Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Alfara de Carles
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099377.jpg)
Alfara de Carles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El municipi d’Alfara de Carles, d’una extensió de 63,87 km 2 és situat a la part ponentina de la comarca, al massís dels Ports de Tortosa o de Beseit, els contraforts del qual accidenten tot el terme Per llevant, des de les coves d’en Castells extrem més septentrional del terme, una carena muntanyosa, on hi ha els colls d’en Garcia, el tossal de la Cova del Bou 552 m, el de Penyaflor, el de Farrúbio 792 m i la tossa de la Reina 1113 m, fa de partió amb els municipis de Xerta, Aldover, Tortosa i Roquetes Per ponent, i formant part també d’aquest massís dels Ports de…
Alfafara
![](/sites/default/files/media/GRAFIC/11080.jpg)
Municipi
Municipi del Comtat, situat a la part occidental de la valleta d’Agres, entre els de Bocairent i d’Agres.
El territori, en part pla, conté dos sectors muntanyosos al S, els vessants septentrionals de la serra de Mariola, i al N, al límit amb la Vall d’Albaida, les serres de la Solana i de la Filosa La terra no conreada ocupa una gran extensió, en part de propietat municipal L’agricultura és la principal font de riquesa El regadiu, que aprofita l’aigua de les fonts que neixen a les muntanyes veïnes, té 95 ha La major part dels conreus, tanmateix, són de secà, els quals ocupen bé la part plana del terme no regada, bé els turons suaus o els costers de les muntanyes en bancals esglaonats 250 ha de…
Planes de la Baronia
Planes de la Baronia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Comtat, situat en una vall longitudinal de les serres prebètiques valencianes, al S de la serra de l’Albureca (772 m alt.), de la del Xarpolar i de la Llombos i al N de la de l’Almudaina (1 009 m alt.); dins el terme s’alcen encara les serres de Cantalar (664 m) i de Cantacuc (802 m).
Les llomes calcàries i d’albarís són fendides per barrancs profunds, com el del Sofre i el de l’Encantada —encaixat a quasi 200 m—, on hi ha restes d’installacions morisques de regadiu, afluents del riu d’Alcoi, que entra al terme pel NW i és embassat pel barratge de Beniarrés fins a la cota 303 m Gran part del territori és inculte 2 221 ha, amb una forta porció d’ermassos i pastures i quelcom de pineda Al secà 1 576 ha cadastrades destaquen oliveres, garrofers, vinya 584 ha, algunes per a pansa i ametllers només hi ha 57 ha de regadiu de peu La vila 625 h 2006, planers 448 m alt té les…
Muro del Comtat
L’església parroquial de Muro del Comtat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Comtat, a la depressió principal de les valls prebètiques d’Alcoi, reblerta de potents dipòsits miopliocènics, en part coberts pels col·luvis i els al·luvions de la serra de Mariola.
La part més elevada del terme 1 121 m correspon al vessant nord-oriental del Montcabrer barrancs de Querola, de Puig i de Crabanta i a la serra de Turballos 928 m, contrafort de la serra de Benicadell, separada de l’anterior pel port del Frare d’Agres El riu d’Agres travessa el territori i es barreja amb el riu d’Alcoi al mateix pla de Muro , on arriba la cua del pantà de Beniarrés Del sòl del municipi hi ha 463 ha de pastures, 373 de garriga i 30 de pinedes, mentre que el total conreat suposa 1 844 ha, o sia, més de la meitat el regadiu 333 ha es nodreix principalment de fonts del Baladre,…
l’Orxa
l’Orxa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Comtat, a la serralada prebètica valenciana, amb un relleu molt accidentat: serra de l’Albureca (tossal del Serrello, 764 m), al S; la Solana (836 m), al N; la Safor (1 011 m), a l’E.
Entre la Safor i la Carrasqueta prolongació de la serra de Benicadell el riu d’Alcoi, que travessa el terme en direcció SW-NE, ha tallat l' estret d’Orxa que aprofità el 1890 el “tren dels anglesos”, ferrocarril de via estreta des del Grau de Gandia a Alcoi L’alzinar, les pinedes i la garriga ocupen 2 047 ha de les 583 ha de secà, 380 són cobertes d’oliveres, però tenen més pes econòmic les 140 ha de reg de peu Un establiment industrial important és la fàbrica de paper Raduan La població minva des del començament del s XX, principalment a causa de l’emigració exterior i interior La vila 727 h…
Tivenys
![](/sites/default/files/media/FOTO/A088668.jpg)
Casa forta de Tivenys
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El municipi de Tivenys, de 53,54 km 2 , s’estén per la riba esquerra de l’Ebre, al N de la comarca entre les Muntanyes de Cardó i el riu Limita al N amb Benifallet, amb el qual li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al S amb Bítem Tortosa, del qual el separa el barranc de la Buinaca a l’E s’estén per l’espai que va del riu fins a la carena de serra del Boix, darrere la qual hi ha el gran terme del Perelló, mentre que a l’W l’Ebre el separa de Xerta El paisatge de Tivenys presenta tres nivells ben definits El de la part alta, de roques calcàries,…
Balones
![](/sites/default/files/media/GRAFIC/38500.jpg)
Municipi
Municipi del Comtat, situat als vessants meridionals de la serra d’Almudaina, dins l’esquerpa vall de Seta, on desemboquen els barrancs que drenen el terme.
Hi ha 500 ha de terres sense conrear, amb brolles i pasturatges d’hivern Al secà hom fa ametllers, oliveres, cereals, arbres fruiters i vinya associada amb ametllers o oliveres Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels propietaris i per parcers La població, que el 1900 tenia 381 h, ha anat minvant des d’aleshores fins avui El poble 157 h agl 2006, baloners 661 m alt és emplaçat a la falda de la serreta de Balones Era població de moriscs habitada per 49 famílies el 1602 que pertangué al s XVI a la parròquia de la Vall de Seta Formà part del marquesat de…
l’Ampolla
![](/sites/default/files/media/FOTO/A101507.jpg)
L’Ampolla, vista des del mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, situat a la costa, al fons del golf de Sant Jordi.
Situació i presentació El municipi de l’Ampolla, de 35,65 km 2 , es constituí a partir de la segregació del terme municipal del Perelló, segons sentència del Tribunal Suprem, aprovada el novembre del 1989 i reafirmada el febrer del 1990, després de més de cinquanta anys d’enfrontaments entre els dos municipis Ja l’any 1937 la Generalitat republicana en va decretar la segregació, que quedà abolida després de la guerra civil de 1936-39 El Perelló es manté, doncs, amb la part muntanyenca de l’anterior municipi i una estreta franja costanera, al límit amb l’Ametlla de Mar, mentre que l’Ampolla…
Xerta
Vista aèria de Xerta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Xerta, de 33,36 km 2 d’extensió, és situat a la dreta de l’Ebre, aigua amunt de Tortosa El riu, per l’ampli meandre que dibuixa entre els pobles de Xerta i Tivenys, fa de línia divisòria a llevant amb els municipis de Benifallet i Tivenys Una part del terme és plana, la de la vall de l’Ebre, mentre que el sector ponentí és accidentat pels darrers contraforts orientals del massís dels Ports de Tortosa així, de tramuntana a migdia, el coll del Muso, al límit amb Paüls, i els colls d’en Garcia i el tossal de la Cova del Bou 552 m en la divisòria amb…
Tortosa
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Tortosa_panoramica.jpg)
Vista panoràmica de Tortosa
santiago lopez-pastor (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Ebre, a la vall baixa del riu.
Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…