Resultats de la cerca
Es mostren 3815 resultats
Arles

Aspecte de la vila d'Arles
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi del Vallespir que s’estén a banda i banda del Tec.
El terme arriba, pel sud, al puig de l’Estela, a la serra de Montner i al turó de Bellmaig 1279 m alt, i el drenen, a més del Tec, el riu Ferrer i el torrent de Bonabosc, a l’esquerra del Tec, i la riera del Senyoral, a la dreta Les terres de conreu ocupen, principalment, les planes alluvials del Tec i del riu Ferrer hom les dedica a horta, fruiterar i gramínies pradenques La major part del terme és coberta de bosc en explotació les castanyedes han trobat uns mercats interessants en la indústria de la construcció de les botes relacionada amb la vinicultura Al secà es conreen cereals i vinya…
Ariza
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, a la vall del Jalón vora la ratlla de Castella, a la carretera general de Saragossa a Madrid, dins la Cuenca de Calatayud.
Aranda de Duero
L’església de Santa Maria d’Aranda de Duero, del segle XVI
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, vora el Duero.
Centre d’àrea comercial cereals, vi, patates, fruita al qual concorren Roa de Duero i part dels partits judicials de Lerma i Salas de los Infantes
El Arahal
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, a La Campiña, drenat pel Guadaira.
Conreus de cereals, vinyes i oliveres Ramaderia
l’Ampolla

L’Ampolla, vista des del mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, situat a la costa, al fons del golf de Sant Jordi.
Situació i presentació El municipi de l’Ampolla, de 35,65 km 2 , es constituí a partir de la segregació del terme municipal del Perelló, segons sentència del Tribunal Suprem, aprovada el novembre del 1989 i reafirmada el febrer del 1990, després de més de cinquanta anys d’enfrontaments entre els dos municipis Ja l’any 1937 la Generalitat republicana en va decretar la segregació, que quedà abolida després de la guerra civil de 1936-39 El Perelló es manté, doncs, amb la part muntanyenca de l’anterior municipi i una estreta franja costanera, al límit amb l’Ametlla de Mar, mentre que l’Ampolla…
Zumarraga
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, situat a la vall de l’Urola, a 57 km de Sant Sebastià, al SW.
Centre agrícola i comercial, té indústries metallúrgiques i artesania de cistelleria L’església parroquial és del final del segle XVI
Zestoa
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc.
Situada a la vall de l’Urola, és un centre agrícola i ramader i té indústria metallúrgica Hi ha un important balneari d’aigües termals
Zarra
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, estès entre el riu Reconque i l’alta vall de la rambla de La Espadilla, molt a prop de la ratlla de Castella.
El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz o riu de Zarra , que travessa el terme de SW a NE a través d’un llarg congost Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes 1 300 ha i matollar 2 000 ha Els conreus, a la proximitat del poble, ocupen 850 ha de secà i 125 de regadiu, que aprofita l’aigua del riu Hi destaquen els cereals, les oliveres i els ametllers, i al regadiu, el blat de moro, les patates i els arbres fruiters La feble densitat s’ha mantingut permanentment la població fou estable al llarg del s XIX i fins el 1950, i després decaigué…
Zarautz

Hotel Restaurant Karlos Arguiñano, al barri de Mendilauta de Zarautz
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc.
Port de pesca a la costa cantàbrica i centre d’estiueig, té indústries metallúrgiques i alimentàries Conserva algunes cases del segle XV
Zamora
Vista de les muralles i de la catedral romànica de la ciutat de Zamora
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat de Castella i Lleó, capital de la província homònima, situada a la vora dreta del Duero.
Ben comunicada, és un centre comercial important té indústries alimentàries, del cuir, tèxtils mantes, del vi i de la ceràmica És seu episcopal Habitada ja pels vacceus, fou més tard romanitzada i convertida en nucli de comunicacions hi passava la via Argenta, que anava de Mèrida a Astorga, i la que unia Saragossa i Braga El nom de Zamora arrenca possiblement de l’època goda Durant l’edat mitjana fou anomenada també Medina Zamorati , i en algunes ocasions Numància /> Durant la reconquesta fou un baluard fronterer molt valuós Després de la seva restauració 893, feta fer per…