Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
bugle

Família de bugles : a, soprano; b, contralt; c, tenor; d, baríton (bombardí); e, baix (tuba)
Música
Nom de cadascun dels instruments aeròfons de metall que, a l’igual de les trompetes, els trombons i les trompes, produeixen el so en entrar en vibració l’aire que passa entre els llavis de l’instrumentista.
A diferència d’ells, però, la seva tubuladura és d’una conicitat molt més accentuada, i, així com les trompes tenen l’embocadura cònica, aquests la tenen semiesfèrica Deriven de l’antic corn de senyals amb pistons, i foren unificats com a família per A Sax, el 1845, raó per la qual hom els denomina saxhorn La família completa consta de set instruments —del sopranino al contrabaix—, però només els dos més greus formen part habitualment de l’orquestra simfònica la resta gairebé només són emprats en les bandes de música, i, actualment, no tots L’instrument més agut de la família,…
bombardí
bombardí
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de metall, el baríton de la família dels bugle
.
És en si bemoll, igual que el bugle tenor, però té una tubuladura i un pavelló més amplis i, per tant, un timbre diferent, i disposa de quatre vàlvules en comptes de les tres del tenor La seva extensió amb quatre pistons és de tres octaves i mitja mi- 1 a si bemoll 3 És un típic instrument de banda, el paper del qual, en l’orquestra simfònica, és confiat a les tubes Designacions tals com baríton als països germànics , eufoni o euphonium als països de l’àrea cultural anglosaxona fan referència al mateix instrument
Jean Lebrun
Música
Intèrpret de trompa i compositor francès.
El 1780 anà a París, i l’any següent debutà al Concert Spirituel Nomenat primer corn de l’Òpera 1786, ocupà aquesta mateixa posició a la capella reial de Berlín i realitzà nombroses gires per Alemanya i els Països Baixos Vers el 1800 tornà a París, on, segons algunes referències, se suïcidà Lebrun fou un dels principals intèrprets de trompa del seu temps en millorà considerablement la tècnica d’execució i fins i tot en canvià el disseny per tal que, eliminant les rugositats de la tubuladura amb un recobriment de laca, produís un so més nítid Escriví també concerts i peces per a…
tuba
Tuba
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon d’embocadura semiesfèrica, amb tubuladura incurvada de metall, secció cònica i pavelló ampli.
D’aspecte semblant al bombardí, té quatre pistons Construït 1835 per GMoritz a Berlín, té actualment sis pistons i forma part de l’orquestra És anomenada també tuba baix , per a distingir-la de la tuba contrabaix , que sona a la quinta inferior
oficleide
Música
Instrument aeròfon d’embocadura d’embut, tubuladura cònica de grans dimensions i proveït de claus.
N'existeixen diverses versions, corresponents als registres alt, baix i contrabaix És un instrument obsolet, que actualment ha estat substituït per la tuba Fou inventat per Halary el 1821, i hom l’emprà, sobretot en la seva versió baixa, en bandes i orquestres
saxhorn
Música
Cadascun dels instruments aeròfons de metall, de tubuladura cònica i embocadura hemisfèrica que constitueix la família homònima unificada pel constructor d’instruments musicals belga Adolphe Sax
.
Al costat d’aquesta denominació han romàs, però, vigents a cada país les tradicionals, i així als països germànics hom els anomena flügelhörner o bügelhörner , a Itàlia, flicorni , als països anglosaxons, bugles bugle, etc
helicó
Música
Tuba baixa o contrabaixa amb una tubuladura en forma d’espiral escaient per a poder-la recolzar sobre l’espatlla; hom l’utilitza a les bandes de música per a les desfilades.