Resultats de la cerca
Es mostren 3815 resultats
Santanyí
Santanyí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem meridional de l’illa.
El terme comprèn un sector migjornenc de terres baixes la major part de l’estany de ses Gambes, que un cordó de dunes aïlla del litoral proper, i el fragment meridional de les serres de Llevant puig de Consolació, 271 m alt, i un sector de la plataforma de sa Marina, de 3 a 4 km d’amplària, que arriba a mar lleugerament inclinada El litoral migjornenc va de cala en Togores al cap de ses Salines El litoral llevantí és més accidentat, amb cales endinsades i ramificades estil ria cala Llombards, cala Figuera, cap des Moro, cala Montdragó i caló d’en Brogit, l’espaiós Portopetre, mig amagat per…
Sant Antoni de Portmany
Sant Antoni de Portmany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa al sector nord-occidental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Sant Antoni de Portmany, Sant Rafel de Forca, Santa Agnès de Corona i Sant Mateu d’Aubarca El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa 398 m alt al promontori que domina la punta de sa Torreta i hom l’anomena es Amunts terres elevades i marginals, de difícil accés els materials són principalment calcaris, l’erosió dels quals ha donat lloc a formes càrstiques molt destacades polja circulars de Corona i d’Aubarca, penjats entre puigs El fons dels polja , cobert d’argiles de descalcificació, és de color vermellós, entre les calcàries La colonització d’…
Sant Aniol de Finestres

Petit nucli de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, al límit amb la Selva i el Gironès.
Situació i presentació Termeneja amb els municipis de Santa Pau N, Mieres NE, Sant Martí de Llémena del Gironès, a l’E, Amer de la Selva, al S i a l’W, les Planes d’Hostoles W i Sant Feliu de Pallerols NW S’estén a l’alta vall de la riera de Llémena, accidentada a septentrió pels cims més alts de la serra de Finestres, el puig de Finestres 920 m, el turó del Faig Rodó 1018 m i Puigsallança 1027 m A ponent trobem la serra de les Medes, on hi ha el volcà de Puig Rodó 840 m, que separa la vall de Llémena de la vall d’Hostoles Al NW, el serrat de Sant Jordi, on hi ha el volcà i el coll de…
Santa Maria la Mar
L’església parroquial de Santa Maria la Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, a la costa, al N de la Tet, límit meridional del municipi (seguint, però, l’antiga desembocadura, més al N de l’actual).
Hi ha 612 ha conreades, 300 de les quals són de vinya, que produeix vins de denominació d’origen controlat Les hortalisses en expansió ocupen 196 ha carxofes 153 ha i escaroles 19 Hi ha dues cooperatives La ramaderia ovina consta d’uns 870 caps A l’activitat pesquera de la Platja de Santa Maria s’ha sumat el turisme, que afecta no solament aquest nucli, sinó, en general, tota la zona costanera al nord del terme, vers el rec del Bordigó, que procedeix de Torrelles, s’ha desenvolupat un curiós nucli de barraques d’estiueig de gent del país, especialment perpinyanesos, anomenat el Bordigó El…
Saidí
Saidí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, al NW de la comarca, a la zona de contacte amb la Llitera, estès a l’esquerra del Cinca, a l’indret de la seva confluència amb l’Alcanadre.
El sector d’hortade la riba del riu, al N de la presa de Vilella, ha estat ampliat modernament pel canal de Saidí, derivat del canal d'Aragó i Catalunya El regadiu ocupa així bona part del terme i permet la subsistència de la població disseminada, bé que escassa Els principals conreus són les hortalisses, el cotó, els arbres fruiters que han anat desplaçant la tradicional figuera, així com les oliveres La major part dels nous regadius és ocupada pels cereals 1500 ha de blat i 400 d’ordi, el blat …
Sahagún
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, a la Tierra de Campos.
Situada a la riba esquerra del Cea, 67 km al SE de Lleó, és un centre agrícola important Antiga fortalesa d’Alfons III d’Astúries, prop de l’ermita dels sants Facund i Primitiu, el nucli urbà es formà a redós del monestir de San Benito, conegut ja el 883, i que arribà a posseir 130 cases dependents Mostra de la seva prosperitat són les set-centes escriptures del Liber testamentorum Sancti Facundi , conegut per Cartulari de Sahagún començat el 857 Entre les seves restes, la més important és l’església romànica —iniciada el 1121— de tres naus i transsepte La vila posseeix encara les esglésies…
Sagra
Municipi
Municipi de la Marina Alta.
Se situa al peu dels relleus prebètics valencians extrems, que atenyen l’altitud màxima al mont Cabal 596 m i als Recingles, que empalmen amb la serra de Migdia que separa el terme de les valls de Pego al N, l’abrupte sector del port de Sagra camí de Pego enclou l’Aspre de la Foia Roja Les pastures ocupen unes 300 ha als conreus, hi ha unes 100 ha regades més de la meitat amb aigua de peu de les 150 ha encadastrades com a secà, només se’n sembren unes 90 Les especialitats agrícoles són variades predominen els cítrics una cinquena part, segueixen l’horta 17% i els garrofers, ametllers i…
Sacanyet
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb els Serrans.
El terreny és molt muntanyós, accidentat per la serra d’Andilla la Bellida, 1 319 m alt, divisòria d’aigües entre el Palància al qual aflueixen el riu de Canals o de Canales i el barranc de Pedregós i del Túria, capçalera de la rambla de les Alcubles Les terres incultes ocupen 2 600 ha, el bosc 440 ha i els conreus cereals de secà 220 ha La ramaderia consta d’uns 900 caps de bestiar cabrum i de llana El poble 53 h agl 2006 1 011 m alt és a l’esquerra del barranc de Pedregós, dividit per la plaça de l’església en dos nuclis L’església parroquial de Sant Jaume depèn de la de Begís, municipi al…
Sabiñánigo
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó.
Situada a l’extrem oriental de la Canal de Berdún, a la dreta del Gállego, a la sortida de la vall de Tena, és l’únic nucli industrial pirinenc que aprofita l’energia elèctrica dels Pirineus Metallúrgia d’alumini, indústria química adobs nitrogenats del plàstic i cellulosa
Rugat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al peu dels contraforts septentrionals de la serra de Benicadell, a l’extrem sud-oriental de la comarca.
És drenat per barrancs afluents al riu Vernissa El relleu, suau i ondulat, s’alça bruscament al sector meridional, pròxim a la serra de Benicadell Els conreus ocupen tres quartes parts del terme predomina el secà vinya, oliveres, arbres fruiters, cereals el regadiu 24 ha, destinat a hortalisses i tarongers, aprofita l’aigua de fonts i pous L’augment demogràfic, accelerat des del començament del s XX, s’estancà a partir de l’any 1940 El poble 154 h agl 2006, rugatins 296 m alt és al sector més pla, a la vora de la carretera d’Almansa a Gandia L’església és dedicada a la Mare de Déu de la…