Resultats de la cerca

El terme s’estén a la vall mitjana del Palància, des del barranc de Medilla afluent, per la dreta, del riu, i límit occidental del terme fins a la font d’El Baño Navaixes al SW comprèn una extensa zona muntanyosa, que culmina als cims de Llustre 1 027 m alt, El Frontón 1 024 m, La Herbosana 951 m, Alto Gafero 919, Alto Villar 873, El Cerro Gordo 904 i La Muela 854 al NE, on limita amb la rambla de Peñarroya, afluent, per la dreta, de la ramba de Gaibiel, munta fins a 622, a la serra del Sabinar, contrafort meridional de la serra d’Espadà el sector central, el més…

El seu terme municipal és molt reduït, estès a la dreta del Palància, entre els de Sogorb que gairebé l’envolta i de Castellnou Cinquanta hectàrees són dedicades a conreus de regadiu, principalment arbres fruiters, i 3 ha al secà hi ha 3 ha de muntanya improductiva La superfície mitjana per explotació és de 0,5 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa El 50% de la població activa treballa en la indústria El poble , que agrupa tota la població del municipi684 h 2006, és situat a 300 m alt, a la plana regada de la dreta del Palància,…

És situat al NW de la comarca, al límit amb Aragó La part sud-occidental del terme és ocupada per la serra del Toro , amb elevacions importants, com la Nava del Azor 1618 m alt, la penya d’Escàbia 1326 m alt, la penya Salada 1581 m alt Des d’ací, les terres baixen cap al sector de llevant, que forma part ja de l’altiplà de Barraques En el mateix sentit circulen les aigües, drenades pel Palància que neix dins el terme i pel seu afluent per l’esquerra, el riu d’Orduña Hi han diverses fonts El 90% de la superfície total és de muntanya poc…

És situat en la vall alta del Palància, al sector de l’esquerra del riu sense arribar a tocar-lo, estès sobre les formacions que baixen cap al riu des de la serra de Montalgrau, en un dels indrets menys accidentats de la comarca les úniques elevacions notables són les muntanyes de l’Ombria i de Piquer El 71% del terme 1 200 ha no és conreat, i sense bosc productiu Al secà hom conrea 380 ha, dedicades a cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta té una extensió de 70 ha, dedicades a hortalisses i arbres fruiters La superfície mitjana de les explotacions és de 0,51 ha El poble…

El territori és drenat, a més, pels barrancs d’Herragudo o de La Ramblilla i d’El Hurón que penetra al terme sota la penya d’El Águila Un 65% de la superfície és de pastures pobres o terrenys improductius la resta es distribueix entre 200 ha de bosc, 945 ha de conreus de secà —llegums, vinya, oliveres— i 549 ha de regadiu, dedicat en gran part a arbres fruiters El 50% de la població activa treballa en el sector primari Hi té una certa importància l’estiueig tradicional, procedent sobretot de València, que ha potenciat la construcció de nombroses cases de segona residència La vila 1 330 h agl…

Situació i presentació El terme afronta al N, per la serra de Portelles i Puigsesarques 878 m, amb Sant Miquel de Campmajor i, per la serra de Pujarnol, amb el municipi de Porqueres a llevant limita amb Camós i, pel puig de Sant Dalmau 367 m i el torrent de Riudelleques, amb Palol de Revardit, municipis tots aquests de la comarca veïna del Pla de l’Estany A migdia limita amb Sant Gregori i a ponent, pel serrat de Boratuna on hi ha la cova de Boratuna, pel collet de l’Escaleta, i per la riera de Rocacorba, amb Sant Martí de Llémena Comprèn el massís muntanyós de Rocacorba 992 m i els seus…

Situació i presentació És situat al S de la ciutat de Girona, a la conca mitjana de l’Onyar, que coincideix parcialment amb el límit occidental del terme, confrontant amb el de Riudellots de la Selva, de la comarca de la Selva Termeneja a més amb Fornells de la Selva N, Llambilles NE, Cassà de la Selva E i SE i Sant Andreu Salou SW El terreny és planer en la seva major part És drenat per l’Onyar, la riera de Campllong, que travessa el terme d’E a W i aflueix per l’esquerra a la riera de Verneda, per aquesta mateixa riera i per la de Gotarra, que forma el límit sud-occidental del…

Situació i presentació El terme de Flaçà, d’una superfície de 6,53 km 2 , s’estén a la riba dreta del Ter, riu que fa de límit septentrional del municipi amb el de Sant Jordi Desvalls El municipi limita a més amb Foixà E i amb la Pera S, municipis ambdós del Baix Empordà al SW limita amb Sant Martí Vell, per les fonts de Moradells i d’Aleu, i a l’W amb Sant Joan de Mollet El terreny és pla excepte a la part oriental, que comprèn uns contraforts de la serra de Vall-lloreda, que arriben fins al Ter Aquesta part és coberta de bosc, no gaire poblat Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la…

El territori no conreat és dedicat especialment a pasturatges d’estiu i, en part, és també cobert d’alzines i savines domina el secà, dedicat fonamentalment als cereals hom hi conrea també trepadella i patates Les terres són explotades gairebé sempre pels propietaris L’activitat ramadera és molt important destaca el bestiar oví La població ha minvat lentament durant el s XX, fora de la dècada 1940-50, que augmentà fortament per contra, entre el 1950 i el 1965 el descens s’ha accelerat el 35% de minva El poble 185 h agl 2006 981 m alt és situat prop de la carretera de Sagunt a Saragossa i del…

Situació i presentació El terme municipal de Bescanó limita amb els gironesos de Sant Gregori, al N, Salt, Vilablareix i Aiguaviva, a l’E, i amb els selvatans de Vilobí d’Onyar S, Brunyola, Anglès i Sant Julià del Llor i Bonmatí, tots tres al sector de ponent El territori s’estén per la serra que tanca per l’W el pla de Salt i per la franja propera al Ter, riu que fa de divisòria al sector nord, a la zona de contacte del pla de Girona amb la comarca de la Selva contraforts orientals de les Guilleries És regat pel Ter i diverses séquies que se'n deriven, la més antiga de les quals és la Séquia…