Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Torralba del Pinar
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, dins l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat al massís de la serra d’Espadà cim del Pinar de Téjar, 1096 m alt, a cavall entre els vessants del Millars on s’estén la major part del terme i del Palància solana d’El Alcornocal El terme és drenat per la rambla de Fontes, que desguassa al Millars El 61% de la superfície és de muntanya i garriga, amb el 20% de pinedes pels vessants de la serra d’Espadà s’estén la important pineda de Torralba o de Téjar Al secà són conreades 260 ha, principalment dedicades a cereals, vinya i llegums L’horta ocupa només 10 ha Poble exclusivament agrícola, ha patit, com la resta de la comarca, un…
Toga
Toga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, dins l’àrea de llengua castellana del País Valencià, a banda i banda del Millars, des de la lloma de Trapos, al S (contrafort septentrional de la serra d’Espadà), fins a la solana de Lludient, al N, ja a la vall del riu de Vilamalefa.
El 75% del territori és de muntanya poc productiva al secà hi ha 320 ha dedicades a garrofer, olivera, vinya i ametller L’horta, a la vora del riu, ocupa poc més de 20 ha El poble 107 h 2006 291 m alt és situat al peu de la lloma de Trapos hi ha encara les ruïnes de l’antic castell de Toga L’església parroquial la Concepció és petita, d’una sola nau Fou lloc de moriscs 170 focs 1609 i centre de la baronia de Toga A l’E del poble hi ha el santuari de Sant Joan i Santa Bàrbara, i a 2 km una font termal amb aigües indicades per a l’aparell digestiu
Sucaina
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme, molt muntanyós, és al sector d’interfluvi entre el Millars i el riu de Vilafermosa, i drenat pels barrancs de Santa Anna i del Villar, afluents per la dreta del segon Culmina al límit septentrional a 1 217 m, als contraforts meridionals del puig de Tis el puig de Sant Vicent, a l’W, s’aixeca a 986 m alt La superfície forestal ocupa unes 5 000 ha de pinedes i alzinars Al secà hom conrea 1 400 ha de cereals, vinya, patates i ametllers El 76% de la població activa es dedica a l’agricultura La vila 175 h agl 2006 810 m alt es troba enlairada dominant la vall del barranc del Villar, a…
Sidamon
L’església parroquial de Sant Bartomeu, Sidamon
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació El 1937 canvià el seu nom pel d’Olestria i va pertànyer al Segrià fins el 1988, es troba a la plana regada pel Canal Auxiliar d’Urgell i dins l’àrea d’atracció de Mollerussa Limita a ponent amb Bell-lloc d’Urgell, al N amb el Palau d’Anglesola, a llevant amb Fondarella i a migdia amb Torregrossa Comprèn el poble de Sidamon i el despoblat de la Quadra, que es troba a migdia del cap municipal i era un lloc que havia pertangut al capítol de Lleida Les partides del terme són les de la Serra, la Quadra, la Coma i Pelagalls, totes al S del nucli de Sidamon Aquest municipi és…
la Pobla d’Arenós
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall mitjana del Millars, limitada en aquest sector per la rambla de la Maimona (límit meridional del terme), al S, i pel riu Morrón (o d’El Rodeche), límit nord-occidental del terme.
Al SE, i aprofitant les elevacions d’El Viso 893 m alt, hom ha construït un pantà, les aigües del qual han cobert gran part de les terres més baixes del terme Les hortes de la vora del riu, que aprofiten l’aigua a través d’un sistema de séquies, tenen una importància notable 215 ha, mentre el secà —dedicat sobretot a cereals— ocupa 582 ha La resta 3 150 ha és de muntanya poc productiva i de pasturatges que aprofita una migrada ramaderia ovina La vila 116 h agl 2006 626 m alt és en una petita elevació a la dreta del Millars L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels fou bastida en 1540-…
el Poal
En primer terme, cal Puig, una de les cases senyorials del Poal i al fons, el campanar de l’església parroquial
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, a la vall del riu Corb, aigua amunt del terme de Bellvís, del qual se segregà com a municipi independent en la dècada de 1920-30.
Situació i presentació El municipi pertangué a la comarca de la Noguera fins a la creació del Pla d’Urgell, com a unitat administrativa El terme del Poal confronta a tramuntana amb Linyola i amb Bellvís, terme amb el qual limita també a ponent A migdia termeneja amb els municipis del Palau d’Anglesola i Vila-sana, amb el qual també termeneja a llevant Segons la tradició antiga, el topònim el Poal vol dir “terra de pous” Les filtracions del Riu Corb originen vetes fluvials subterrànies que faciliten l’excavació de pous, alguns dels quals resten encara avui als afores del poble, tot i que des…
el Palau d’Anglesola
Església del Palau d’Anglesola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, situat al N del de Mollerussa.
Situació i presentació Formà part del Segrià fins l’any 1988, i es troba al centre geogràfic del Pla d’Urgell, dins un sector on la població de Mollerussa exerceix un paper destacat Els límits municipals són amb els termes de Bell-lloc d’Urgell W, Sidamon, Fondarella i Mollerussa S, Golmés i Vila-sana E, el Poal N i Bellvís NW El territori d’aquest municipi, que és molt planer, és situat a la part esquerra del Riu Corb i és regat pel canal d’Urgell Séquia Tercera i el Canal Auxiliar d’Urgell a més, la riera del Serradal, al NE, fa de partió amb el municipi de Vila-sana El poble del Palau d’…
Montant
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als vessants nord-orientals de la serra de l’Espina, a l’E de la serra de Montalgrau.
Travessa el terme, de S a N, el barranc de Montant , que neix dins el de Caudiel i passa profundament engorjat aflueix per la dreta al Millars al terme de Montanejos El territori és molt muntanyós, i dues terceres parts del municipi són ocupades per garriga i per terres improductives Els conreus de secà es limiten a unes 750 ha cereals, oliveres i vinya sobretot, i els de regadiu, al voltant de la vila hortes de La Solanica i de Bajolugar a unes 50 ha La vila 380 h agl 2006 576 m alt és a banda i banda del barranc de Montant, al peu del turó del Calvari L’església parroquial de Sant Bernat,…
Montanejos
Montanejos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
És situat a la vall mitjana del Millars, a la confluència amb la rambla de la Maimona, on passa profundament engorjat Terme molt muntanyós i poc conreat, el bosc hi ocupa 460 ha L’agricultura és predominantment de secà i el regadiu es localitza al fons de la vall Hi ha fonts d’aigües medicinals sulfatades i bicarbonatades, base de la tradicional funció d’estiueig El poble 456 h 2006 468 m alt és a la dreta del Millars, entre les confluències de la rambla de la Maimona i del barranc de Montant L’església parroquial Sant Jaume fou bastida en 1782-98 Dependent de Montant, els Vallterra, en…
Mollerussa
Mollerussa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap comarcal del Pla d’Urgell, a l’extrem E de la comarca, situat al centre del pla d’Urgell.
Situació i presentació Fins el 1988 aquest municipi formava part de la comarca del Segrià El municipi limita al N amb el Palau d’Anglesola, a l’E amb el de Golmés, al S amb el terme de Miralcamp, al SW amb Torregrossa i a l’W amb Fondarella Les terres de Mollerussa formen part, com les de la resta de la comarca, d’una plana de terrenys sedimentats a l’època terciària en estrats allargassats, que han romàs horitzontals i que són la causa de la característica configuració morfològica d’aquestes terres El terreny de Mollerussa es caracteritza per ser pla, amb altituds que oscillen entre els 240…