Resultats de la cerca

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, destacà en l’esquí de fons durant els anys vint i trenta del segle XX Realitzà travesses amb esquís pels Pirineus, com la travessa la Molina-Puigmal-Núria-Nou Creus-Ulldeter-Setcases, amb Carles Bertrand, Andreu Figueras i Jordi Monjo 1935 Va ser el primer català a participar en uns Jocs Olímpics d’Hivern, els celebrats a Garmisch-Partenkirchen 1936, on disputà la cursa de fons de 18 km

Començà a practicar el tir amb arc el 1948 i es proclamà subcampió en els primers Campionats d’Espanya celebrats a l’Estat en la categoria de 25 m 1950 Fou un dels promotors, el 1949, de la Federació de Tir amb Arc d’Espanya i de la Federació Catalana de Tir amb Arc El 1950 fundà el Club d’Arquers de Sabadell Ocupà el càrrec de vocal de la federació catalana, de la federació provincial i de la federació espanyola També esdevingué secretari vitalici del Club d’Arquers de Sabadell Continuà vinculat a aquest esport com a jutge, promotor i monitor En el món de l'excursionisme fou…

Editada per la Federació Catalana de Muntanyisme, en fou fundador el llavors president Francesc Martínez Massó Tingué com a director Lluís Dupré 1966-97, que comptà amb la direcció tècnica de Carles Albesa 1966-68, Alexandre Marcet 1969-79 i Jaume Ramon 1985-97, i prengueren el relleu Xavier Cullell 1997-2000, Enric Faura 2001-07, Jaume Ferrández 2008-13, Francesc Vila 2013-16 i Quim P Casadesús des del 2016 Publicada els primers anys en castellà, excepte un poema a l’inici de cada número que era en català, des del 1970 s’edità en català i fou la primera publicació federativa escrita…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…