedagògica Entre els seus alumnes destacà Aurèlia Sancristòfol

El seu estil, catalogat com a rock innovador, s’ha vist enriquit per les freqüents incursions del seu líder, Robert Fripp, en les músiques d’avantguarda, sovint en collaboració amb Brian Eno La seva última referència discogràfica, que consta de tretze títols, data del 1986 Cal destacar els discs In the court of the Crimson King 1969, Islands 1971, Red 1974 i Three of a perfect pair 1984

Fundada el 1981, ha publicat tretze números fins el 2002, sobretot dedicats a la musicologia catalana i a la temàtica internacional d’aquesta disciplina Els articles, escrits majoritàriament en català, però també en castellà, anglès, francès i italià, han estat realitzats amb la collaboració de diversos especialistes nacionals i estrangers, i el seu conjunt totalitza 2 996 pàgines Cada volum conté els resums dels articles en anglès, francès i alemany Francesc Bonastre i Bertran n’és el director

Contractà el Teatre Tívoli per dos mesos i endegà una temporada que s’inicià el 12 de gener de 1901 i en la qual es representaren tretze obres Malgrat haver-hi participat els compositors més prestigiosos del moment, amb la programació de títols d’Enric Morera, Joan Lapeyra, Joan Gay, Salvador Bartolí i Enric Granados, i haver tingut un extraordinari ressò en la premsa, el resultat econòmic deficitari de la temporada truncà la continuïtat del projecte

Estudià a la seva ciutat natal amb Ramón Ayestarán, Martín Sánchez i Atilio Rapat Debutà a tretze anys i el 1957 es presentà a Europa Estrenà a l’Uruguai el Concierto de Aranjuez , de J Rodrigo Interpretà peces del repertori guitarrístic universal, des d’autors anònims renaixentistes fins a H Villa-Lobos El 1967 s’establí a París, on enregistrà diverses obres El 1987 es presentà a Girona, en el marc dels Concerts d’Estiu de l’esmentada ciutat Formà duet amb el seu deixeble Turibio Santos

A tretze anys començà a estudiar la trompeta a la banda de l’escola, mostrant una gran facilitat tècnica Després de treballar amb grups locals, el 1953 enregistrà The Clifford Brown Memorial Album i feu una gira europea amb l’orquestra de Lionel Hampton El 1954 formà, amb Max Roach, un quintet que fou un dels màxims exponents de l’estil anomenat més tard hard bop Morí en un accident d’automòbil a vint-i-sis anys Virtuós de la trompeta i extraordinari improvisador, influí de manera decisiva en els trompetistes del seu temps i de les dues dècades següents