Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
camerata
Música
Terme que s’ha aplicat a societats o agrupacions d’intel·lectuals i músics amb preocupacions estètiques i teòriques.
Tingué una especial anomenada la Camerata Fiorentina El primer que usà el nom de camerata fou G Caccini, en la dedicatòria a Bardi que apareix en la seva obra Euridice El terme també s’ha aplicat a les reunions de grups d’intellectuals sota la protecció de Jacopo Corsi, durant el darrer decenni del segle XVI i els primers anys del XVII, en què s’experimentava amb el drama musical No hi ha, però, cap evidència documental que avali l’ús del terme en aquest cas
soprano
Música
La tessitura més aguda.
Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura -flauta soprano, saxòfon soprano- En certes famílies, però, de vegades pot existir un membre encara més agut, que s’anomena sopranino Aplicat a les veus humanes, nom que rep la més aguda S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura
músic | música
Música
Instrumentista que forma part d’una banda, una orquestra, etc.
També és aplicat a compositors i directors d’orquestra
color
Música
Embelliment d’una melodia (entre els s. XII i XVIII) amb procediments com la repetició, la imitació o l’addició d’ornaments ( flors)
.
Aquest darrer sentit persistí en el terme coloratura aplicat al cant
articulació
Música
Emissió clara, precisa, nítida, dels diversos sons d’una frase musical (corresponents o no a síl·labes) de manera que hom els pugui sentir distingits i diferenciats tant si es tracta d’un passatge legato
com, encara més, si és staccato
.
El terme és aplicat sobretot a la veu humana, però també als instruments
instrumental
Música
Dit de la música escrita per a un conjunt d’instruments, o per a instruments solistes, sense intervenció de la veu humana.
Aquest terme és aplicat per contraposició a l’anomenada música vocal o cantada
diatònic
Música
Dit dels instruments que produeixen només les notes de l’escala diatònica.
S’utilitza per oposició a cromàtic, terme aplicat als instruments que produeixen tant les notes diatòniques com les cromàtiques
mossàrab
Música
Cristianisme
Dit de la litúrgia pròpia dels cristians de la península Ibèrica abans de la introducció del ritu romà, anomenada també litúrgia visigòtica o hispànica.
El terme és aplicat també a la música música visigòtica i als altres elements que fan referència a aquesta mateixa litúrgia
diastematia
Música
Sistema de notació musical sorgit a la fi del segle X en el qual els neumes eren col·locats a altures diferents per indicar els intervals que els separaven.
Aplicat de primer sense pauta, aproximativament, hom hi afegí aviat una línia de referència, primer pas cap a l’actual pentagrama
clàusula
Música
Nom que, entre els segles XI i XV, es donava a les cadències (cadència 1).
Aplicat tant a la música monòdica com a la polifònica, a partir del segle XVI s’anà substituint pel terme cadència