Resultats de la cerca

Format a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge d’Ireneu Segarra, amplià els estudis de cant amb J Albareda i JF Puig Rebé classes magistrals de P Schilhawsky, L Egger i C Badia, i s’inicià en la interpretació de la música antiga a Bruges amb Safford Cape Formà part del grup Ars Musicae de Barcelona sota la direcció de JM Lamaña i E Gispert, i ha estat membre fundador del Quartet Polifònic de Barcelona 1964, la Companyia d’òpera de cambra de Barcelona i el grup Dulcis Harmonia 1977 Entre el 1962 i el 1972 collaborà en els Cicles de Teatre Medieval de la sala del Tinell de…

De mare italiana i pare francès, començà els estudis musicals a Tolosa Més tard estudià amb Th Dubois i J Massenet al Conservatori de París, on obtingué premis de piano, harmonia, contrapunt i composició El 1885 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Endymion Del 1896 fins a la seva mort fou professor d’harmonia al Conservatori de París La seva activitat com a compositor es concentrà en la producció operística de caràcter verista Les seves obres més importants són La Reine Fiammette 1903 i Le chemineau 1907 Del 1911 al 1914 fou director de la revista "Musica"

Inicià els estudis musicals al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona i després els prosseguí a Siena i a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma El 1980 fou convidat per S Ozawa al Festival de Tanglewood Massachusetts, en el qual dirigí l’Orquestra Simfònica de Boston Entre el 1987 i el 1991 estigué al capdavant de l’Orquestra Solistes de Catalunya en els cicles Mozartiana del Palau de la Música Catalana El 1990 dirigí el Rèquiem de WA Mozart al Machu-Picchu, amb 400 veus i 200 músics Collaborador habitual en el Festival Internacional de Música Castell de Peralada, on el 1987 presentà l’…

Destinat pels seus pares a fer de rellotger, treballà en aquest ofici durant vuit anys sense obtenir gaires èxits econòmics, cosa que el feu decidir a entrar al taller d’arquets patern, on al cap de poc destacà per la seva gran habilitat Provà gran quantitat de fustes per a fer els arcs i, com que no podia adquirir-ne d’exòtiques i cares, començà a fabricar-los amb totes les menes de fusta que li venien a les mans Es dedicà a estudiar les imperfeccions dels arcs existents per millorar-ne el balanç, la força i la corba, ajudat per violinistes de renom que provaven les seves peces Continuà la…

El 1778 ingressà com a escolà de cant a la catedral de València, on es formà amb Rafael Anglès, l’organista de la seu El 1788 obtingué el lloc d’organista de l’església parroquial de Santa Catalina, i l’1 de juny de 1790 fou nomenat segon organista de la catedral Pel setembre del 1790 passà a l’orgue de la seu d’Oriola, i durant la dècada dels noranta oposità al magisteri de capella de la seu de València 1793 i de la de Granada 1796 El 8 de febrer de 1796 fou nomenat tiple de la seu valenciana, i el 21 de setembre del mateix any, organista segon El 1802 obtingué el càrrec d’organista primer…

Fou organista de la catedral d’Oriola, i a partir del 1816 de la seu de València, d’on el 1830 fou nomenat mestre de capella Produí una cinquantena d’obres vocals, de 3 a 12 veus, algunes de les quals amb acompanyament instrumental Ressalten la missa a 12 veus i els salms Beatus vir, Miserere i Credidi

Vida Fill de Xavier Benguerel i Llobet Inicià els estudis de música a Santiago de Xile, on vivia exiliat amb la seva família, amb els mestres Ofelia Ortiz, Juan Orrego, Domingo Santa Cruz y Adolfo Letelier La seva primera obra,  Sonata per a violí i piano , s’estrenà al Conservatori de Santiago l’any 1953 A Barcelona 1954 rebé lliçons de Cristòfor Taltabull i Balaguer , per bé que la seva formació ha estat en gran part autodidàctica, i s’integrà a l’anomenada Generació del 51 L’any 1955 obtingué el primer premi del Concurs de Composició de Joventuts Musicals amb l’obra …

Fill de Francesc-Xavier Monsalvatje i Iglésias i net de Francesc Monsalvatje i Fossas , fou deixeble de Lluís Millet, d’Enric Morera i de Jaume Pahissa a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià també violí amb Francesc Costa La seva producció, àmplia i eclèctica, s’inicià amb Tres impromptus 1934, premi Concepció Rabell Altres obres premiades són Petita suite burlesca , per a violí i orquestra 1936, premi Pedrell, Simfonia mediterrània 1952, premi Ciutat de Barcelona, l’exòtic Cuarteto indiano , premi Samuel Ros, Calidoscopio 1955, premi extraordinari del…

Vida Estudià a l’Acadèmia de Música de Barcelona Deixeble de Joan Massià, Yehudi Menuhin i Antoni Brosa, compaginà la composició amb la tasca d’intèrpret i pedagog Com a violinista destacà com a intèrpret de sonates clàssiques Bach, Beethoven, Schumann, Brahms i modernes Poulenc, Granados, Homs, Gerhard, Balada El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí a Colòmbia, on fou professor de violí i de música de cambra a la Universitat del Cauca Colòmbia del 1947 al 1950 Després es traslladà a Buenos Aires, on també es dedicà a la docència, i el 1955 retornà a Barcelona i continuà la seva activitat…

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i després completà la seva formació a Suècia, amb Siegfried Fink, i a la Universitat de Würzburg Ha estat, sense dubte, el gran impulsor i divulgador de la creació contemporània per a instruments de percussió no tan sols a Catalunya sinó també al conjunt de l’Estat espanyol Catedràtic del Conservatori Municipal de Barcelona, la seva labor pedagògica en aquest àmbit fou d’una enorme transcendència El 1978, amb un escollit grup d’alumnes, fundà Percussions de Barcelona, formació pionera en el seu gènere a Espanya i que, des de llavors, ha…