Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
gamut
Música
Contracció de les paraules 'gamma' i 'ut' que donava nom a la nota més greu del sistema de solmització hexacòrdica de Guido d’Arezzo (hexacord).
La gamma era la nota més greu del sistema medieval equivalent al modern sol 1 i ut era la síllaba de solmització que li corresponia Per extensió, el terme acabà donant nom a tota l’escala medieval en la seva extensió és a dir les notes diatòniques des del sol 1 al mi 4 més el si♭ 2 i el si♭ 3 , constituint l’anomenada musica vera , o musica recta , per oposició a la musica ficta , que utilitzava notes alterades de fora el sistema musical medieval
escala
Música
Successió de sons disposats segons un mode o sistema determinat.
És anomenada ascendent si els sons progressen en el sentit greu-agut, i descendent en cas contrari Les escales difereixen per la distribució de les distàncies entre les notes i per llur altura inicial Al segle XI, Guido d’Arezzo donà nom a cadascuna de les notes de l’hexacord ut, re, mi, fa, sol, la, síllabes inicials de cada hemistiqui de la primera estrofa de l’himne a sant Joan Baptista Ut queant laxis re sonare fibris / mi ra gestorum fa muli tuorum / sol ve polluti la bii reatum / S ancte I oannes Més tard hom hi afegí un setè grau, anomenat si La síllaba…
do

Diferents posicions de la nota do3 en les claus de sol en segona línia, de fa en quarta i de do en tercera
© fototeca.cat
Música
Nom de nota de l’escala musical diatònica.
El nom original, en l’escala hexacòrdica de Guido d’Arezzo, era ut , encara emprat en francès En els països no llatins s’indica amb la lletra C
nota
Música
Signe gràfic que representa un so musical.
Nota © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Per extensió, s’aplica també al so musical en si La nota com a signe expressa el seu valor rítmic en funció de la seva figura rodona, blanca, negra, etc, i la seva acuïtat en funció de la seva posició en el pentagrama i la clau que el regeix Tant la forma com el nom han anat variant al llarg del temps notació En el tractat Dialogus de musica segle X, atribuït a Odó de Cluny, es troba la primera utilització dels noms de nota alfabètics en el sentit modern També hi apareix, per primer cop, la diferenciació tipogràfica b quadrada i b rodona dels…
Guido d’Arezzo
Música
Teòric musical italià.
Monjo del monestir de Pomposa, prop de Ferrara, introduí innovacions en el cant eclesiàstic que li valgueren el títol de mestre de la catedral d’Arezzo Hom li atribueix la invenció de la pauta musical de quatre línies Per tal de fixar i de fer retenir l’entonació dels graus de l’escala musical, emprà les primeres síllabes de cada hemistiqui de la primera estrofa de l’himne a sant Joan Baptista Ut queant laxis És autor de diversos tractats teòrics
soggetto cavato
Música
Tema o cantus firmus les notes del qual són el resultat de fer correspondre les vocals d’un text a les vocals de les síl·labes de solmització.
Així, en funció de si la síllaba conté la vocal ’a’, ’e’, ’i’, ’o’ o ’u’ es fa correspondre aquesta amb les notes ’fa’ o ’la’, ’re’, ’mi’, ’do’ o ’sol’ i ’ut’ respectivament L’’expressió sogetto cavato prové del tractat del teòric G Zarlino Le istitutione harmoniche , 1559, en què esmenta un sogetto cavato delle parole ’subjecte extret de les paraules’ L’exemple més conegut apareix en la missa Hercules Dux Ferrariae ~1505, de Josquin Des Prés vegeu exemple J Des Prés missa Hercules Dux Ferrarie © Fototecacat/ Jesús Alises
mà de Guido
Música
Dibuix d’una mà en la qual hi ha escrites les notes del sistema medieval complet amb les corresponents síl·labes de la solmització hexacòrdica ideada per Guido d’Arezzo.
Es tracta d’una eina pedagògica que tenia com a objectiu l’aprenentatge de les relacions entre els noms de les notes en notació alfabètica amb les síllabes de solmització ut-re-mi-fa-sol-la Tot i que no apareix en cap de les obres de Guido, diversos tractats l’atribueixen al monjo italià Fins al segle XIII apareix amb el nom de manus musicalis i en l’obra Musica practica 1482, de B Ramos de Pareja, consta amb el nom de manus Guidonis També ha estat anomenada ’mà harmònica' Fou utilitzada fins als segles XVII o XVIII
música trobadoresca
Música
Música creada pels trobadors, de tipus monòdic, per a acompanyar llurs poesies.
Conreada des del final del segle XI fins al final del segle XIII, constitueix un conjunt de 256 peces, conservades en manuscrits dels segles XIII i XIV Els cançoners que tenen notació musical són poc nombrosos Les melodies són escrites sobre pautes musicals de tres a vuit línies, bé que predominen les de cinc línies Les claus utilitzades són les de fa i de ut o do Són melodies modals, sovint inspirades en la música gregoriana El problema més greu per a transcriure en notació moderna aquest repertori és l’aspecte rítmic Els gèneres en què hom classifica aquestes peces corresponen…