Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
concitato
Música
Indicació dinàmica que prescriu un moviment agitat, apassionat i fogós, característic de l’estil volgut per Claudio Monteverdi.
No és tan utilitzada com la d'agitato
cadència plagal
Música
Successió de l’acord de subdominant al de tònica.
Utilitzada sovint després de la cadència perfecta, en subratlla el sentit conclusiu
microtonalitat
Música
Sistema d’organització musical que empra microtons, és a dir, distàncies intervàl·liques menors del semitò.
Els microtons han estat objecte d’estudi i d’utilització des de l’antiguitat, tant en la música occidental com en la d’altres cultures En la música occidental, de fet, ja fou utilitzada en la Grècia antiga, on almenys el tetracord enharmònic de la teoria musical grega contenia dos intervals microtonals Teories sobre la divisió de l’octava en dinou parts iguals ja foren avançades, al final del Renaixement, per G Costeley i J Titelouze, així com en plena època tonal vers el 1660 per Ch Huygens, que presentà la divisió de l’octava en trenta-una parts iguals Al segle XIX, F Halévy…
concertina
Música
Instrument aeròfon de la família de les harmòniques, semblant a un acordió petit, de forma hexagonal.
Abasta quatre octaves cromàtiques Fou inventada el 1892 per l’anglès Charles Wheatstone, i és utilitzada sobretot en música de circ
A
Música
Primer grau de la notació alfabètica original, provinent de Grècia, des que al segle V dC, a occident, les lletres llatines substituïren les gregues en la notació musical.
A partir del segle X esdevingué l’equivalent del la modern, sisè grau de l’escala de do La A és utilitzada encara en l’actual notació alemanya i anglosaxona
entonació
Música
Acció d’emetre una nota o una sèrie de notes per part de la veu humana o també d’un instrument (més aviat els d’arc o de vent, en els quals l’afinació depèn de l’intèrpret, i no aquells, com l’orgue o el piano, en què es fixa prèviament).
Entonar pot significar simplement ’cantar', però en un sentit més específic del terme representa el fet de donar a cada so la seva alçada adequada, la qual cosa dependrà del tipus d’afinació utilitzada per a l’estil de música en concret
harmònica de cristall
Música
Instrument idiòfon consistent en un conjunt de tasses de vidre muntades coaxials sobre un eix horitzontal que gira dins una cubeta plena d’aigua que les humiteja constantment.
Unes llengüetes de cuir, accionades mitjançant un teclat, freguen el cantell de les tasses i en provoquen la vibració És d’origen oriental i fou molt utilitzada en la música popular Alguns compositors, com Gluck, Mozart o Donizetti escriviren peces per a aquest instrument
glossa
Música
En la música espanyola del segle XVI, tipus d’ornamentació melòdica, similar a la disminució (disminució2), emprada especialment en les cadències.
Per extensió, peça que utilitza aquest recurs in extenso La glossa pot ser improvisada per l’intèrpret en el moment de l’execució o utilitzada com a recurs compositiu El Tratado de glossas 1553 de D Ortiz conté nombrosos exemples d’aquesta tècnica de composició
gallineta
Música
Instrument consistent en una petita cavitat tubular tancada per un dels extrems amb una membrana, la qual té lligada a la part central un cordill prim.
Sona en passar els dits lleugerament humits per la corda, estirant-la amb curts moviments trencats En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de fricció a una corda lligada a una membrana El seu so recorda el cant de les gallines Es conserva únicament com a joguina infantil, utilitzada més freqüentment per les festes nadalenques
semifusa
Música
Figura musical (ww) que té un valor equivalent a la meitat de la fusa, al doble de la quartifusa i a la seixanta-quatrena part de la rodona.
A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/64 La pausa de semifusa s’indica amb el signe ww Es tracta d’una figura poc utilitzada, tret de les composicions escrites en compassos on la unitat de temps és més curta que la negra, amb puntet o sense, o les que s’executen en tempo lent