Resultats de la cerca

Situat al vessant meridional de la serra d’Espadà i en una vall a l’esquerra del Palància, drenada per la rambla d’Almedíxer , que neix vora el despoblat de l’Aiola, del terme municipal d’Aín, a la Plana Baixa, i desguassa al Palància davant Soneixa A la serra d’Espadà són característiques les alzines sureres, que ocupen 275 ha La resta de la zona muntanyosa és coberta per una brolla de romaní, argelaga i garric és de propietat comunal i les pastures alimenten els ramats transhumants que hi baixen a l’hivern uns 3 000 caps de bestiar oví La zona conreada ocupa poc més del 30% del terme 35 ha…

El terme és drenat també pel Verdoble, afluent de l’Aglí per l’esquerra L’agricultura vinya, oliveres i moreres per a la seda a la fi del s XIX s’ha especialitzat pràcticament en la producció de vins d’anomenada dels quals prop de la meitat són vins dolços naturals de Costes de l’Aglí i de Ribesaltes, i la resta vins negres de qualitat superior Corberes del Rosselló Té dues grans cooperatives vinícoles La superfície agrícola és d’unes 2 100 ha, gairebé ocupades del tot per la vinya Hi domina la petita propietat A la fi del s XIX hom hi explotava importants pedreres de marbre gris actualment…

Al SE del terme, les activitats econòmiques principals deriven de l’explotació dels boscos i de les pastures ramaderia A la resta, hi predomina l’agricultura farratge i els jaciments de minerals mines d’Arditurri La indústria és molt diversificada alimentària, paperera, metallúrgica, de material elèctric, etc N'és remarcable l’església gòtica de Sant Esteve i l’ajuntament

Un 87% del terme és ocupat per conreus de regadiu 910 ha amb unes 155 ha d’horta baixa, que són regades amb aigua de la séquia de Favara, i la resta és dedicat a l’arròs 720 ha, conreu que, tanmateix, es troba en regressió a favor de les hortalisses i els cítrics 35 ha Les terres, molt repartides el 91% de les explotacions són menors de 5 ha, són explotades pels mateixos propietaris en un 90% la resta, principalment per arrendataris La indústria s’ha desenvolupat força els darrers anys avui, ocupa un 45% dels treballadors, amb un polígon industrial 32 ha és característic el sector de la fusta…

Segons els límits que Jaume I donà al Regne de València després de la conquesta, límits que situà a la serra de Javalambre, Arcos en formà part, però ben aviat passà aquesta zona al Regne d’Aragó, amb la qual cosa el Racó d’Ademús quedà separat de la resta del país Valencià Arcos fou mantingut, tanmateix, dins el bisbat de Sogorb

Situat a la vall del Guadalop, al límit lingüístic amb el català És un centre olier i miner lignit Hi fou establerta una comanda templera El 1835 esdevingué cap d’un partit judicial que comprèn el municipi d’Aiguaviva de Bergantes Matarranya El 1840, després d’una resistència desesperada, es reteren a Espartero els carlins que s’havien fortificat a l’antic castell, que restà destruït

L’Iregua rega una àrea d’arbres fruiters i pastures la resta és secà cereals i oliveres Té ramaderia El monestir de San Martín de Albelda fou fundat per Sanç Garcés I de Navarra el 924 Centre cultural als segles X i XI, és cèlebre pel cronicó Albeldense i pel còdex Albeldense o Vigilà dels concilis, copiats pel monjo Vigila el 947, conservats actualment a l’Escorial

El territori, molt muntanyós El Navazo, 1103 m alt, al límit meridional, és en gran part improductiu 4475 ha cobertes de pinedes, amb pastures per al bestiar de llana, i erms L’agricultura és de secà 1799 ha, amb garrofers, blat, ordi, oliveres i vinya Hi ha pedreres de caolí i de guix Parcialment negat pel pantà de Loriguilla, una part de la població s’installà el 1974 al municipi de Marines Camp de Túria i la resta es va traslladar el 1979 al mas del Carril, dins el terme municipal de Llíria Camp de Túria, on construïren el nou poble de Domenyo amb totes les dependències municipals…

El sector septentrional forma part de la plana alluvial del Xúquer El territori no conreat un 25% del total és ocupat en gran part per matollar L’agricultura, gairebé tota de regadiu, llevat d’uns bancals de garrofers i oliveres, s’estén a les vores del riu d’Albaida i a la plana alluvial i aprofita l’aigua de la séquia comuna de l’Énova i també de pous és dedicada en bona part a tarongerars, i la resta a arrossars, hortalisses i blat de moro Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de taronges El poble 2 529 h agl 2006 maniuelencs o maniuelers 47 m alt és a la…

Comprèn tres sectors la zona costanera, des de la desembocadura de la rambla de les Coves on es troba el llogaret de Capicorb , al S, fins a la partida de Ribamar, al N, amb el poble d’Alcossebre el corredor prelitoral, on es troba la vila d’Alcalà i per on passen les vies de comunicació entre València i Barcelona, drenat per la rambla d’Alcalà que desemboca a la mar prop de Benicarló i separat de la costa per les serres de Xivert on es troben les restes del castell de Xivert i d’Irta i la muntanya de Sant Benet on es troba l’ermita del mateix nom i la vall d’Àngel, que s’estén al NE fins a…