Resultats de la cerca

Drenen el terme la ribera de Vilacarle i el seu afluent, per la dreta, el torrent de la Vall que corre, en part, per la Vall de Lierp, procedents del Turbó, i, a l’extrem sud-oriental, a Visalibons, l’Isàvena Les terres ermes ocupen el 16% del terme el conreu el 35%, i el pasturatge, amb algunes prades naturals de secà, el 6% A la resta hi ha bosc 25%, però predomina el matollar Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades, l’ordi n'ocupa el 60% i el 40% el blat La ramaderia principal és de bestiar oví 2 619 caps el 1989, seguida pel boví 118 caps El poble 31h agl 1991 1085 m alt,…

El terme és molt trencat, accidentat pels darrers contraforts dels Aspres, amb l’altitud màxima al roc de Quers 391 m És drenat per la riera de Torderes i per diversos torrents que conflueixen en el Rard Té una gran importància el bosc alzines sureres i coníferes i el conreu principal és la vinya El poble és situat a 210 m alt, al voltant de l’església parroquial de Sant Nazari, romànica, d’una nau, amb campanar d’espadanya conserva retaules barrocs dels s XVII i XVIII

El sector nord-oriental és accidentat pels contraforts meridionals del Carlit pic de Bena, sota el qual s’obre el coll de Bena, per on passa el camí que comunica la Solana amb la vall de Querol La població i els conreus es concentren principalment al fons de la vall, al llarg del riu d’Aravó Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l' estació de la Tor de Querol , internacional, on s’inicien les línies de ferrocarril a Barcelona per Puigcerdà i a Tolosa per Foix, a més del ferrocarril de via estreta de la Cerdanya a Perpinyà És un centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar Més…

La vinya 255 ha, 131 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, els conreus d’hortalisses 228 ha, 99 de les quals d’escaroles, 49 de tomàquets, 25 d’enciams, 21 de julivert, 12 de productes primerencs, 4 de carxofes, 3 de pastanagues i 1 de coliflors i els fruiterars 60 ha, 37 de les quals de presseguers, 14 d’albercoquers, 7 de pomeres i 3 de pereres cobreixen bona part del terme El regatge es deu, en bona part, als pous artesians el primer del Rosselló fou fet a Toluges el 1829 Hi ha empreses mitjanes de construcció, d’expedició de fruita i hortalisses i una fàbrica…

Vers l’E, el terme arriba fins als Cunyols 1028 m alt, a l’extrem occidental del Montsec d’Estall A més del riu esmentat, que el travessa de N a S, drenen el terme la riera de Viacamp i el barranc de Sant Cristòfol límit meridional, afluents per l’esquerra, i el barranc de la cova de Viola límit septentrional, el riu Sec i el barranc de Vilanova límit occidental Hi ha 2000 ha de zona forestal alzinars i brolla de romaní hom ha efectuat plantació de pins És tradicional la producció de carbó de llenya, destinada al consum de la ciutat vallesana de Terrassa L’agricultura de secà ocupa…

El riu de Carançà, que en el sector més baix, fins a la confluència amb la Tet, passa profundament engorjat gorges de Carançà, divideix el municipi en dues parts a l’W, l’antic terme d’Alberet, centrat en l’actual mas, i cobert en bona part pel bosc de Campilles a l’E, on hi ha, vora l’aiguabarreig dels dos rius, el poble de Toès i, en un coster, el llogaret d’Entrevalls, és igualment boscat bosc d’Entrevalls Al costat de l’explotació del bosc hi ha una certa activitat agrícola De les 59 ha de superfície conreada, 54 ha són de pasturatge i plantes farratgeres i 1 ha de cereals La ramaderia es…

El territori és molt accidentat i no permet, pràcticament, l’explotació agrícola, només 64 ha, la major part de les quals 51 ha són de prats i farratge i només 2 de cereals, 2 de vinya i 1 de fruiters El cens ramader és actualment molt petit 35 caps de cabrum i 5 d’ovins El poble , que agrupa tota la població del municipi, es troba a 500 m alt, al sector septentrional del terme La seva església parroquial Sant Joan, amb campanar d’espadanya, conserva una marededéu romànica el retaule de l’altar major fou construït al s XVII per Pere Oliva d’Urgell El lloc fou posseït pel monestir de Camprodon

Les terres són regades, en part, amb aigua procedent de l’agulla de la Mar Els principals conreus són els fruiters sobretot presseguers, que ocupen unes 250 ha La vinya és encara important unes 100 ha, el 50% de les quals són dedicades a vins de qualitat Destaca també la producció d’hortalisses, gran part en règim d’hivernacle El 1982 entrà en servei l’Institut Agrícola El poble 13 m alt és situat al mig de la plana regada, al voltant de l’església parroquial Sant Pere Era, probablement, una villa romana dins l’àmbit de la ciutat d’Elna hom incrustà a la façana de l’església dues inscripcions…

La vinya, que és la principal font de riquesa del terme, ocupa 595 ha 586 de les quals destinades a la producció de vins de qualitat superior els arbres fruiters ocupen 19 ha 10 d’albercoquers i 9 de cirerers, 2 ha les hortalisses escaroles i enciams i el farratge 3 ha Hi ha un important celler cooperatiu El poble 490 h agl 1982 129 m alt és situat a l’esquerra de la Canta-rana, al voltant de l’església parroquial Sant Julià i Santa Basilissa, que conserva part de les seves fortificacions d’origen medieval Dins el terme, a la vora del riu, aigua amunt de Terrats hi ha l’indret on la llegenda…

El bosc cobreix una bona part del territori suredes, alzinars i matolls L’agricultura és poc important 60 ha 9 ha d’arbres fruiters 8 de les quals de cirerers i 8 ha de vinya 36 ha de prats i farratge són la base de la ramaderia 55 caps de bestiar oví i 42 de cabrum El poble és situat a 603 m alt, al N del terme, a la carena que separa les aigües del riu Ample i del torrent del Teixó L’església parroquial Sant Valentí havia pertangut al monestir de Sant Joan de les Abadesses, l’abat del qual la feu construir l’any 1141 hom hi venera una marededeu romànica i conserva una pica baptismal gòtica…