Resultats de la cerca

Probablement desenvolupà part de la seva activitat a Alemanya, on el 1765 feu un concert a Frankfurt, i també a Anglaterra El 1767 actuà a Londres, ciutat on obtingué diversos èxits i on romangué durant un cert temps aixoplugat pel comte Abingdon També a Londres publicà Six sonates à violon et basse , opus 1 1767, Twelve Italian Songs and Duets for Voice and Harpsichord with Accompagnement for a Guittar , opus 2 1768, i Six Sonatas for Two German Flutes or Two Violins and a Bass 1769, opus 3 Més tard retornà a Espanya, on el 1776 ingressà com a violinista a la Capilla Real de…

Després de la seva graduació 1931, enfocà el seu futur cap a l’estudi de les matemàtiques i el mateix any ingressà a la Universitat de Pennsilvània Ben aviat reorientà la seva formació cap a la música, tot traslladant-se a la Universitat de Nova York, on estudià amb Marion Bauer i Philip James Sense abandonar mai les matemàtiques, enllaçà la seva recerca musical amb el mètode de composició d’A Schönberg i la metodologia de la Segona Escola de Viena Fruit d’aquesta combinació fou l’assaig Function of Set Structure in the Twelve-tone System 1946, considerat com la primera…

Vida Fins el 1710 fou nen cantor sota el mestratge de J Clarke i C King a la catedral de Saint Paul Després, quan li canvià la veu, estudià orgue amb R Brind El 1727 fou nomenat organista i compositor de la capella reial com a successor de W Croft i el 1735 ocupà el càrrec de director de la King’s Band of Music Fou gran admirador de GF Händel i, durant un cert temps, el seu amic íntim Aquesta amistat, però, es veié greument afectada, entre altres coses, per la relació que Greene establí amb GB Bononcini, rival de Händel El 1738, juntament amb W Boyce, MC Festing i d’altres, fundà la que més…

Interrompé els estudis a setze anys i treballà en la cadena d’una fàbrica Embarassada a divuit, donà el seu fill en adopció, treballà en feines diverses i el 1967 anà a Nova York, on treballà en diferents ocupacions i esdevingué companya i amant del fotògraf Robert Mapplethorpe Després d’una estada a París retornà a Nova York, on freqüentà els ambients underground i començà a collaborar amb el dramaturg Sam Shepard , actuà en obres teatrals, feu recitals de poesia, interpretà cançons, escriví i publicà reculls de poemes i prosa poètica molt influïts per Arthur Rimbaud , William Blake i el…

Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món especialment de l’Orquestra Filharmònica de Nova York fins a arribar a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a la composició La seva Jeremiah Symphony ,…

Vida Fou el compositor més destacat de la tradició catedralícia anglesa entre H Purcell i ChV Stanford Estudià amb William Hawes i a partir del 1826 treballà com a organista en diverses esglésies de l’àrea de Londres L’any 1832 se n’anà de la capital anglesa per iniciar la seva carrera com a intèrpret en diverses catedrals El període de Hereford 1832-35 tingué un impacte important en la seva evolució, ja que fou on trobà la seva autèntica vocació com a compositor de música per al culte anglicà En aquesta mateix ciutat escriví l' anthem titulat The Wilderness and the Solitary Place 1832, una…

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare i del seu avi Posteriorment estudià amb Tommaso Giordani, que l’ajudà a debutar com a pianista a nou anys El 1793 la seva família es traslladà a Londres i allà començà a treballar com a aprenent a la fàbrica de pianos de Clementi, del qual es convertí en l’alumne predilecte durant set anys El 1801 publicà les 3 Sonatas per a piano, opus 1, dedicades a Clementi, amb qui inicià, l’any següent, una gira de concerts per tot Europa que finalitzà a Sant Petersburg el 1803 J Field s’installà a Rússia durant quasi trenta anys, tot alternant la seva…

Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món fins a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Fou director de la New York Philharmonic Orchestra 1958-69 i dirigí les principals orquestres d’Europa i Amèrica Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a…

Vida S’inicià en la música com a escolà de la catedral de Saint Paul sota la direcció de Charles King Quan el canvi de veu no li permeté continuar en el cor, Maurice Greene, l’organista de la catedral, l’admeté com a alumne El 1734 ja exercia d’organista en diverses esglésies de Londres, entre les quals hi havia l’Oxford Chapell, la de Vere Street i la de Cavendish Square, activitat que compaginà amb classes de clavecí en algunes escoles de la ciutat En aquesta època fou alumne de G Pepusch, que inculcà al seu pupil el gust pels compositors antics, cosa inusual en aquell temps L’any 1736…

Vida Fill d’un director de cor i mestre de cant a Oldham i d’una cantant, de nen rebé classes de música i cantà al cor del seu pare, però no mostrà cap inclinació especial vers els estudis musicals A deu anys ingressà a l’escolania de la catedral d’Oxford i més endavant anà a la universitat Durant els seus temps a Oxford, tingué ocasió de conèixer les creacions d’autors com B Bartók, R Strauss, A Schönberg o S Prokof’ev i compongué les seves primeres peces cançons, obres corals i per a orgue Sembla que passava hores a la biblioteca estudiant partitures, fet que anà en detriment dels seus…