Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb els termes selvatans de Blanes E, Lloret de Mar NE, Maçanet de la Selva i Fogars de Tordera N, amb Sant Celoni W, del Vallès Oriental, i amb Sant Cebrià de Vallalta SW, Pineda i Santa Susanna S i Palafolls SE, del Maresme El territori a la dreta de la Tordera és accidentat pels vessants orientals del massís de Montnegre, amb els cims del turó de Ca n’Alomar 701 m, limítrof amb Sant Cebrià de Vallalta i Sant Celoni, i el turó de la Grimola 664 m, el puig d’Hortsavinyà 572 m i el puig de Caselles 672 m, també al sector de ponent del terme, la serra de Roca-…

Situació i presentació Dels cims que formen la carena de la Serralada Litoral al sector septentrional del terme turó d’en Mates o d’en Galceran, de 477 m al NE turó del Reig, 371 m turó de l’Home, 352 m, al NW davallen diverses rieres que van a desguassar a la mar i formen petites valls poblades en part de boscos de pins i alzines El terme comprèn, a més del cap de municipi, diverses masies escampades, entre les quals cal destacar Can Montcerdà, Cals Frares, Can Fàbregues, Can Roca, Can Perxet, Can Cirera, Ca l’Andreu i Can Sant-romà, moltes de les quals són a prop de les restes d’antigues…

Situació i presentació Limita al N amb el terme vallesà de Vallromanes, a llevant amb Premià de Dalt i a ponent amb Alella Pel que fa a l’orografia del terme cal mencionar el turó de Salve Regina o Sant Baldiri 430,6 m d’altitud, que fa de partió amb el municipi de Premià de Dalt, el turó de Lledó 496 m, trifini amb Premià, Vallromanes i Teià, i l’anomenada serra de Teià, que fa de límit entre Alella i Teià Al sector NE del municipi, l’orografia muntanyosa és marcada pels vessants del cim de Sant Mateu 499 m, dins del terme de Premià En un dels sortints d’aquesta costa, l’any 2004 es construí…

Situació i presentació Confronta amb els termes de Sant Julià de Ramis N, Girona E i S i Sant Gregori W és situat, doncs, al N de la ciutat de Girona, a la riba esquerra del Ter, que fa de límit oriental del terme amb la plana de Campdorà, antigament del municipi de Celrà, però en l’actualitat agregada a Girona A llevant del pla de Sant Gregori, el territori és accidentat pels darrers contraforts sud-orientals de la serra de Rocacorba Drena l’antic terme municipal el curs baix de la riera de Xuncla o torrent de Sarrià, que desguassa per l’esquerra al Ter…

Situació i presentació El sector septentrional forma part del sector de la Serralada Litoral del massís de la serra del Corredor, que s’estén als peus del turó de Montalt 597 m, cim culminant del terme, al límit amb el de Sant Andreu de Llavaneres i el de Dosrius De les diverses rieres que davallen de la part muntanyosa, es destaquen la riera del Balís, límit amb Llavaneres, la riera de Sant Vicenç, que travessa el poble de Sant Vicenç de Montalt, la riera dels Gorgs i la de Caldes, límit de llevant i important fita divisòria històrica entre les diòcesis de Barcelona i de Girona i entre les…

Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà, a llevant amb la Pera, municipi del Baix Empordà, i Madremanya, a migdia amb Quart i a ponent amb Juià És situat al sector septentrional de les Gavarres, als contraforts de la serra de la Mare de Déu dels Àngels o Puig Alt 485 m, dita també serra de Vall-lloreda El terme és drenat per la capçalera del Rissec, afluent del Daró, i per la riera de Sant Martí, que neix dintre el terme, als vessants septentrionals del Puig Alt, i que és afluent del Ter El terreny és muntanyós, poblat de pins, alzines sureres,…

Situació i presentació És situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, a la vall mitjana de la riera de Llémena, afluent al Ter per l’esquerra, que drena i travessa el terme en direcció NW-SE Confronta amb els termes de Canet d’Adri E, Sant Gregori SE i S, amb els selvatans de Sant Julià del Llor i Bonmatí SW i Amer W, amb els garrotxins de Sant Aniol de Finestres W i Mieres NW, i amb Sant Miquel de Campmajor N, del Pla de l’Estany El territori és accidentat, ocupat per un seguit de puigs i turons que separen la vall de Llémena de la de…

Situació i presentació Confronta amb Medinyà, Cervià de Ter i Celrà al sector oriental, amb Girona i Sarrià de Ter al S, amb Sant Gregori al SW i amb els municipis de Palol de Revardit W, Cornellà del Terri NW i Vilademuls N, tots tres de la comarca del Pla de l’Estany El terme de Sant Julià s’estén a la riba esquerra del Ter i comprèn una sèrie d’elevacions, com Montaspre, la muntanya de Sant Julià, amb el collet de Costa-roja i el puig dels Sants Metges, i Montagut Aquestes elevacions  formen, davant la serra de Sant Miquel, al NW de les Gavarres, el congost del Ter El terme comprèn també…

Situació i presentació El Ter constitueix el límit meridional i part de l’oriental del terme al SE el riu separa Sant Jordi del municipi de Foixà, que pertany ja al Baix Empordà, al S separa el municipi del de Flaçà, i al SW del de Sant Joan de Mollet A l’W el límit amb Cervià de Ter passa pel pla de les Riberes i, més amunt, passa vora el molí d’Hugues i separa al NW el terme amb el de Viladasens El límit nord-oriental, a l’esquerra de la riera de Romanyà, separa el municipi del de Vilopriu, i a l’E del de Colomers, ambdós del Baix Empordà El terme és drenat, doncs, pel Ter, la riera de…

Situació i presentació El Ter fa de límit septentrional al municipi, també conegut com Mollet de Ter per tal de distingir-lo de Mollet d’Empordà i Mollet del Vallès Al N confronta amb els termes de Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls, a l’E amb Flaçà, al S amb Sant Martí Vell i a l’W amb Bordils És un terme pla, que només presenta algun relleu en el sector ponentí, sense passar dels 75 m Travessa el petit municipi la carretera comarcal C-66 de Girona a Palafrugell per la Bisbal, que passa pel mig de la població i, més o menys parallela, hi passa també la via del ferrocarril de Barcelona a…