Resultats de la cerca

El regadiu es limita a una petita horta vora el riu, amb un règim eventual de 15 ha d’hortalisses No hi ha activitat ramadera ni industrial La població ha conegut una forta estabilitat, a l’igual de la comarca, al llarg del s XIX, fins que a partir del 1920 ha baixat fortament, com els petits pobles agraris de la comarca, en contrast amb els pobles industrials El poble 35 h agl 2006, santperencs o sentperencs 172 m alt és 1 km a l’esquerra del riu, sobre un petit turó i amb una carretera local que l’uneix a la de València a Alacant per Alcoi Tenia al principi del s XVI 13 cases i pertangué a…

És drenat per barrancs afluents al riu Vernissa El relleu, suau i ondulat, s’alça bruscament al sector meridional, pròxim a la serra de Benicadell Els conreus ocupen tres quartes parts del terme predomina el secà vinya, oliveres, arbres fruiters, cereals el regadiu 24 ha, destinat a hortalisses i tarongers, aprofita l’aigua de fonts i pous L’augment demogràfic, accelerat des del començament del s XX, s’estancà a partir de l’any 1940 El poble 154 h agl 2006, rugatins 296 m alt és al sector més pla, a la vora de la carretera d’Almansa a Gandia L’església és dedicada a la Mare de Déu de la…

El relleu és de transició entre el muntanyós, propi de la comarca, i la plana del Túria, riu que dins el terme ha sortit ja del sector encaixat serranenc Només alguns turons són ocupats per pins 500 ha i matollar 500 ha Els conreus ocupen el 80% del territori Predomina el secà, amb 4 500 ha vinya 1 900 ha, garrofers, oliveres, cereals i ametllers El regadiu, en expansió, es localitza a la vora del Túria i es dedica a tarongers, hortalisses i blat de moro Hi ha una important cooperativa vinícola i petites fàbriques tèxtils La ciutat 2 053 h agl 2006 152 m alt, que rebé aquest títol el 1927, és…

Els conreus ocupen més de la meitat del territori el regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida 65 ha de cereals, hortalisses i arbres fruiters, però la base econòmica és el secà vinya 100 ha, ametllers, presseguers, albercoquers i oliveres La indústria es limita a petites fàbriques de plàstic La proximitat d’Albaida permet el treball industrial de part de la població activa La població ha sofert des de mitjan s XIX un lent però constant procés de signe negatiu amb una lleugera tendència els darrers anys a estabilitzar-se El poble 520 h agl 2006, palomarencs 313 m alt és al llarg de la…

S'hi localitzen pinedes 1 700 ha i matollars 1 500 ha, mentre que el sector meridional, de relleu més suau, és ocupat per l’agricultura de secà el regadiu es limita a 9 ha els principals conreus són la vinya 600 ha, dedicada en gran part al raïm de taula, les oliveres 300 ha i els cereals Drena el terme el barranc de Torrella o dels Pilarets, afluent per la dreta del riu d’Albaida Hom explota les pedreres de Buixcarró La població es manté estacionària des del principi del s XX, amb tradicional emigració a França La vila 2 484 h 2006, quatretondans 224 m alt és al sector més pla del terme L’…

El relleu s’alça bruscament al S a causa dels vessants septentrionals de la serra de Benicadell 840 m alt i 751 m alt, sector ocupat en gran part per boscs de pins La meitat septentrional del terme, més planera, és destinada a l’agricultura el regadiu ocupa només 23 ha aigua de fonts, destinades a hortalisses i arbres fruiters el secà té 250 ha, en gran part abancalades, d’oliveres 170 ha, vinya 32 ha i cereals La indústria és integrada per una fàbrica de calçat L’estancament demogràfic s’ha convertit en descens des del 1965 El poble 472 h agl 2006, salemers 366 m alt és al sector més pla…

L’agricultura ocupa la major part del terme, al sector pla hi predominen els conreus de secà oliveres, garrofers, presseguers, vinya i ametllers El regadiu es limita a 45 ha, que aprofiten l’aigua de fonts i són dedicades a hortalisses i arbres fruiters Hi ha fàbriques de rajoles La població ha mantingut al llarg dels s XIX i XX una estabilitat permanent El poble 381 h agl 2006, rafolins 295 m alt és a l’esquerra del riu de Micena L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels tingué fins el 1535 com a annexa la de Salem Lloc de moriscs 53 focs el 1609 de la fillola de Castelló de les…

Unes tres cinquenes parts del territori són ocupades per la vegetació natural pasturatges L’agricultura és predominantment de secà el regadiu aprofita les aigües del Túria a través de diverses séquies, i produeix fruita i hortalisses els conreus principals són el de la vinya 428 ha, que produeix vi de bona qualitat, de garrofers, d’oliveres i d’ametllers Les terres de conreu són explotades principalment pels propietaris Hi ha bestiar oví i cabrum Hi ha dues mines de caolí, que és transformat a Llíria El poble 825 h agl 2006 152 m alt, a la riba esquerra del Túria, era un lloc de moriscs,…

Predomina l’agricultura de secà, amb conreus de cereals, garrofers, vinya i oliveres, sobre la de regadiu hortalisses, blat, que aprofita les aigües de la font del Palomar Les terres de conreu són explotades pels propietaris Hi ha bestiar porcí i cabrum El poble 202 h agl 2006, bufalitans 239 m alt, sobre un turó prop del riu d’Albaida i del barranc de Iunda, formà part del marquesat d’Albaida Lloc de moriscs, era habitat per 96 famílies el 1609 Des del 1535 fou rectoria de moriscs, amb Colata, dependent de Montaverner i parròquia independent des del 1574, dedicada a la Mare de Déu de Loreto…

El territori, molt muntanyós El Navazo, 1103 m alt, al límit meridional, és en gran part improductiu 4475 ha cobertes de pinedes, amb pastures per al bestiar de llana, i erms L’agricultura és de secà 1799 ha, amb garrofers, blat, ordi, oliveres i vinya Hi ha pedreres de caolí i de guix Parcialment negat pel pantà de Loriguilla, una part de la població s’installà el 1974 al municipi de Marines Camp de Túria i la resta es va traslladar el 1979 al mas del Carril, dins el terme municipal de Llíria Camp de Túria, on construïren el nou poble de Domenyo amb totes les dependències municipals…