Resultats de la cerca

L’església de Sant Miquel, romànica, és esmentada ja el 977 Fou possessió de Cuixà, i al segle XIV formava una parròquia, però des del segl XVIII depenia ja de la d’Oix Guardava el notable Sant Crist d’Hortmoier

situada al cim de la serra de Sant Miquel del Mont , continuació vers l’E de la serra de puig Estela, des de l’antic hostal de la Serrota fins a Sant Andreu del Coll, serra que separa les valls de Ridaura i de Bianya L’església havia estat parròquia consagrada el 958 i esdevingué després sufragània de la de Santa Margarida de Bianya

Havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Besalú i abans havia estat coneguda per Vellanacorba o Sacorba L’església és d’origen romànic, amb campanar d’espadanya prop seu hi ha una antiga casa forta que fou possessió dels Desbac, senyors de Rocacorba, i dels Descatllar

És una edificació tardana s XVIII que sembla que en reemplaça una d’anterior, esmentada des del s XIII, amb el nom de Sant Miquel de Sarrugada

Esmentada ja el 1701, la façana era del 1783 conservava uns notables retaules gòtics, procedents de l’antiga església de la Santa Creu, ara conservats al Museu Parroquial L’església fou cremada i destruïda el 1936 i dóna nom al barri de Sant Miquel , en aquest sector d’eixample de la ciutat

Tenia com a contitular Sant Genís El 977 el bisbe i comte Miró hi fundà una canònica de clergues aquisgranesos, a la qual sotmeté l’església de Sant Vicenç Els canonges es traslladaren abans del 1080 a l’església de Santa Maria la Vella o de Capellada, cosa que fou causa de l’abandonament de Sant Miquel i Sant Genís, que no s’esmenta més des de mitjan s XII

És un petit edifici, amb un porxo i campanar d’espadanya, situat prop d’una font, on se celebren alguns aplecs i s’anava en processó des de les Preses en temps de secada Havia estat del terme de la parròquia de Sant Miquel del Corb

El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d’Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú Des d’aleshores no tingué comunitat pròpia

Situació i presentació Limita amb Olot W i S, Santa Pau S i SE, Sant Jaume de Llierca E, Montagut E i NE, Castellfollit de la Roca E i al N amb la Vall de Bianya i el seu enclavament de la Canya El terme és travessat pel Fluvià, al qual desguassa sota la població la riera de Bianya, que entra dins el terme des de la confluència amb el Ridaura, riu, aquest darrer, que marca un sector del límit occidental del terme Tot el terme és força accidentat, i de poblament molt desigual el sector situat al N de la riera de Bianya i del Fluvià, menys d’un terç del…

Situació i presentació Termeneja amb els municipis d’Argelaguer E, Montagut N i W, Sant Joan les Fonts SW, Santa Pau S i Sant Ferriol S i SE El territori que es troba a la dreta del Fluvià és accidentat per la presència dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, dels quals davallen els torrents de Ca n’Illa i de Miana límits SW i SE, respectivament Hi ha una font d’aigües sulfuroses vora el límit del terme amb Argelaguer El sector septentrional, a l’esquerra del Fluvià, és planer i s’hi localitzen la població i els conreus El municipi comprèn, a més del poble de Sant…