Resultats de la cerca
Es mostren 2013 resultats
Santurtzi
Municipi
Municipi de Biscaia, País Basc, situat a l’Abra de la ria del Nerbion.
Forma part de l’aglomeració urbana de Bilbao Hortalisses Pesca Indústria alimentària conservera, metallúrgica i de materials per a la construcció Central tèrmica molt important
Santoña
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, situat a la ria homònima.
Pesca, farratge i indústria alimentària Església romànica de Santa María del Puerto s XII, amb creuer del s XVI i pòrtic del s XVIII
Sant Miquel de les Salines
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, als turons i raiguer de les serres bètiques meridionals valencianes, que inclou en les fronteres poligonals recents algunes elevacions com La Hita (237 m alt.) i La Vieja (179 m).
Barrancs com Lo Ballesta, Lo Quesada i El Espartal s’aboquen a la canyada de Lo Siñerio, afluent del Río Nacimiento El barranc de Fayona, que vessa a les salines que no toquen el terme per un delta, correspon a un sector planenc per sota dels 100 m sobre el nivell de la mar, per on passa un canal de Regs de Llevant, el qual assorteix unes 300 ha de regadiu hortalisses i llimoneres L’any 1900 el terme, molt esquifit, tenia 1 313 h, que serien 1 416 el 1930 i 2 164 el 1960 El poble 3 852 h agl 2006 90 m alt és en un creuer de camins que enllacen Bigastre, Benijòfar, la costa, el Pilar i un…
Sant Llorenç Savall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, als vessants septentrionals de la serra de Sant Llorenç del Munt.
Situació i presentació El terme de Sant Llorenç Savall, d’una extensió de 41,11 km 2 , és situat a la part septentrional del Vallès Occidental, al límit amb la comarca del Bages i del Vallès Oriental Confronta al N amb el municipi de Granera Moianès, a l’E amb Gallifa, al SE amb Caldes de Montbui Vallès Oriental, al S amb Matadepera, Castellar del Vallès i Sentmenat, i a l’W amb Mura Bages El sector occidental del terme comprèn una part del Parc Natural del Massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac Les majors altituds es localitzen al límit de ponent amb la comarca del Bages el…
Santillana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, situat a la costa cantàbrica.
Situat a la costa cantàbrica, és centre agrícola i ramader Conrea cereals i llegums Bosc d’eucaliptus Constitueix un notable conjunt arquitectònic, declarat monument nacional, amb diversos palaus i cases senyorials la dels Estrada, la dels Peredo, la dels Tagle, etc, esglésies la de Las Clarisas, la de Regina Coeli, etc, i la Collegiata, romànica, de la fi del s XIII l’origen de la qual fou un monestir del s IX, de tres naus, transsepte, tres absis semicirculars i volta d’encreuament d’ogives El claustre, una galeria del qual és moderna, té els capitells treballats
Santiago de Compostel·la
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Galícia, situada a la província de la Corunya.
És situada a l’interfluvi entre el Tambre i l’Ulla, a la regió prelitoral de trànsit entre les ries i la vall del Miño Després de segles de decadència el 1920 era la sisena ciutat de Galícia, amb 25 870 h, es reféu com a tercer nucli comercial del país després de la Corunya i Vigo gràcies als pelegrinatges dels anys sants i a la seva situació a l’eix econòmic que formen aquestes ciutats, i equidistant també d’Ourense i Lugo L’economia es basa en el sector de serveis, gràcies a la seva condició de centre turístic i universitari Ferrocarrils a Pontevedra-Vigo i la Corunya-Ourense-Zamora-Madrid…
Sant Fulgenci
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, estès al N del pla deltaic del Segura.
El terme, en forma de diàbolo, conté a l’W i al S els rodals baixos de La Huerta, El Prado i Candelas, travessats pels assarbs de Enmedio i de La Culebrina, resultat de la bonificació feta pel cardenal Belluga al s XVIII resta el residu de la llacuna d’El Hondo de Ambroz Al NE s’alça el Molar 76 m alt, cenyit pels canals de regadiu d’El Progrés i Regs de Llevant Ha estat l’últim reducte de l’arrossar meridional 263 ha el 1950, ara ja desaparegut Els conreus, a part un magre secà d’ordi, se centren en el regadiu 1 400 ha de carxofes, melons, patates, tomàquets, etc El poble 9 267 h agl 2006 4…
Sant Cugat del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola fins a l’inici de la depressió vallesana.
Situació i presentació El terme de Sant Cugat del Vallès assoleix la màxima altitud 495 m a la serra de Collserola, un xic per sota del cim del Tibidabo, al punt més meridional del terme De configuració molt trencada, a ponent arriba fins a la riera de Rubí i el torrent dels Alous, que termenegen amb Rubí, i a llevant fins al turó de Maltall de Magarola 459 m, trifini amb Sant Cugat, Cerdanyola i Barcelona pel nord arriba fins a la riera de Vilamilans, termenal amb Sant Quirze del Vallès Al SW confronta amb Sant Feliu de Llobregat i l’enclavament de Santa Creu d’Olorda, del terme de Barcelona…
Santa Perpètua de Mogoda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, situat en una plana travessada per la riera de Caldes, prop de la seva desembocadura al Besòs.
Situació i presentació El municipi de Santa Perpètua de Mogoda, de 15,83 km 2 i en contacte amb el Vallès Oriental, limita a septentrió amb els termes de Polinyà i Palau-solità i Plegamans a migdia amb Montcada i Reixac a ponent amb Barberà del Vallès i Sabadell i a llevant amb els municipis de Mollet del Vallès i la Llagosta, pertanyents al Vallès Oriental Aquest àmbit territorial el configuren les rieres de Santiga, de Polinyà i de Caldes, que és la més important, a la vora de ponent de la qual hi ha el poble de Santa Perpètua Els…
Santander
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Cantàbria, a la costa cantàbrica i considerada port de Castella.
És situada a l’extrem SE de la península del cap Mayor, dominant l’entrada de la badia de Santander , que comença a la peninsuleta de La Magdalena, extrem E de la ciutat, i que li serveix de port natural Primera ciutat de la façana cantàbrica, fou frenada per la pèrdua de les colònies americanes i desbancada per Bilbao a mitjan s XIX i per Sant Sebastià i Gijón el decenni 1940-50, en què un incendi destruí 1941 bona part de la ciutat, que s’estancà 101 793 h 1940 102 462 h 1950 Hom en millorà la urbanització i installà fora la indústria pesant El Astillero, Camargo, Torrelavega La ciutat s’ha…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina