Resultats de la cerca

El lloc és esmentat ja el 841 havia format part del terme de Bàscara Alt Empordà, de la mitra de Girona Pertangué al comtat de Girona

L’església parroquial és dedicada a sant Esteve Formà part de la batllia reial de Cornellà

Situació i presentació El terme és situat al N de la comarca, a la vall baixa del Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada el 1929 El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l’antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers Al S confronta amb el terme de Porqueres, límit que coincideix en gran part amb el curs de la riera de Rodeja i el torrent del Clot de Guixeres, afluent de la riera de Rodeja Al collet de Guixeres, el límit tomba amunt pel cim del serrat que separa el municipi del de Sant Miquel de Campmajor Seguint cap al N, després de travessar…

El lloc formava a la fi del segle XVII una batllia reial amb Santa Maria de Camós

Situació i presentació Comprèn tota la vall de la riera de Campmajor, des del seu naixement sota la serra de Trentinyà fins a l’aiguabarreig amb el Ritort, que acaba desguassant al Ser Aquest riu drena la part septentrional del terme, la qual, pel coll de Salom, a la serra de la Creu Blanca, i el torrent de la Miana o del Junyell, afluent del Fluvià, limita amb el municipi de Sant Ferriol Garrotxa Formen la vall de Campmajor, a llevant, els contraforts septentrionals de la serra de Rocacorba, que pel collet de Guixeres, la serra del Ginestar, el serrat del Mig i el serrat del Bac, limita amb…

L’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al segle IX per l’abat de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció preromànica ha estat molt modificat posteriorment S'hi venera una imatge de santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor hom hi celebra un concorregut aplec el 22 de maig Al segle XVII era lloc reial

L’església de Sant Marçal era possessió del monestir de Banyoles El lloc, esmentat ja el 1097, formà part de la baronia, després batllia, de Vilademuls

L’antic castell de Guialbes fou bastit a mitjan s XI al puig de Guialbes pel comte de Barcelona, enfrontat amb el de Besalú, que havia aixecat el de Vilademuls, però hom arribà a una concòrdia L’església parroquial de Sant Esteve, que correspon a la de l’antic castell, fou reedificada al s XVIII en depèn el santuari i antiga collegiata de les Olives de Sant Esteve de Guialbes

És situat a la dreta del Terri, centrat per l’església de Sant Andreu s XIII, d’origen romànic, amb absis i campanar gòtics, sufragània de la de Ravós d’Empordà Fou possessió del monestir d’Amer Fou lloc reial Fou municipi independent fins el 1976 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Ravós del Terri amb l’antic castell de Ravós, deSanta Llogaia del Terri i la caseria dePrades del Terri

L’església parroquial era romànica fou renovada totalment el 1906 A causa de l’altar de Santa Teresa, que hom hi venerava, consagrat el 1658 pel dominicà pare Vidala, la parròquia era també coneguda per Camós de Santa Teresa Havia estat sufragània de Sant Vicenç