Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
carretó
Oficis manuals
Aparell emprat pels esmolets, que consisteix en una mola, muntada en un bastiment de fusta, que hom fa girar per un joc de politges connectades a l’eix d’una roda motora que és accionada per un marxapeu.
Capgirat l’aparell, és convertit en una mena de carretó, d’on prové el nom
numerador
Oficis manuals
Instrument emprat per a estampar números sobre una superfície.
El més usual és el numerador progressiu , estri proveït d’un mànec a l’altre extrem del qual hi ha un dispositiu integrador que, a cada cop que hom dóna amb l’aparell sobre la superfície a marcar, fa augmentar en una unitat el número que componen les rodetes sobre la perifèria de les quals són inscrits en relleu els deu dígits, que prèviament un petit tampó ha entintat abans que no toquessin la dita superfície
Josep Artigas Ojeda
Escalada
Excursionisme
Esquí
Disseny i arts gràfiques
Excursionista, escalador, esquiador i il·lustrador.
Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de La Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC i del Club Excursionista de Barcelona, també fou cofrare del Grup Cavall Bernat del Monestir de Montserrat Realitzà el disseny del 15è aniversari del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a illustrador collaborà en diversos llibres de muntanya Diccionario de la Montaña 1963, d’Agustí Faus i Costa Escalada 1948-54, d’Ernest Mallofré i finalitzat per Estanislau Pellicer en morir el primer, i Primera ayuda en accidentes de montaña y esquí 1952, escrit…
congreny
Oficis manuals
Aparell format essencialment de dues fustes amb forats que serveix per a prémer l’una contra l’altra dues posts encolades.
llum de soldar
Oficis manuals
Aparell manual de soldar que consisteix en un bufador que crema el combustible vaporitzat (butà, petroli, etc) procedent d’un petit dipòsit.
És utilitzat, especialment, pels lampistes i, en general, per a realitzar soldadures de baix punt de fusió
congreny
Oficis manuals
Aparell fet de dues barres amb forats i de tascons que serveix per a subjectar els cavalls, els muls, etc, per sotmetre’ls a determinades operacions o quan es resisteixen a ésser ferrats.
trepant
Trepant
© Dreamstime
Tecnologia
Oficis manuals
Aparell mecànic portàtil més o menys perfeccionat, emprat per a subjectar la broca i imprimir-li els moviments de rotació i d’avanç en els treballs de fer forats a diversos materials sòlids i més o menys durs.
Alguns trepants, anomenats trepants de pit , són constituïts per una armadura proveïda d’un engranatge cònic que transmet, tot multiplicant-lo, el moviment d’una maneta accionada manualment a un portabroca i que té a l’extrem oposat una placa metàllica de forma adequada perquè qui hi treballa pugui recolzar-hi el pit, per tal d’assegurar la posició de l’eina i per produir l’avanç longitudinal Uns altres trepants, anomenats trepants de pistola , són proveïts d’un petit motor elèctric, tancat en un càrter que té, en un extrem, un agafador en forma d’empunyadura, i a l’altre extrem dona pas a l’…
plat
Plat de dutxa
Tecnologia
Oficis manuals
Nom donat a diversos objectes, peces, etc., més o menys plans, generalment de contorn circular, més o menys semblants als plats d’una vaixella, que solen formar part d’una màquina, d’un instrument, d’un aparell, etc., com el recipient que recull l’aigua d’una dutxa, els discs horitzontals d’una balança on hom posa els pesos o les matèries que vol pesar, la corona dentada que és moguda pels pedals d’una bicicleta, la peça de planxa que en una roda d’automòbil tapa les femelles de fixació, els recipients plans en els quals bombolleja la fase ascendent al si de la fase descendent de les columnes de plats amb casquets de bombolleig, les dues peces mecanitzades que en els acoblaments fixos de plats són empernades entre elles, etc.