Resultats de la cerca
Es mostren 2243 resultats
Sant Mer
Enclavament
Enclavament del municipi de Bassella (Alt Urgell), dins el de Pinell de Solsonès (Solsonès), a l’E de Castellnou de Bassella.
Rúbies
L’església de Santa Maria de Rúbies (Camarasa)
© Isidre Blanc
Enclavament
Enclavament del municipi de Camarasa (Noguera), separat del sector principal pel de Vilanova de Meià.
L’església Santa Maria depèn de la parròquia de Perauba L’antic terme s’estén des de la Noguera Pallaresa, a la sortida del pas de Tarradets, al límit amb el Pallars Jussà, fins al pic de Migjorn, al cim del Montsec de Rúbies
Rocafort de Llitera
Enclavament
Enclavament (7,29 km2) del municipi de Sant Esteve de Llitera (Llitera), entre els del Campell, Peralta i Calassanç, i Tamarit de Llitera.
La seva església parroquial Sant Miquel depenia de la de Pelegrinyó Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Guàrdia
Peret
Enclavament
Enclavament del municipi d’Olius (Solsonès) dins el de Llobera de Solsonès, al S de Peracamps.
aqüeducte de La Peña Cortada
Dibuix de l’aqüeducte de la Peña Cortada (que portava les aigües del riu de Toixa o de Xelva, afluent del Túria, i regava l’àmplia vall de l’horta de Xelva), aparegut en l'obra de Cabanilles (1795-1797)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Aqüeducte, probablement romà, del municipi de Xelva (Serrans), a 5 km a l’E de la vila.
Pelegrinyó
Enclavament
Enclavament del municipi del Campell (Llitera), al terme de Sant Esteve de Llitera, que limita amb els de Peralta i Calassanç i Tamarit de Llitera).
refugi de Pèira-roja
Excursionisme
Refugi forestal de la Vall d’Aran, al pla de Beret, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de Salardú.
el Paraire
Enclavament
Enclavament (3,12 km2) del municipi de Xàtiva (Costera), entre els termes de Sallent de Xàtiva i de la Llosa de Ranes.
la Quadreta
Enclavament
Enclavament (0,77 km2) del municipi de Castellserà (Urgell), entre els de Penelles i Montgai (Noguera), que forma una franja estreta i d’uns 4 km de longitud que aïlla pràcticament Penelles de la major part del seu territori.