Resultats de la cerca
Es mostren 3815 resultats
Colungo
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província d’Osca, al Somontano de Barbastre.
El riu Vero el separa del terme d’Alquèssar La seva parròquia depengué del bisbat de Lleida fins el 1956
Colmenar Viejo
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat als peus de la serra de Guadarrama i drenat pel canal de Santillana.
Ramaderia i fàbriques de farina i sabó
Collado Villalba
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid a la serra de Guadarrama, drenat per l’Aulencia i el Guadarrama.
Indústries siderúrgica, làctia i cosmètica
Durango
Municipi
Municipi de la regió de Biscaia, País Basc, situat al SE de Bilbao, a la vall del riu Ibaizabal.
Nucli industrial mobles, adoberies i centre miner lignit, ferro i ramader, a la confluència del Mañaria amb l’Ibaizabal És el centre de la comarca del Duranguesat Fundada el 1180, ha estat un important centre carlí el 1839 fou ocupada per Espartero
Dos Hermanas
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia.
És situada al sud-est de Sevilla, a l’àrea de regadiu del baix Guadalquivir tarongers, hortalisses Nucli industrial indústria de l’oli, tèxtil, alimentària
Dorres

Vista de la Cerdanya des dels banys de Dorres
© JoMV
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al vessant S del massís del Carlit (pic de Collroig, 2.804 m).
Comprèn la vall dels Estanyets, al nord, amb prats i boscs, oberta vers la ribera d’Angostrina i separada de la part baixa del terme per un sector morènic serrat dels Llops, pic de Mollet, erm i pedregós, format per blocs granítics, que arriba fins a les cases del poble Aquest sector és travessat pel canal de Dorres , que duu l’aigua de la vall dels Estanyets als camps propers, on, a més de prats, hom conrea cereals blat i sègol, patates i arbres fruiters La ramaderia més de 200 caps de bestiar boví és una de les bases econòmiques Hi ha fonts d’aigües sulfuroses termals, una de les quals donà…
Don Benito
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, a la plana de la Serena, drenat pel Guadiana.
Centre comercial de productes agrícoles cereals, cotó, vinyes, oliveres i nucli industrial alcohol, sabates, oli
Domenyo

Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià; en direcció W-E el travessa el Túria, que en aquest sector passa profundament engorjat i que rep, per l’esquerra, el riu de Xelva.
El territori, molt muntanyós El Navazo, 1103 m alt, al límit meridional, és en gran part improductiu 4475 ha cobertes de pinedes, amb pastures per al bestiar de llana, i erms L’agricultura és de secà 1799 ha, amb garrofers, blat, ordi, oliveres i vinya Hi ha pedreres de caolí i de guix Parcialment negat pel pantà de Loriguilla, una part de la població s’installà el 1974 al municipi de Marines Camp de Túria i la resta es va traslladar el 1979 al mas del Carril, dins el terme municipal de Llíria Camp de Túria, on construïren el nou poble de Domenyo amb totes les dependències municipals…
Dénia
Vista aèria de Dénia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Marina Alta, als contraforts més orientals de les serralades prebètiques, oberts a la mar.
La geografia El relleu, d’estil juràssic, és format per plegaments amples interferits per alineacions SW-NE i W-E El sinclinal del Montgó 753 m alt s’alça aïllat sobre una plana alluvial i es prolonga per una plataforma càrstica de 200 m alt planes de Xàbia vers el cap de Sant Antoni un contrafort per la banda de ponent és el tossal de Benimàquia 218 m alt A més del riu Girona, eix de la vall d’Alcalà, que desemboca a la punta de l’Almadrava i fa de límit amb el terme de Setla, Mira-rosa i Miraflor, hi ha barrancs, com el de l’Alberca i el de l’Altet El litoral és de transició entre la costa…
Deià
Deià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Situat al vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana que en aquest sector pren el nom de serra de Teix , 1 064 m alt i obert a la mar per la costa espadada centrada per la cala de Deià , tancada a l’oest per la punta de Deià on hi ha la torre de Deià , o sa Pedrissa , una de les principals antigues defenses del terme contra els atacs marítims i per la punta de sa Foradada El territori és molt muntanyós, cobert en part de pinedes i alzinars 295 ha hi era tradicional el carboneig i matollars 150 ha L’agricultura és predominantment de secà unes 388 ha d’oliveres i 70 de garrofers, a més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina