Resultats de la cerca

Fou fundada l’estiu del 1981 Els seus associats han realitzat ascensions als cims més importants del Pirineu, descensos a barrancs, escalada i esquí alpí Des del 1988 organitza una Caminada Popular de Montserrat La temporada 1989-90 inaugurà una escola d’escalada a Subirats Excursionistes del grup han realitzat ascensions a les serralades dels Andes, al Mount Cook, al Kilimanjaro, a les Rocalloses i a l’Himàlaia

Fundada l’any 1976, realitza activitats esportives i culturals principalment relacionades amb la muntanya i la natura Edita la revista Drecera Disposa d’installacions pròpies amb un rocòdrom al Molí de can Feliciano Alguns dels seus membres han realitzat ascensions a les muntanyes més altes del món Lluís Giner assolí l’any 1988 el cim de l’Everest 8848 m i Jaume Ganges pujà a l’Aconcagua 6959 m per la cara sud, la paret més llarga d’Amèrica Organitza la rebuda de la Flama del Canigó L’any 2012 tenia 900 socis

Fundada el 1904, començà organitzant activitats socials, com conferències, exposicions de fotografia i excursions d’un sol dia El 1908 es creà la biblioteca i una secció de fotografia amb laboratori propi El 1911 alguns dels seus membres realitzaren la primera ascensió al Cavall Bernat de Sant Llorenç del Munt Tres anys després s’inicià la publicació d’un butlletí social L’any 1922 es creà la secció d’esports de muntanya i al final de la dècada ja s’havien realitzat destacades ascensions als Pirineus i nombroses sortides d’escalada a Montserrat El 1931 es fusionà amb altres…

Sorgí de la fusió de l’Associació Joventut Excursionista Avant 1904, el Centre Excursionista Pàtria 1915, la Secció Excursionista de la Penya Irònica 1925, el Grup Excursionista de la Unió Professional 1928 i el Grup Excursionista Isards 1929 Des d’aquell moment es crearen diferents delegacions Barcelona, Horta i Sants que a partir del 1933 adoptaren el nom d’Unió Excursionista de Catalunya La UEC s’expandí arreu del país i es crearen noves delegacions a Olesa de Montserrat 1935, Mataró 1935, Ripoll 1936, Gràcia 1940, Cornellà de Llobregat 1947, Figueres 1948, l’Hospitalet de Llobregat,…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…